DIUMENGE 29 – Festa de la Sagrada Família

Diumenge dins l’Octava de Nadal

SAGRADA FAMÍLIA: JESÚS, MARIA I JOSEP / Cicle A

Festa

Se celebra el dia 30 de desembre quan Nadal s’escau en diumenge

Lectura primera Sir 3,2-6.12-14

Qui venera el Senyor honora els pares

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

En els fills, el Senyor fa l’elogi del pare i sentencia a favor de la mare. Qui honora el pare expia els pecats, qui honora la mare es guanya un tresor. Els fills seran la felicitat del qui honora el pare; quan pregui, Déu se l’escoltarà. Qui honora el pare viurà molts anys, qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa.

Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força. Déu no oblidarà la pietat que tens pel pare; te la tindrà en compte per a compensar els teus pecats, en farà un monument per expiar les teves culpes.

Salm responsorial 127,1-2.3.4-5 (R.: 1)

Lectura segona Col 3,12-21

Vida familiar en el Senyor

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses

Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts.

Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies.

Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor. Marits, estimeu l’esposa, no us malhumoreu amb ella. Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor. Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimin.

Al·leluia Col 3,16a

Evangeli Mt 2,13-15.19-23

Pren el nen amb la seva mare, fuig cap a Egipte

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

Quan els mags van ser fora, un àngel del Senyor s’aparegué a Josep en somni i li digué: «Lleva’t de seguida, pren el nen amb la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà el nen per matar-lo». Josep es llevà, prengué el nen amb la seva mare, sortí de nit cap a Egipte, i s’hi quedà fins que Herodes va morir. S’havia de complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: «He cridat d’Egipte el meu fill».

Tan bon punt Herodes va morir, un àngel del Senyor s’aparegué en somni a Josep, allà a Egipte, i li digué: «Pren el nen amb la seva mare i ves-te’n al país d’Israel, que ja són morts els qui el buscaven per matar-lo». Ell, doncs, es llevà, prengué el nen amb la seva mare i tornà al país d’Israel. Però quan sentí dir que a Judea Arquelau havia heretat el reialme d’Herodes, el seu pare, no gosà anar-hi, sinó que, seguint una indicació rebuda en un somni, es retirà a la regió de Galilea i se n’anà a viure al poble de Natzaret. Així es complí allò que havien anunciat els profetes: «Li diran Natzarè».

COMENTARI DE L’EVANGELI

El passatge evangèlic d’avui ens parla de confiança i disponibilitat. De la confiança i disponibilitat de Josep a la voluntat de Déu, rebuda per mitjà de l’àngel, però de la que Josep no dubta ni un moment.

Segueix a ulls clucs el missatge i, sense qüestionar-ho, obeeix perquè confia. De nou, podríem dir que el personatge principal d’aquest text (al igual que el de diumenge passat) és Sant Josep.

Josep, l’espòs i pare amorós i responsable que vetlla per la seva família. Una família que, en un tres i no res, passa de la glòria del reconeixement i adoració dels mags a la  incertesa i perills de la fugida, a la tragèdia del desarrelament en una terra que no és la seva, amb una llengua i costums que desconeix, amb la inseguretat del treball que garanteixi el pa i l’habitacle; però Josep segueix confiant sense preguntar. Està convençut que és la voluntat de Déu perquè la seva fe és indestructible, sap que Déu vol el millor per a ells i per al seu Poble. Ho diuen les Escriptures.

El silenci i disponibilitat de Josep capgiren la nostra necessitat d’entendre les coses que s’esdevenen a la nostra vida; la nostra necessitat de tenir-ho tot lligat, la nostra incapacitat per entomar les “sorpreses” en forma de malalties, pèrdua de persones estimades, daltabaixos econòmics o d’estatus, desamors, …. Davant totes aquestes situacions Josep és el model a imitar.

Tant de bo i com ho va fer ell, siguem capaços d’escoltar, confiar, acceptar i posar-nos en marxa, només sentir la veu del Senyor que ens fa saber la seva voluntat per mitjà de la seva Paraula o de qualsevol persona o circumstància.

M. Àngels Arrabal
Associació de Sant Josep de la Muntanya