DIUMENGE 15 de DESEMBRE / III D’ADVENT / Cicle A
DIUMENGE III D’ADVENT / Cicle A
Lectura primera Is 35,1-6a.10
Déu mateix us ve a salvar
Lectura del llibre d’Isaïes
La terra eixuta i el desert estan de festa, d’alegria l’estepa floreix. La seva florida s’esbadella com l’iris, s’engalana i crida de goig. Li han estat donades la glòria del Líban, les gales del Carmel i de Saron. Són ells els qui veuran la glòria del Senyor, la majestat del nostre Déu. Enrobustiu les mans que es deixen caure, afermeu els genolls que no s’aguanten. Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve a salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig.
Tornaran els qui el Senyor ha rescatat, entraran a Sió cridant de goig i una alegria eterna coronarà els seus caps. Hi haurà festes i alegria, i fugiran les penes i els gemecs.
Salm responsorial 145,7.8-9a.9bc-10 (R.: cf. Is 35,4)
Lectura segona Jm 5,7-10
Mantingueu ferms els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop
Lectura de la carta de sant Jaume
Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor. Mireu com el pagès espera els fruits preciosos de la terra, prenent paciència fins que les pluges primerenques i tardanes l’hauran assaonada. Igualment vosaltres tingueu paciència, refermeu els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop. Germans, no us queixeu els uns dels altres, perquè no hàgiu de ser judicats; penseu que el jutge ja és a les portes. Voleu, germans, un exemple de paciència en els mals tractes? Preneu el que us donen els profetes que van parlar en nom del Senyor.
Al·leluia Is 61,1
Evangeli Mt 11,2-11
Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Joan, que era a la presó, va sentir dir el que feia Crist, i va enviar els seus deixebles per preguntar-li: «Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?». Jesús els va respondre: «Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit dir: els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la bona nova, i feliç aquell que no quedarà decebut de mi». Mentre ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar a la gent de Joan: «Què heu sortit a veure al desert? Una canya sacsejada pel vent? Doncs, què hi heu sortit a veure? Un home vestit delicadament? Els qui porten vestits delicats viuen als palaus dels reis. Doncs, què hi heu sortit a veure? Un profeta? Sí, ho puc ben dir, i més que profeta: és aquell de qui diu l’Escriptura: “Jo envio davant teu el meu missatger, perquè et prepari el camí”. Us ho dic amb tota veritat: Entre tots els qui les mares han portat al món no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; tanmateix el més petit al Regne del cel és més gran que ell».
COMENTARI
Joan Baptista està pres i espera l’arribada del judici de Déu, que eliminarà per sempre el pecat a poble. Però les notícies que li arriben de Jesús el desconcerten. Esperava un Déu justicier, ple de força i poder.
Així abans de morir, envia els seus deixebles a preguntar-li: ¿Ets tu qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?
Jesús no els respon de forma directa, no s’atribueix cap títol. Simplement actua: sana, allibera, no condemna ni jutja, perdona i anuncia la bona notícia del Regne de Déu.
Després diu als deixebles de Joan: «Aneu a explicar-li el que heu sentit i vist».
Els deixebles expliquen a Joan el que han vist i viscut al costat de Jesús.
A nosaltres ens passa igual que a Joan, vam buscar un Fill de Déu justicier, que jutja i condemna.
No escoltem, ni estem atents. D’aquesta manera, quin missatge podem escoltar? Com podem viure i transmetre la Bona Notícia i el missatge de l’Amor?
Si estem atents i escoltem el seu missatge, serem persones acollidores, guaridores, atentes als més necessitats, posant alegria i consol on calgui.
Llavors la nostra comunitat parroquial no donarà l’esquena als que més pateixen i estarà més present en la vida dels nostres germans. Trobaran una comunitat a l’estil de Jesús de Natzaret, un lloc d’acollida, d’amor i casa per a qui no té llar.
Salesians Cooperadors
DIUMENGE XXXIII DURANT L’ANY / Cicle C
Lectura primera Ml 3,19-20a
Per a vosaltres sortirà el sol de la felicitat
Lectura de la profecia de Malaquies
Vindrà aquell dia abrusador com una fornal. Tots els orgullosos i els injustos seran igual que rostoll, i aquell dia, quan arribi, els incendiarà, no en deixarà ni l’arrel ni la tija, diu el Senyor de l’univers. Però per a vosaltres, que venereu el meu nom, sortirà el sol de la felicitat, i els seus raigs seran saludables.
Salm responsorial 97,5-6.7-9b.9cd (R.: 9)
Lectura segona 2Te 3,7-12
Qui no vulgui treballar, que no mengi
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, ja sabeu què heu de fer si voleu imitar-nos. Entre vosaltres no vivíem mai desvagats, i a ningú no demanàvem de franc el pa que menjàvem, sinó que ens escarrassàvem treballant nit i dia per no afeixugar ningú dels vostres. No és que no tinguem dret a la nostra manutenció, però volíem donar-vos un exemple amb la nostra vida, perquè vosaltres l’imitéssiu. Recordeu que quan érem entre vosaltres us repetíem aquesta regla: «Qui no vulgui treballar, que no mengi». Us escrivim això perquè sentim dir que alguns de vosaltres viuen desvagats i, a més de no treballar, es posen on no els demanen. A tots aquests, els ordenem i els recomanem en nom de Jesucrist, el Senyor, que treballin en pau per guanyar-se el pa que mengen.
Al·leluia Lc 21,38
Evangeli Lc 21,5-19
Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, alguns parlaven del temple, fent notar les seves pedres magnífiques i les ofrenes que el decoraven. Jesús digué: «Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra». Llavors li preguntaren: «Mestre, quan serà tot això i quin senyal anunciarà que està a punt de succeir?». Jesús respongué: «Estigueu alerta, no us deixeu enganyar, perquè vindran molts que s’apropiaran el meu nom. Diran: “Soc jo”, i també: “Ja arriba el moment”. Deixeu-los estar; no hi aneu, amb ells. I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us alarmeu. Això ha de succeir primer, però la fi no vindrà de seguida». Després els deia: «Una nació prendrà les armes contra una altra, i un regne contra un altre regne. Hi haurà grans terratrèmols, fams i pestes pertot arreu, passaran fets espantosos i apareixeran al cel grans senyals d’amenaça. Però abans de tot això se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Feu el propòsit des d’ara de no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa, i cap dels vostres acusadors no serà capaç de resistir-la o de contradir-la. Sereu traïts fins i tot pels pares, pels germans, parents i amics, en mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom. Però no es perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida».
COMENTARI
Aquest passatge de l’evangeli ens anima a cercar la llum i la força que emanen del missatge de Jesús, i encara que de vegades no sigui fàcil per als seus seguidors, ser capaços de viure la nostra vida donant testimoni del mateix.
A l’igual que en l’època de Jesús, ara s’alcen veus de nous profetes i mestres prometent una vida millor, un nou camí. Però, el missatge de l’evangeli és clar, «no seguim a qui ens allunya de Jesús, el pilar de la nostra fe».
La vida mai està exempta en cap època de problemes, dificultats i moments complicats.
Encara que de vegades creiem que ens fallen les forces i ens superen les situacions, Déu no ens demana res que no puguem fer. L’esperit de Déu sempre ens acompanya.
En els mitjans de comunicació les notícies que es ressalten solen ser les negatives. Així com en moltes opinions romanen el pessimisme, o el catastrofisme.
Si ens ho aconsegueixen encomanar, posarem en dubte la nostra fe i el nostre testimoni corre el perill de decaure.
En canvi és el moment de tot el contrari. És moment de tenir esperança, donar testimoni de la nostra fe en el missatge de Jesús, de lluitar per la justícia, la pau i l’amor. De ser pedres vives perquè, tot i que els temples materials s’ensorrin, els temples vius que som cada un de nosaltres, seguim endavant donant un veritable testimoni de fe i valentia, tot i les dificultats.
Què siguem pedres vives i testimonis de fe i d’amor, allà on ens trobem.
Salesians Cooperadors
Provincia Mare de Déu de la Mercè
DIUMENGE XXIX DURANT L’ANY / Cicle C
Lectura primera Ex 17,8-13
Mentre Moisès mantenia les mans alçades, guanyava Israel
Lectura del llibre de l’Èxode
En aquells dies, els amalequites anaren a Rafidim per atacar el poble d’Israel. Moisès digué a Josuè: «Recluta homes de guerra i demà al matí surt a combatre contra els amalequites. Jo m’estaré dret dalt el turó amb la vara de Déu a la mà». Josuè complí les ordres de Moisès i començà la batalla contra els amalequites. Moisès, Aharon i Hur pujaren dalt el turó. Mentre Moisès mantenia les mans alçades, guanyava Israel, però quan abaixava les mans per reposar, guanyaven els amalequites. A la fi les mans ja li pesaven massa per poder mantenir-les alçades. Llavors li acostaren una pedra, s’hi assegué, i Aharon i Hur, un a cada banda, li aguantaven les mans. Així pogué mantenir les mans immòbils fins a la posta del sol, i Josuè derrotà els amalequites i abaté els seus homes amb l’espasa.
Salm responsorial 120,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: 2)
Lectura segona 2Tm 3,14-4,2
Que l’home de Déu sigui madur, sempre a punt per a tota obra bona
Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, persevera en la doctrina que has après i has acceptat amb tota confiança, recordant qui són els qui te l’han ensenyada; des de menut coneixes les Sagrades Escriptures que tenen el poder de donar-te la saviesa que duu a la salvació a través de la fe en Jesucrist. Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i és útil per a ensenyar, convèncer, corregir i educar en el bé, perquè l’home de Déu sigui madur, sempre a punt per a tota obra bona.
Davant de Déu i de Jesucrist, que ha de judicar els vius i els morts, i pensant en la seva manifestació i en el seu Regne, t’adverteixo formalment que proclamis la paraula de l’evangeli: insisteix en tot moment, tant si és oportú com si no ho és, mira de convèncer la gent, reprèn, anima’ls, esperant amb tota paciència, com un mestre que sap ensenyar.
Al·leluia He 4,12
Evangeli Lc 18,1-8
Déu farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús deia als deixebles aquesta paràbola, per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança: «En una ciutat hi havia un jutge que desconeixia tot temor de Déu i tota consideració als homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia: “Feu-me justícia contra aquest home que pledeja contra mi”. El jutge durant molts dies no li’n feia cas, però a la fi pensà: “A mi no em diu res el temor de Déu ni la consideració als homes, però aquesta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més”».
I el Senyor digué: «Fixeu-vos què diu aquest jutge sense entranyes. I vosaltres creieu que Déu, ni que esperi pacientment, no farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però quan el Fill de l’home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra?».
COMENTARI
Anem cada diumenge a celebrar l’Eucaristia, potser preguem a casa cada dia, però ¿practiquem la justícia i l’amor cada dia?
Aquest Evangeli de Lluc ens recorda el poder de l’oració, però posa l’accent en la justícia i l’amor.
Ens parla de les persones que passen de Déu, que no respecten la dignitat dels altres, que busquen el seu benefici personal, encara que el seu proïsme no tingui cobertes ni les seves necessitats bàsiques.
Per això posa l’exemple del jutge que passava de Déu i de les persones.
Després ens posa l’exemple de la vídua, que era un dels grups socials més desfavorits i marginats.
En actualitat, Quantes persones desfavorides viuen realment en la misèria?
Els profetes ja denunciaven aquestes situacions, igual que avui l’Església i altres institucions recorden contínuament que totes les persones han de tenir uns mitjans dignes per poder viure.
Per això l’evangelista ens recorda com ha de ser la nostra pregària, perseverant, sense desànim i posant la nostra confiança en Déu. Com la vídua de l’evangeli que va insistir fins a ser escoltada.
Com és la nostra fe ?, és simplement fe de compliment o és una fe viva, el pilar és Jesús i que defensa i treballa per la justícia i el benestar de totes les persones?
Salesians Cooperadors
Provincia Mare de Déu de la Mercè
