DIUMENGE XXXI DURANT L’ANY / Cicle B

 

Lectura primera Dt 6,2-6

Escolta, Israel: Estima el Senyor, el teu Déu,

amb tot el cor

Lectura del llibre del Deuteronomi

En aquells dies, Moisès digué al poble: «Reverencia el Senyor, el teu Déu, compleix durant tota la vida els manaments que et dono, tant tu, com els teus fills i els fills dels teus fills. Així viureu anys i més anys. Escolta, Israel, mira de posar en pràctica això que et mano; així seràs un poble feliç i nombrós en un país que regalima llet i mel, tal com el Senyor ho va prometre als teus pares. Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces.

Guarda en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono».

 

Salm responsorial 17,2-3a.3bc-4.47 i 51ab (R.: 2)

 

Lectura segona He 7,23-28

Jesús, que viu per sempre,

no traspassa a ningú les funcions sacerdotals

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, els sacerdots de l’antiga aliança van ser molts, perquè la mort els impedia de continuar en les seves funcions. Però Jesús, que viu per sempre, no traspassa a ningú les funcions sacerdotals. Per això té el poder de salvar definitivament tots els qui per ell s’acosten a Déu, ja que viu intercedint per sempre a favor d’ells.

Un sacerdot així és el que ens calia: sant, innocent i sense taca; per això va ser tret d’enmig dels pecadors i enlairat més amunt del cel. Ell no necessita, com els altres, oferir víctimes cada dia tant pels seus propis pecats com pels pecats del poble: es va oferir a si mateix una sola vegada. La Llei havia fet sacerdots uns homes plens de febleses, però els termes del jurament que ha substituït la Llei han consagrat el Fill, que serà per sempre un sacerdot perfecte.

 

Al·leluia Jo 14,23

 

Evangeli Mc 12,28b-34

Estima el Senyor el teu Déu. Estima els altres

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, un dels mestres de la Llei anà a trobar Jesús i li va fer aquesta pregunta: «Quin és el primer de tots els manaments de la Llei?». Jesús li respongué: «El primer és aquest: “Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces”. El segon és: “Estima els altres com a tu mateix”. No hi ha cap altre manament més gran que aquest». El mestre de la Llei li digué: «Molt bé, mestre. És veritat que Déu és un de sol i que no n’hi ha cap altre fora d’ell. I que estimar-lo amb tot el cor, amb tot el pensament i amb totes les forces, i estimar els altres com a si mateix és millor que tots els sacrificis i totes les ofrenes cremades a l’altar». Jesús, en sentir aquesta resposta tan assenyada li digué: «No ets lluny del Regne de Déu». I ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta.

 

COMENTARI

 “Estima el Senyor el teu Déu. Estima els altres”

“Estimaràs al Senyor el teu Déu amb tot el teu cor”   (Mc 12,30)

L’Evangeli d’avui, ens explica, que un mestre de la llei, va anar a trobar Jesús per preguntar, quin és el més important de tots els manaments que ells ensenyen. Per respondre, Jesús va a les escriptures, d’on surt tota la saviesa i tota la seva ensenyança.

Jesús llegeix la Bíblia des de la situació dels més necessitats d’amor i dignitat. Jesús sap que reconèixer que Déu és un de sol i digne de ser estimat amb totes les nostres forces, ens allibera profundament.

Jesús al moment explica la conseqüència pràctica d’aquest amor a Déu. “I estimar al pròxim com a nosaltres mateixos” Aquest és el resum de tota la religió bíblica. Misericòrdia, amor i llibertat és l’ensenyança de Jesús 

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

__________________________________  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

DIUMENGE XXVII DURANT L’ANY / Cicle B

 

Evangeli Mc 10,2-16

Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, els fariseus anaren a trobar Jesús per provar-lo, i li preguntaren si el marit es podia divorciar de la seva dona. Ell els preguntà: «Què us va ordenar Moisès?». Li respongueren: «Moisès permet de donar a l’esposa un document de divorci i separar-se». Jesús els digué: «Moisès va escriure aquesta prescripció perquè sou tan durs de cor. Però al principi, Déu creà l’home i la dona. Per això deixa el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa, i ells dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar». Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. Jesús els digué: «Aquell qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri».

La gent portava a Jesús uns nens perquè els imposés les mans, però els deixebles renyaven els qui els havien portat. A Jesús li sabé greu que els renyessin, i els digué: «Deixeu venir els nens, no els exclogueu, el Regne de Déu és per als qui són com ells. Us ho dic amb tota veritat: Qui no rebi el Regne de Déu com el rep un nen, no hi entrarà pas». I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les mans.

 

COMENTARI

“Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar”

L’Evangeli d’avui, ens explica  com els fariseus volen posar a proba a Jesús, plantejant-li la qüestió del divorci. Més que donar una resposta definitiva, Jesús sense criticar la Llei de Moisés, els fa entendre que és legítima, però temporal. Els diu: “Tenint en compta la duresa del vostra cor, Moisés va escriure per vosaltres aquest precepte”.

Jesús els recorda el que diu el Llibre del Gènesis, “Al començament del món, Déu va crear l’home i la dona”. Jesús parla d’una unitat, l’home deixarà als seus pares i s’unirà a la seva esposa, ja no són dos, sinó una sola família.  “Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar” Això era una realitat nova, en aquell temps. Al tornar a casa, els apòstols tornen a insistir sobre el matrimoni.

La gent portava a Jesús uns nens perquè els beneís, però els deixebles renyaven els qui els portaven. Jesús els diu “Deixeu venir els nens, el regne de Déu és per als qui són com ells. Qui no rebi el regne de Déu com un nen, no hi entrarà pas” I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les mans.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

__________________________________  

 

 

 

DIUMENGE XXII DURANT L’ANY / Cicle B

 

Evangeli Mc 7,1-8a.14-15.21-23

Vosaltres abandoneu els manaments de Déu

per mantenir les tradicions dels homes

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

 

En aquell temps, els fariseus i alguns mestres de la Llei que venien de Jerusalem es reuniren entorn de Jesús i s’adonaren que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, seguint la tradició que han rebut dels ancians, no mengen mai sense haver-se rentat les mans ritualment, i quan tornen del mercat no mengen sense haver-se banyat; i observen per tradició moltes pràctiques semblants, com és fer passar per l’aigua, vasos i gerros i atuells d’aram. Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: «Per què els vostres deixebles no segueixen la tradició dels ancians i mengen amb les mans impures?». Jesús els respongué: «Isaïes tenia tota la raó quan va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, tal com diu l’Escriptura: “Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dona és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans”. Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes».

Després cridà la gent i els deia: «Escolteu-me tots i enteneu bé això que us dic: Res del que entra dintre de l’home des de fora no el pot contaminar; només allò que surt de l’home, el pot contaminar, perquè de dins de l’home, és a dir, del seu cor, en surten els pensaments dolents que el porten a cometre fornicacions, robatoris, assassinats, adulteris, estafes, maldats, enganys, indecències, enveges, insults, arrogància, ximpleria: tot això dolent surt de dintre i és el que contamina l’home».

 

COMENTARI

 Vosaltres abandoneu els manaments de Déu

per mantenir les tradicions dels homes

 Jesús no vol depreciar les lleis farisaiques, vol recordar que les lleis estan fetes per persones i s`ha d’entendre el seu sentit. La Bíblia estava escrita en hebreu, però la llengua de la gent era l’arameu. Això obligava a que hi hagués mestres o especialistes que la traduïssin, expliquessin o comentessin i s’havia creat dos nivells dins la Comunitat jueva, els escribes i els fariseus. El resultat era que la Bíblia, s’havia convertit en domini sobre el poble. La denúncia que fa Jesús és clara, increpa els responsables, “Abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes”

És fàcil dividir el món en dues parts, l`àmbit de Déu i l’àmbit dels homes. Aquesta divisió es reflecteix  en la manera de valorar la societat i les persones. El poble d’Israel, “poble elegit”, considerava  que havia entrat en l’àmbit de Déu i els altres pobles eren considerats profans o impurs. Per això, quan un jueu es relacionava amb persones no jueves, quedava contaminat i era necessari purificar, ell i les coses que portava. La postura de Jesús és radical: “Res que entra de fora pot contaminar a l’home”.  Ni els pobles, ni les persones, ni els animals, ni res de tot el que existeix és impur. Per a Jesús hi ha que mirar només “ el que surt del cor”. No hi ha cap altre impuresa que aquella que neix de la mala intenció en les nostres relacions amb els altres. “Totes aquestes coses dolentes surten de dins i fan impur a l’home”.

És en el fons dels nostre cor on realment acollim o rebutgem el Senyor. És aquí on som més plenament  nosaltres mateixos. Cal saber diferenciar les coses que tenen importància, d’aquelles que poden destorbar una bona relació amb Déu i amb els altres, i això es pot adquirir a través d’una pregària sincera.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

__________________________________  

 

DIUMENGE XVIII DURANT L’ANY / Cicle B

 

Evangeli Jo 6,24-35

Els qui venen a mi no passaran fam,

els qui creuen en mi no tindran mai set

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

 

En aquell temps, quan la gent veié que Jesús no era allà i els seus deixebles tampoc, pujà a les barques i anà a buscar Jesús a Cafarnaüm. Quan el trobaren, estranyats que fos a l’altra riba, li preguntaren: «Mestre, quan hi heu vingut, aquí?». Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Vosaltres no em busqueu pels senyals prodigiosos que heu vist, sinó perquè heu menjat tant de pa com heu volgut. No heu de treballar per un menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que es conserva sempre i dona la vida eterna. Aquest menjar us el donarà el Fill de l’home: ell és el qui Déu, el Pare, ha marcat amb el seu segell personal». Ells li preguntaren: «Què hem de fer per obrar com Déu vol?». Jesús els respongué: «L’obra que Déu vol és que cregueu en aquell que ell ha enviat». Li contestaren: «Quin senyal visible ens podeu donar, que ens convenci? Quines obres feu? Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l’Escriptura: “Els donà el seu blat celestial”». Jesús els respongué: «Moisès no us va donar pas el blat celestial, però el meu Pare sí que us dona el pa que és realment del cel, perquè el pa de Déu és el que baixa del cel per donar vida al món». Li diuen: «Senyor, doneu-nos sempre aquest pa». Jesús els diu: «Jo soc el pa que dona la vida: els qui venen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set».

 

COMENTARI

 “Els qui venen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set”

 En  aquest evangeli,  Jesús reprèn als qui el busquen, perquè només volen un menjar material. Jesús fa una distinció entre el pa que es pot fer malbé i el pa que dona vida plena i autèntica.

Jesús els explica que quan Déu va donar el mannà al seu poble en el desert, com diu l’escriptura, estava donant-los vida, i els anunciava que algun dia, els donaria vida definitiva. Aquest dia ja ha arribat. Vol que entenguin que Jesús és l’enviat de Déu, per donar vida al món, Jesús és el pa de vida que tots necessitem.

Per Jesús viure en la presència de Déu és habitual i necessari. Podem demanar que ens ajudi a comprendre que vol de nosaltres, i entendre que si estem units a Jesús, serem capaços de donar vida als altres, com Jesús sempre fa.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

__________________________________  

DIUMENGE XIV DURANT L’ANY / Cicle B

 

Evangeli Mc 6,1-6

Els profetes només són mal rebuts en el seu poble

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús anà a Natzaret, el seu poble, acompanyat dels seus deixebles. El dissabte començà a ensenyar a la sinagoga. Tothom, en sentir-lo, se n’estranyava i deia: «D’on li ve tot això? Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves mans? No és el fuster, el fill de Maria, parent de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves parentes, no viuen aquí entre nosaltres?». I se n’escandalitzaven. Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva». I no hi pogué fer cap miracle; només va imposar les mans a uns quants malalts, que es van posar bé. I el sorprenia que no volguessin creure. Després recorria les viles i els pobles i ensenyava.

 

COMENTARI

 “D’on li ve tot això?”

 L’Evangeli d’avui, ens diu que Jesús, té per costum ensenyar a la sinagoga. Qualsevol jueu adult podia llegir les escriptures i fer el seu comentari davant de l’assemblea. La gent es sorprèn per la saviesa que Jesús demostra en les seves paraules, i també perquè es sorprenen dels miracles dels que han sentit contar que ha fet Jesús. I per això es pregunten, “D’on li ve tot això?”

 En la cultura mediterrània antiga, devien esbrinar d’on procedia la seva família i així podien definir que es podia esperar de cada un. Per això mencionen la seva professió i la seva família. Jesús és l’artesà fuster, el fill de Maria. Per a ells Jesús, és un veí del poble ben conegut, i es diuen, Déu no pot estar tan a prop i no confien.

Precisament en les dificultats i alegries de cada dia, és on podem trobar-nos amb Déu que ve al nostre encontre. La fe és una Gràcia que Déu ens dóna i l’evangeli d’alguna manera ens diu, que hem de tenir la nostra fe posada en Déu.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

__________________________________  

 

Diumenge després de la Santíssima Trinitat

SOLEMNITAT DEL SANTÍSSIM COS I SANG DE CRIST

Cicle B

 

Evangeli Mc 14,12-16.22-26

Això és el meu cos. Això és la meva sang

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

El primer dia dels Àzims, quan la gent immolava l’anyell pasqual, els deixebles digueren a Jesús: «On voleu que anem a preparar-vos el lloc perquè puguem menjar l’anyell pasqual?». Ell envià dos dels seus deixebles amb aquesta consigna: «Aneu a la ciutat i us trobareu amb un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: El mestre pregunta on l’allotjareu per poder menjar l’anyell pasqual amb els seus deixebles. Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, arreglada amb estores i coixins. Prepareu-nos allà el sopar». Els deixebles se n’anaren. Arribant a la ciutat, ho trobaren tot com Jesús els ho havia dit i prepararen el sopar pasqual.

I mentre menjaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí, els el donà i digué: «Preneu-lo: això és el meu cos». Després prengué el calze, digué l’acció de gràcies, els el donà i en begueren tots. I els digué: «Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots els homes. Us ho dic amb tota veritat: Ja no beuré més d’aquest fruit de la vinya fins el dia que en beuré de novell en el Regne de Déu».

Després de cantar l’himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres.

 

COMENTARI

 

“Això és el meu cos. Això és la meva sang”

 

Avui l’Església celebra el dia del “Corpus Christi”, el “Cos i la Sang de Crist” 

Aquesta festa, va ser proposada per sant Tomàs d’Aquino, Doctor de l’Església, al Papa Urbà IV, amb la finalitat de tenir una Festa centrada únicament en l’Eucaristia.

Cada any per el dia del Corpus, a moltes poblacions de Catalunya, es celebra una curiosa tradició, “l’Ou com balla”, un ou damunt l’aigua que emergeix de les fonts situades en els claustres de les esglésies, jardins i patis. També en alguns pobles, s’engalanen els carrers amb catifes de flors.

L’Evangeli ens parla del misteri de l’Eucaristia, d’un Pa i un Vi, que se’ns dóna i que ens fa viure. Els gestos de Jesús són senzills, renova l’antiga Aliança que Déu, va fer amb Moisés, a la muntanya del Sinaí.

Jesús mana a dos dels seus deixebles que s’avancin per preparar la sala on s’han de trobar tots, per celebrar el Sopar Pasqual.

Mentre Jesús menjava amb els deixebles, prengué el Pa, el beneí, el partí i els el donà, prengué el Vi, digué l’acció de gràcies, els el donà i en begueren tots. Jesús els explica que el Pa i el Vi, són el Seu Cos i la Seva Sang, vesada per Amor a tota la Humanitat.

Jesús amb aquest sopar, instaura l’Eucaristia i s’acomiada dels seus deixebles, però ells, no entenen res del que els diu Jesús. Ho entenem nosaltres…?

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

_________________________________  

 

DIUMENGE VI DE PASQUA / Cicle B

 

Evangeli Jo 15,9-17

Ningú no té un amor més gran

que el qui dona la vida pels seus amics

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us estimo tal com el Pare m’estima. Manteniu-vos en l’amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l’amor que us tinc, com jo també observo els manaments del meu Pare i em mantinc en l’amor que em té. Us he dit tot això perquè tingueu l’alegria que jo tinc, una alegria ben plena. El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare. No sou vosaltres, els qui m’heu escollit. Soc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I el Pare us concedirà tot allò que demanareu en nom meu. Això us mano: que us estimeu els uns als altres»

 

COMENTARI

 

“Ningú no té un amor més gran

    que el qui dona la vida pels seus amics ”

L’evangeli d’avui ens presenta Jesús pregant al Pare, Jesús diu, “el meu manament es que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat”. Aneu pel món amb justícia i misericòrdia pels altres, encarnant l’Amor de Déu en les realitats de cada dia.

El desig de Jesús és el de la unitat entre tots els homes i dones del món. “Que siguin u com Tu i Jo, Pare, som u”. Jesús és mestre de la veritat, de la vida autèntica que porta pau, delicadesa en les relacions, atenció als més necessitats, bondat, alegria.

Jesucrist és l’amor fet persona, pot dir jo estimo com el Pare m’estima, perquè és Déu i és amic. El sosté la confiança en Déu i en la seva Paraula poderosa que anirà edificant allò que Ell ha començat.

En aquest primer diumenge de maig, coincidint amb el diumenge VI de Pasqua, també celebrem “el dia de la Mare”, Déu és Pare i Mare, i sobretot a Déu, li interessen els drets de la persona humana, que són la seva imatge i el seu temple. 

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

___________________________________  

 

DIUMENGE II DE PASQUA: OCTAVA DE PASQUA / Cicle B

 

Evangeli Jo 20,19-31

Vuit dies més tard, Jesús entrà

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó».

Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas».

Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat». No siguis tan incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».

Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

 

COMENTARI

 “Vuit dies més tard, Jesús entrà”

 Diumenge II de Pasqua

 

La Pasqua ens convida a un nou començament. La fe cristiana es transmet i es contagia,  en experiències personals i comunitàries.

En l’Evangeli d’avui, veiem els deixebles tancats i esporuguits per por dels jueus, comparteixen la mateixa fe en Jesús. La por es transforma en joia i pau, quan es presenta Jesús en mig d’ells i els diu “La pau sigui amb vosaltres” i els mostrà les mans i el costat, els tornà a dir ”Pau a vosaltres” i acull Tomàs fent-li tocar les llagues i el costat. “Senyor meu i Déu meu”. 

Jesús els diu “Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres” i els digué “Rebeu l’Esperit Sant” Els indica la nova forma de seguir-lo. Ara l’Esperit és rebut per tots els deixebles. 

Els deixebles van viure la trobada amb Crist des del seu propi món i des dels seus propis problemes i contradiccions.

Nosaltres creients, hem de viure enmig dels conflictes que presenta el món actual, donant signes d’esperança i confiança en Jesús.  

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

___________________________________  

DIUMENGE III DE QUARESMA / Cicle B

 

Evangeli Jo 2,13-25

Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

Quan s’acostava la Pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: «Traieu això d’aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare». Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: «El zel del vostre temple em consumia». Llavors els jueus el van interrogar: «Quin senyal ens dones que t’autoritzi a fer això?». Jesús els contestà: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies». Els jueus respongueren: «Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, i tu el vols reconstruir en tres dies?». Però ell es referia al santuari del seu cos.

Quan Jesús ressuscità d’entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l’Escriptura i en aquesta paraula de Jesús.

Durant la seva estada a Jerusalem en ocasió de la peregrinació de Pasqua, molts, veient els miracles que feia, cregueren en el seu nom. Però Jesús no hi confiava, perquè els coneixia tots; no tenia cap necessitat que li revelessin el que són els homes; ell sabia prou què hi ha a l’interior de cada home.

 

COMENTARI

 “Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies”

Avui l’Església celebra el Diumenge III de Quaresma.

L’ Evangeli ens diu que Jesús pujà a Jerusalem, i trobà en el temple, tot tipus de venedors. El temple era la casa de Déu, on estava la seva presència per als jueus. 

Jesús fa un fuet amb cordes i els treu a tots del temple, i els hi diu “no convertiu en mercat la casa del meu Pare”.

Els jueus pregunten a Jesús, amb quina autoritat es permet fer això, i Jesús contestà: ”Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies”. Ell es referia al santuari del seu cos, però no l’entenien.

Que ens diria avui, Jesús, de com tractem els Temples de Déu? Els desvalguts, els marginats, els desplaçats, els immigrants, els que molesten. Demanem a Déu el do de la conversió.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

___________________________________  

DIUMENGE V DURANT L’ANY / Cicle B

 

Evangeli Mc 1,29-39

Jesús va curar molts malalts de diverses malalties

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà i la va fer llevar, la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula.

Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s’havia aplegat davant la porta i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.

De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant. Simó, amb els seus companys, sortí a buscar-lo. Quan el trobaren li digueren: «Tothom us està buscant». Ell els digué: «Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió». I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis.

 

COMENTARI

 “Jesús va curar molts malalts de diverses malalties”

L’Evangeli d’avui, ens mostra com Jesús quan se’l demana, acut sempre per ajudar.

Avui és la sogra de Pere, una dona velleta que està enllitada, amb febre i li diuen a Jesús que la vagi a veure.

Jesús no sols la guareix, sinó que ho fa amb tendresa, s’ acosta, l’agafa de la mà, l’aixeca, la posa dempeus i li torna la dignitat. Quan se sent curada, sense febre, es posa a servir-los. Torna a tenir vida i energia.

Així està sempre Jesús, amb una mà estesa que ens aixeca, com un amic que ens infon vida. Cadascú de nosaltres, també té aquesta capacitat. Tots hem comprovat el gran bé que ens fa, sentir-nos acompanyats en moments difícils.

Jesús pregava, necessitava moments de pau, de serenitat, de comunicació amb Déu. Jesús trobava tot això en l’oració, i l’anava bé.

Nosaltres també tenim aquesta necessitat de parlar amb Déu, i de deixar-nos portar per l’Esperit, que ens obri espais de silenci, per escoltar que ens diu el Senyor.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

___________________________________  

Diumenge després del dia 6 de gener

BAPTISME DEL SENYOR / Cicle C

 

Evangeli Mc 1,7-11

Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Joan predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua, ell us batejarà amb l’Esperit Sant». Per aquells dies Jesús vingué des de Natzaret de galilea, i Joan el batejà en el Jordà. A l’instant, quan sortia de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell, i es va sentir una veu des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut».

 

COMENTARI 

“Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut”

L’Evangeli d’avui, ens presenta a Joan, batejant amb l’aigua del riu.

Joan predicava dient, “jo us he batejat amb aigua, però vindrà algú més poderós que jo i us batejarà amb l’Esperit Sant”, reconeix davant els altres que ell, no és el Messies.

Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i fou bategat per Joan en el Jordà. Mentre sortia de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a Ell. I una veu des del cel digué: ”Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut”.

Jesús té una experiència i vivència tan profunda que el fa conscient que el Pare li demana que surti a proclamar públicament el que va vivint i sentint interiorment des de fa temps, va prenent consciència del qui és des de sempre. És l’enviat de Déu, té una relació íntima i personal amb Ell. Fem vida en nosaltres, de totes les ensenyances que ens va deixar Jesús.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

___________________________________  

DIUMENGE I D’ADVENT / Cicle B

 

Evangeli Mc 13,33-37

Vetlleu: No sabeu quan tornarà l’amo de casa

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Estigueu atents, vetlleu. No sabeu quan vindrà el temps decisiu. L’home que se’n va a terres llunyanes, sortint de casa deixa els seus criats responsables de les tasques que confia a cadascun, i al porter li recomana que vetlli. Igual heu de vetllar vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l’amo de casa; no sabeu si vindrà al vespre, a mitjanit, al cant del gall, a la matinada. El tindreu aquí a l’hora menys pensada: mireu que no us trobi dormint. I això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu».

 

COMENTARI

 “Vetlleu: No sabeu quan tornarà l’amo de casa”

Avui, celebrem el Primer Diumenge d’Advent, Alegrem-nos-en i fem Festa. Al·leluia!! Al·leluia!!

Comença el temps de preparació per la vinguda del Petit Infant, el Nen Jesús. S’acosta Nadal. Preparem-nos per rebre’l, acollir-lo i fer-li una bona estada en el nostre cor i en la nostra llar.

L’Evangeli d’avui, ens recorda que hem de vetllar, viure desperts, atents a la vida sencera, perquè no sabem quan serà el moment en que vindrà el Senyor. Se’ns confia un poder màgic, sobre els bens que Déu ha posat sobre la terra, perquè el Déu de la vida, ens ve a trobar en la vida mateixa.

És a Déu a qui desitgem i necessitem, és l’únic que ens pot abastar la falta d’amor que pateix el nostre món tan adolorit per tantes injustícies.

Vetllem i estiguem contents, el Regne de Déu és a prop.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

___________________________________  

DIUMENGE XXXI DURANT L’ANY / Cicle A

 

Evangeli Mt 23,1-12

Diuen i no fan

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué a la gent i als deixebles: «Els mestres de la Llei i els fariseus us parlen des de la càtedra de Moisès: compliu i observeu tot el que us manen, però no feu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen farcells pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure’ls amb el dit. En tot obren per fer-se veure de la gent. Per això es fan ben grosses les filactèries, i les borles, ben llargues; els agrada d’ocupar els primers llocs a taula i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni el nom de rabí, o sigui “mestre”. Però vosaltres no us heu de fer dir mestres, perquè, de mestre, només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni heu de donar a ningú el nom de pare aquí a la terra, perquè, de pare, només en teniu un, que és el del cel; ni us heu de fer dir guies, perquè, de guia, només en teniu un, que és el Crist. El més important de vosaltres ha de ser servidor vostre. Tothom qui s’enaltirà serà humiliat, però tothom qui s’humiliarà serà enaltit».

 

COMENTARI

 “Diuen i no fan”

En l’Evangeli d’avui, Jesús s’adreçà a la gent, als seus deixebles, i especialment a nosaltres.

La llei de Moisès fou lliurada al poble per alliberar-lo. Les lleis són necessàries, si són positives, si provenen de l’amor i orienten a l’amor.

Jesús qüestiona molt els costums i pràctiques de les religions i proposa una manera de viure més noble. Ens mostra tot el que fa de pont entre Déu i la humanitat, no podem oblidar el dolor en totes les diverses formes. Actualment, el món sembla capgirat, molt necessitat d’oracions per la Pau que engendrin amor, solidaritat i esperança arreu del món.

Demanem tenir una mirada transparent, per servir i estimar a les persones amb les que ens trobem i amb les que no ens trobem, també  pregar per elles i que el nostra guia sigui el Crist que ens convida a fer camí amb Ell. 

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

___________________________________  

DIUMENGE XXVI DURANT L’ANY / Cicle A

 

Evangeli Mt 21,28-32

Penedit del que havia fet, anà a la vinya.

Els publicans i les prostitutes us passaran davant

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Què us en sembla? Un home que tenia dos fills va dir al primer: “Fill meu, ves a treballar a la vinya, avui”. Ell respongué: “No hi vull anar”. Però després se’n penedí i hi anà. El pare digué això mateix al segon i aquest li respongué: “Hi vaig de seguida, pare”. Però no hi anà. Quin d’aquests dos va fer el que el pare volia?». Li responen: «El primer».

Jesús els diu: «Us dic amb tota veritat que els publicans i les prostitutes us passen al davant cap al Regne de Déu, perquè ha vingut Joan amb la missió d’ensenyar-vos un bon camí, però vosaltres no l’heu cregut, mentre que els publicans i les dones de mala vida sí que l’han cregut. I vosaltres, ni després de veure això, encara no us en penediu ni voleu creure’l».

 

COMENTARI

 

“Penedit del que havia fet, anà a la vinya.

Els publicans i les prostitutes us passaran davant”

Jesús parla amb els grans sacerdots i amb els líders del poble, que busquen la manera d’enfonsar-lo, perquè els molestava. Jesús posa davant d’ells, dues actituds. Per una banda l’actitud de qui vol quedar bé, però desprès no està disposat a complir el que ha promès. Per altre banda, la que diu al principi “no vull”, i després fa cas.

Jesús sap que la nostra vida està plena de moments en que el nostra ànim no respon a les nostres forces o a les nostres decisions. L’ésser humà és així i els dos germans de l`Evangeli també ho són. Però hi ha una diferència, un és capaç de discernir, d’entrar en si mateix, i canviar.

Jesús no diu, que el camí sigui fàcil per ningú, tots tenim que caminar amb el nostra esforç, però la primera actitud és la de sentir-se necessitat, la de desitjar una vida més plena i millor.

Potser per nosaltres que vivim temps diferents, també ens molesta que Déu vulgui remoure les nostres consciencies i demanar-nos una vida més autèntica.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

___________________________________

DIUMENGE XIII DURANT L’ANY / Cicle A

 

Evangeli Mt 10,37-42

Qui no pren la seva creu, no és bo per venir amb mi.

Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui no pren la seva creu i m’acompanya, no és bo per venir amb mi. Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els qui per causa meva l’hauran perduda, la retrobaran. Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes, qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos, i tothom qui doni un vas d’aigua fresca a un d’aquests petits, només perquè és el meu deixeble, us ho dic amb tota veritat, no quedarà sense recompensa».

 

COMENTARI

 “Qui no pren la seva creu, no és bo per venir amb mi.

Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi”

 

En l’Evangeli d’avui, se’ns mostra el primer anunci de la Passió. Jesús ens comença a explicar que cada qual, ha de portar la seva creu, si vol ser deixeble seu.

«Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi”.

Reconeixem i acceptem la creu en la nostra vida i en la d’aquelles persones que estimem i les que no coneixem i que ens fan sentir limitats, impotents… ho acceptem, això mai ho triaríem, però ens permet acompanyar les creus portades per força. I caminant amb Jesús, podem assaborir la joia del Ressuscitat.  És l’amor qui mou el món. És l’amor el que transforma.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

________________________________________

6 d’agost

TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR

 

Evangeli Mt 17,1-9

La seva cara es tornà resplendent com el sol

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell. Pere va dir a Jesús: «Senyor, que n’estem, de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». Encara no havia acabat de dir això quan els cobrí un núvol lluminós, i del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo». En sentir-ho, els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por». Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.

Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin res a ningú d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts.

 

COMENTARI

 

“La seva cara es tornà resplendent com el sol”

Jesús puja a la muntanya a pregar, i en el silenci, en la seva vida feta acollida i obertura al misteri, ressona la Paraula, “Aquest és el meu Fill, el meu elegit”

A la Bíblia la muntanya és un lloc de trobada amb el Misteri. Abraham, Moisés, Elies, Jesús,  experimenten al Déu que arriba a ells, més enllà de les seves expectatives.

Podem pregar enmig de les nostres preocupacions, però el silenci ens endinsa en la nostra pròpia vida i quedem sols davant el Misteri. El núvol que cobreix a Jesús i als seus deixebles, és expressió del no saber que esdevé, quan acceptem anar on Jesús ens demana.

En aquesta trobada d’amor se’ns diu ”Existeixes, ets estimat per mi” i aquestes paraules ens transfiguren, perquè ens reconeixem en el Rostre de qui ens crida.

A la vida de Jesús, la muntanya, el silenci, la Paraula d’Amor, no són llocs d’ estada, perquè aquest Amor, cerca continuar entregant-se fins arribar a la Jerusalem Celestial.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

____________________________________  

DIUMENGE XIII DURANT L’ANY / Cicle A

 

Evangeli Mt 10,37-42

Qui no pren la seva creu, no és bo per venir amb mi.

Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui no pren la seva creu i m’acompanya, no és bo per venir amb mi. Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els qui per causa meva l’hauran perduda, la retrobaran. Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes, qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos, i tothom qui doni un vas d’aigua fresca a un d’aquests petits, només perquè és el meu deixeble, us ho dic amb tota veritat, no quedarà sense recompensa».

 

COMENTARI

“Qui no pren la seva creu, no és bo per venir amb mi.

Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi”

 

Jesús capgira els valors de la nostra societat i si seguim el que ens proposa, segur que trobarem alguna creu pel camí. Hem d’assumir aquesta creu, integrar-la en la pròpia vida, i així la creu pot esdevenir vida transformada, ressuscitada, per nosaltres i per a tots.

Sentim la crida de Déu a acollir l’altre, en allò més únic que és i té, a ser un foc que encén altres focs.  Jesús vol que ens buidem de tot el que ens separa i dispersa interiorment perquè acollim a les persones més febles i necessitades que ens envolten.

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

____________________________________

Diumenge després de Pentecosta

SOLEMNITAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

 

Evangeli Jo 3,16-18

Déu envià el seu Fill per salvar el món gràcies a ell

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

Déu estima tant el món, que ha donat el seu fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell.

Els qui creuen en ell, no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu.

 

COMENTARI 

“Déu envià el seu Fill per salvar el món gràcies a ell”

 En el passatge d’avui, Joan ens clarifica que “Déu va estimar tant al món que va entregar el seu únic Fill”, aquest és el centre de la Bona Nova i hem d’estar agraïts.

Déu ens estima de manera incondicional, ha creat el nostre cor, amb un desig insaciable d’estimar i de ser estimat, això ens obre al gran misteri inefable de Déu. 

Fem lloc al Senyor enmig del brogit de la vida, deixem-nos portar per la seva gràcia, agraint, demanant, oferint, seguint aquest Déu que s’ha fet home per salvar a tota la humanitat.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

________________________________________

DIUMENGE V DE PASQUA / Cicle A

 

Evangeli Jo 14,1-12

Jo soc el camí, la veritat i la vida

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n’hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig». Tomàs li diu: «Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. Com podem saber quin camí hi porta?». Jesús li diu: «Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare si no hi va per mi. Si m’heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare: des d’ara ja el coneixeu i ja l’heu vist». Li diu Felip: «Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més». Jesús li diu: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui em veu a mi, veu el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic no venen de mi mateix. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per aquestes obres. Us ho dic amb tota veritat: Qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare».

 

COMENTARI

 

“Jo soc el camí, la veritat i la vida”

Avui celebrem el Diumenge V de Pasqua.   Al·leluia! Al·leluia!

L’Evangeli d’avui, ens apropa al misteri de Jesús. Els deixebles tenen ànsia de Déu, estan esglaiats i Jesús els diu: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare si no hi va per mi”. Jesús és el camí que porta al Pare, la veritat que no enganya i la vida que desitgem.

El sentit de la vida no es descobreix per la ciència, la tècnica o la saviesa humana.

L’Esperança cristiana, és que es faci realitat, en nosaltres, el fet de poder un dia, viure la mateixa vida ressuscitada que Jesús té.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

________________________________________

DIUMENGE DE RAMS

PASSIÓ DEL SENYOR / Cicle A

 

Evangeli Mt 26,14-27,66

Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Mateu

Estic disposat a entregar-vos Jesús

1. En aquell temps, un dels dotze, l’anomenat Judes Iscariot, se n’anà a trobar els grans sacerdots i els digué: S. «Estic disposat a entregar-vos Jesús. Què em voleu donar?» C. Ells li pagaren trenta monedes de plata, i des d’aleshores buscava una ocasió per entregar-lo.

On voleu que us preparem el sopar per menjar l’anyell pasqual?

1. El primer dia dels Àzims, els deixebles preguntaren a Jesús: S. «On voleu que us preparem el sopar per menjar l’anyell pasqual?» C. Ell respongué: + «Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu: El mestre diu: El meu moment s’acosta: faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva». C. Els deixebles compliren el que Jesús els havia manat i prepararen el sopar pasqual.

Un de vosaltres em trairà

1. Cap al tard, es posà a taula amb els dotze. I digué tot menjant: + «Us ho dic amb tota veritat: Un de vosaltres em trairà». C. Ells començaren a dir-li, un per un, molt entristits: S. «No soc pas jo, Senyor?» C. Jesús contestà: + «El qui posa amb mi la mà al mateix plat per sucar-hi és el qui em trairà. El Fill de l’home fa el camí que les Escriptures havien predit d’ell, però ai de l’home que el traeix: a aquest home més li valdria no haver nascut». C. Judes, el qui el traïa, li preguntà: S. «No soc pas jo, rabí?» C. Jesús li contestà: + «Sí que ho ets».

Això és el meu cos. Això és la meva sang

1. Mentre menjaven, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i digué tot donant-lo als deixebles: + «Preneu i mengeu-ne; això és el meu cos». C. Després prengué un calze, digué l’acció de gràcies i els el donà tot dient: + «Beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots els homes en remissió dels pecats. Us asseguro que des d’ara no beuré d’aquest fruit de la vinya fins el dia que en beuré de novell amb vosaltres en el Regne del meu Pare». C. Després de cantar l’himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres.

Mataré el pastor i les ovelles del ramat es dispersaran

1. Llavors Jesús els digué: + «Aquesta nit tots tindreu de mi un desengany, perquè l’Escriptura diu: “Mataré el pastor, i les ovelles del ramat es dispersaran”. Però, quan hauré ressuscitat, aniré davant vostre a Galilea». C. Pere li digué: S. «Ni que tots es desenganyin de vós, jo, mai». C. Jesús li respon: + «T’ho dic amb tota veritat: Aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades». C. Li diu Pere: S. «Ni que hagi de morir amb vós, no us negaré». C. I tots els deixebles digueren el mateix.

Es posà trist i abatut

1. Llavors Jesús arribà amb els seus deixebles a una propietat anomenada Guet-Semaní, i els diu: + «Seieu aquí mentre vaig allà a pregar». C. Prengué Pere i els dos fills de Zebedeu, i es posà tot trist i abatut. Llavors els digué: + «Sento una tristor a l’ànima com per a morir-ne. Quedeu-vos aquí i vetlleu juntament amb mi». C. Ell s’avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava: + «Pare meu, si és possible, que aquest calze s’allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com vós voleu». C. Després va cap als seus deixebles i els troba adormits. Diu a Pere: + «Així no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? Vetlleu i pregueu, que no caigueu en la temptació. L’esperit està decidit a tot, però l’home és feble». C. Se n’anà per segona vegada i pregà: + «Pare meu, si aquest calze no pot passar sense que jo el begui, que es faci la vostra voluntat». C. Després tornà i els trobà adormits: és que els ulls els pesaven. Els deixà, doncs, i se n’anà a pregar per tercera vegada, tot repetint la mateixa súplica. Se’n va després cap als deixebles i els diu: + «Ja podeu dormir tranquils. Ha arribat l’hora. El Fill de l’home és entregat en mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem, que el qui em traeix ja és aquí».

Llavors agafaren Jesús i el detingueren

1. Encara parlava Jesús quan arribà Judes, un dels dotze, amb molta gent, armada amb espases i garrots. Venien de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. El qui el traïa els havia donat aquest senyal: S. «És aquell que jo besaré: deteniu-lo». C. Immediatament s’acostà a Jesús i li digué: S. «Déu vos guard, rabí». C. I el besà. Però Jesús li contestà: + «Company, estigues pel que has vingut a fer». C. Llavors detingueren Jesús, i un dels qui anaven amb ell desembeinà l’espasa i, d’un cop, tallà l’orella del criat del gran sacerdot. Jesús li digué: + «Torna a embeinar l’espasa: tots els qui empunyen l’espasa, per l’espasa moriran. Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m’enviaria més de dotze legions d’àngels. Però llavors, com es compliria el que anuncien les Escriptures afirmant que ha de ser així?» C. Llavors Jesús s’adreçà a la gent i els digué: + «Heu vingut a agafar-me, armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia em teníeu assegut al temple ensenyant, i mai no em detinguéreu. Però tot ha passat així perquè es complís el que havien escrit els profetes». C. Llavors tots els deixebles el deixaren sol i fugiren.

Us asseguro que des d’ara veureu el Fill de l’home

assegut a la dreta del Totpoderós

1. Els qui havien detingut Jesús se l’endugueren al palau del gran sacerdot Caifàs, on s’havien reunit els mestres de la Llei i els notables. Pere el seguia de lluny fins que arribà al palau del gran sacerdot. Entrà al pati i s’assegué entre els guardes, esperant el desenllaç. Els grans sacerdots amb tot el sanedrí buscaven alguna falsa declaració contra Jesús per poder-lo condemnar a mort, però no en trobaven cap, tot i que s’havien presentat molts testimonis que declaraven en fals. Finalment se’n presentaren dos amb aquesta acusació: S. «Aquest ha dit: “Jo podria destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies”». C. El gran sacerdot s’aixecà i preguntà a Jesús: S. «No et vols defensar de res? Què en dius, de les acusacions que et fan aquests testimonis?» C. Però Jesús callava. El gran sacerdot li digué: S. «Et conjuro pel Déu viu que ens diguis si tu ets el Messies, el Fill de Déu». C. Jesús li respon: + «Sí, teniu raó. Us asseguro que des d’ara veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós, i venint enmig dels núvols del cel». C. Llavors el gran sacerdot s’esquinçà els vestits tot cridant: S. «Ha blasfemat! Quina falta ens fan els testimonis? Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia. Què us en sembla?» C. Ells respongueren: S. «Mereix pena de mort». C. Llavors li escopien a la cara i li pegaven; altres el bufetejaven i li deien: S. «Profetitza, Messies; endevina qui t’ha pegat».

Abans no canti el gall em negaràs tres vegades

1. Mentrestant Pere s’estava assegut fora, al pati. Una criada se li acostà per dir-li: S. «Tu també hi anaves amb Jesús, el Galileu». C. Però ell ho negà davant de tothom i li digué: S. «No sé de què em parles». C. Quan Pere sortia cap al portal, una altra criada s’hi fixà i digué als qui eren allí: S. «Aquest anava amb Jesús, el Natzarè». C. Pere ho tornà a negar i jurava que no coneixia aquell home. Al cap de poc els qui eren allà s’acostaren i digueren a Pere: S. «És veritat que hi anaves, amb ells; se’t nota fins i tot en el parlar». C. Ell es posà a proferir malediccions i juraments assegurant que no coneixia de res aquell home. En aquell moment cantà el gall i Pere es recordà que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, em negaràs tres vegades», i així que va ser fora, va plorar amargament.

L’entregaren a Pilat, el governador

1. Quan s’hagué fet de dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble tingueren sessió contra Jesús per decretar la seva mort. Se l’endugueren encadenat i l’entregaren a Pilat, el governador romà.

No podem posar-los amb el diner de les ofrenes, perquè són el preu d’una vida

1. Quan Judes, el qui l’havia traït, veié que l’havien condemnat, es penedí del que havia fet. Retornà les trenta monedes als grans sacerdots i als notables i els digué: S. «He pecat entregant a la mort un home innocent». C. Ells, per tota resposta, li digueren: S. «A nosaltres ens vens amb això? Tu t’arreglaràs». C. Ell llençà els diners al santuari, sortí a fora, se’n va anar i es va penjar. Els grans sacerdots recolliren els diners, però es deien: S. «No podem posar-los amb el diner de les ofrenes, perquè són el preu d’una vida». C. Després de discutir-ho, van comprar amb aquells diners el camp del Terrisser per sepultar els forasters. Per això encara avui s’anomena camp de Sang. Així es complí el que diu el profeta Jeremies: «Prengueren les trenta monedes, el preu d’un esclau, tal com l’avaluaven els israelites, i les donaren a canvi del camp del Terrisser, tal com el Senyor m’havia indicat».

Ets tu el rei dels jueus?

1. Jesús comparegué davant el governador. El governador l’interrogà: S. «Ets tu el rei dels jueus?» C. Jesús li digué: + «Sí, teniu raó». C. Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables del poble. Llavors Pilat li diu: S. «No sents quantes acusacions presenten contra tu?» C. Però Jesús no li respongué ni una paraula, tant que el governador n’estava tot sorprès. Cada any, per la festa, el governador tenia el costum d’indultar un pres, el que la gent volia. Llavors hi havia un pres famós, un tal Barrabàs. Quan la gent es reuní, Pilat els digué: S. «Qui voleu que indulti, Barrabàs o Jesús, tingut per Messies?» C. Perquè s’adonava que li havien entregat Jesús per enveja. Mentre Pilat seia al tribunal, la seva esposa li feu arribar aquest encàrrec: S. «No vulguis saber res d’aquest innocent; aquesta nit, en somni, he sofert molt per ell». C. Mentrestant els grans sacerdots i els notables havien convençut la gent que demanessin l’indult de Barrabàs i la mort de Jesús. Quan Pilat els preguntà quin dels dos volien que els indultés, ells li respongueren: S. «Barrabàs». C. Pilat els diu: S. «I de Jesús, tingut per Messies, què n’he de fer?» C. Tots li respongueren: S. «Que el crucifiquin». C. Digué Pilat: S. «Per què? Quin mal ha fet?» C. Ells cridaven més fort encara: S. «Que el crucifiquin». C. Quan Pilat s’adonà que era inútil el seu intent i que més aviat crearia un avalot, es rentà amb aigua les mans davant la gent i els digué: S. «Jo no soc responsable de la sang d’aquest home; arregleu-vos vosaltres». C. Tot el poble respongué: S. «Que la responsabilitat d’aquesta sang caigui sobre nosaltres i sobre els nostres fills». C. Llavors els deixà lliure Barrabàs i entregà Jesús, després de fer-lo assotar, perquè el crucifiquessin.

Salve, rei dels jueus

1. Els soldats del governador s’endugueren Jesús a l’interior del pretori, reuniren al seu voltant tota la tropa, li tragueren els vestits, el cobriren amb un mantell de color grana, i li posaren al front una corona d’espines que havien teixit, i a la mà dreta li posaren una canya. Després, per burlar-se’n, s’agenollaven davant d’ell i li deien: S. «Salve, rei dels jueus». C. També l’escopien i li prenien la canya per pegar-li al cap. Acabada la burla, li tragueren el mantell, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo.

Dos bandolers foren crucificats juntament amb ell

1. Quan sortien, trobaren un home de Cirena, que es deia Simó, i l’obligaren a carregar-se la creu de Jesús. Arribaren a un indret anomenat Gólgota, que vol dir lloc de la Calavera. Li oferiren una beguda de vi barrejat amb fel; ell el tastà, però no en volgué beure. Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus. I s’assegueren allà per fer la guàrdia. Sobre el seu cap, havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus». Dos bandolers foren crucificats juntament amb ell, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra.

Si ets el Fill de Déu, baixa de la creu

1. Els qui passaven l’insultaven, movien el cap amb aires de mofa i deien: S. «Tu que vols destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t tu mateix; si ets el Fill de Déu, baixa de la creu». C. També se’n burlaven els grans sacerdots amb els mestres de la Llei i els notables. Deien: S. «Ell que salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix! Ell que és el rei d’Israel, que baixi ara de la creu i creurem en ell. Confiava en Déu: que l’alliberi, doncs, si tant se l’estima, ell que deia: Soc Fill de Déu». C. Els bandolers que havien estat crucificats amb ell també li feien els mateixos retrets.

Eli, Eli, lema sabactani?

1. Des del migdia fins a mitja tarda s’estengué una foscor sobre tota la terra. Cap a mitja tarda Jesús cridà amb tota la força: + «Eli, Eli, lema sabactani?» C. Que vol dir: + «Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?» C. Alguns dels qui eren allí deien: S. «Ara crida Elies». C. Un d’ells anà corrents a prendre una esponja xopa de vinagre i la posà al capdamunt d’una canya perquè begués. Però els altres li deien: S. «Deixa’l estar. A veure si ve Elies a salvar-lo». C. Jesús tornà a cridar amb tota la força i expirà.

Aquí tothom s’agenolla, i fa una pausa

1. En aquell moment la cortina que tancava el santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques s’esberlaren, els sepulcres s’obriren i ressuscitaren molts cossos dels sants que hi reposaven; després de la resurrecció de Jesús sortiren dels sepulcres, anaren a la Ciutat Santa i s’aparegueren a molts. Quan el centurió i els soldats que guardaven Jesús veieren el terratrèmol i tot el que havia passat, s’esveraren molt i deien: S. «És veritat: Aquest home era Fill de Déu». C. També moltes dones eren allà mirant-s’ho de lluny. Havien seguit Jesús des de Galilea i el proveïen amb els seus propis recursos. Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.

Josep posà el cos de Jesús en el seu sepulcre nou

1. Cap al tard vingué un home ric d’Arimatea, que es deia Josep, i era també dels seguidors de Jesús. Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús. Pilat manà que li donessin el cos. Josep el prengué, l’amortallà amb un llençol i el posà en el sepulcre nou que ell s’havia fet tallar a la roca. Després feu rodolar una gran pedra, per tancar l’entrada del sepulcre, i se n’anà. Maria Magdalena i l’altra Maria eren allà, assegudes davant el sepulcre.

Podeu disposar d’una guàrdia.

Feu guardar el sepulcre tan bé com sapigueu

1. L’endemà, que era ja dissabte, els grans sacerdots i els fariseus anaren en corporació a trobar Pilat per dir-li: S. «Senyor, ens hem recordat que aquell impostor quan encara vivia va dir: “Al cap de tres dies ressuscitaré”. Doneu ordre de guardar el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que els deixebles anessin a robar-lo i diguessin al poble: “Ha ressuscitat d’entre els morts”. Seria una impostura pitjor que la primera». C. Pilat els digué: S. «Podeu disposar d’una guàrdia. Feu guardar el sepulcre tan bé com sapigueu». C. Ells anaren al sepulcre i l’asseguraren segellant-ne l’entrada i posant-hi guàrdia.

 

COMENTARI

 “Beneït el qui ve en nom del Senyor”

Avui l’Església celebra el “Diumenge de Passió”, es proclama el relat evangèlic de la Passió de Jesús. També dit el “Diumenge de Rams”, perquè els més menuts, porten les seves palmes i palmons a beneir.

L’Evangeli ens diu que camí de Jerusalem, prop de la muntanya de les Oliveres, Jesús envià a dos dels seus deixebles al poble veí, amb l’encàrrec de que quan trobessin una somera fermada, amb el seu pollí, la deslliguessin i li portessin, perquè la necessitava per entrar a Jerusalem.

Els deixebles hi anaren, van fer el que Jesús havia manat, van guarnir els animals amb mantells i Jesús hi pujà per entrar a Jerusalem. Molta gent entapissava el camí amb els seus mantells, i amb branques d’arbres i flors encatifava la terra, i la gent que anava al davant i la que el seguia, cridava “Hosanna al Fill de David. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel”.

Jesús entrà a Jerusalem, i la gent s’esbrotà. Preguntaven qui era i els que anaven amb Ell, responien, “És el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea”.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

________________________________________

 

DIUMENGE II DE QUARESMA / Cicle A

Evangeli Mt 17,1-9

La seva cara es tornà resplendent com el sol

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell. Pere va dir a Jesús: «Senyor, que n’estem, de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». Encara no havia acabat de dir això quan els cobrí un núvol lluminós, i del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo». En sentir-ho, els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por». Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.

Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin res a ningú d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts.

 

 COMENTARI

 “La seva cara es tornà resplendent com el sol”

Avui celebrem el Segon Diumenge de Quaresma. 

L’Evangeli ens descriu com Jesús, amb alguns dels seus deixebles, va a una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells. A la Bíblia, la muntanya és un lloc de trobada amb el Misteri. Abraham, Moisés, Elies i també Jesús, experimenten al Déu desconcertant i desbordant que arriba a ells, més enllà de les seves expectatives.

Jesús puja a la muntanya a pregar, i en el silenci, ressona la Paraula més vertadera: “Aquest és el meu Fill, el meu elegit”, la Paraula que posa nom a la seva identitat.

Podem pregar enmig del soroll i de les preocupacions de cada dia, però el silenci ens endinsa en un món, en el que entrem acompanyats de la pròpia vida i la dels altres, però quedem sols davant del Misteri.

En aquesta trobada, Déu ens regala les mateixes Paraules que va escoltar Jesús. Ens diu “Existeixes, ets estimat per mi” i aquesta Paraula ens transfigura, ens reconeix i ens anomena amb Amor. 

A la vida de Jesús, la muntanya, el silenci, no són llocs d’estada, perquè aquest Amor cerca continuar donant-se en lo quotidià, fins arribà a un total lliurament.

Tant de bo féssim nostra la Vida de Jesús, en aquest temps de quaresma.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

_______________________________________

DIUMENGE V DURANT L’ANY / Cicle A

 

Evangeli Mt 5,13-16

Vosaltres sou la llum del món

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.

Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel».

______________________________

 COMENTARI

 “Vosaltres sou la llum del món”

L’Evangeli d’avui ens fa saber, el que Jesús va dir als seus deixebles  “vosaltres sou la sal del món” i aquesta és la missió del cristià, ser sal en el món, assaonar el que és insípid, fer agradable la vida a la gent de l’entorn, alleugerir el dolor de qui pateix, tenir tal ànim que doni vida a tot el que es toca. La sal cauteritza el que fa mal i preserva de la corrupció, així han de ser els seguidors de Jesús.

L’Evangeli també fa esment a la llum del món, tots necessitem la Llum, que a traves del Crist ens dóna Déu i al mateix temps, el cristià ha d’espargir-la arreu on vagi, no es pot amagar la llum, ja que és esplendorosa. A molta gent, li cal la claror que el cristià pot donar-li.

Necessitem la Sal per donar gust, i la Llum per il·luminar, dos elements molts necessaris per fer més alegre i satisfactòria la vida de tots. Podem demanar en la nostra pregària, que volem ser Sal i Llum per a qui ho necessiti, i així ajudar i glorificar al nostre Pare del cel.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

__________________________________________    

DIUMENGE II D’ADVENT / Cicle A

Evangeli Lc 2,16-21

Trobaren Maria i Josep amb el nen. Passats vuit dies, li posaren el nom de Jesús

Lectura de l’evangeli segons sant lluc

En aquell temps, els pastors anaren a Betlèhem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava.

Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.

Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo, li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.

 

 ____________________

COMENTARI

 

“Trobaren Maria i Josep amb el nen. Passats vuit dies, li posaren el nom de Jesús”

Comencem un Nou Any i tots ens desitgem felicitat i prosperitat, tenim projectes i esperances noves, volem Pau a tot el món i no guerres.

Avui la litúrgia ens convida a fer memòria de la maternitat de María. El Fill anunciat, el troben els pastors en una menjadora, enmig de contratemps provocats per l’Emperador. Quants infants avui neixen envoltats de dificultats. Però María deixa que el Misteri reposi, va descobrint els plans de Déu, medita i ho guarda tot en el seu cor.

Els pastors es fien, van, veuen i tornen glorificant i lloant Déu, tots quedaven meravellats d’allò que els contaven els pastors.

Demanem al Senyor les seves benediccions i meravelles, sobre totes les persones i les seves realitats.

Molt Bon Any a tothom.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

____________________________________

DIUMENGE II D’ADVENT / Cicle A

 

Evangeli Mt 3,1-12

Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

Per aquells dies vingué Joan Baptista, que predicava així al desert de Judea: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop». És d’ell que deia el profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: “Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”». Joan duia una capa de pèl de camell, es cobria amb una pell la cintura i el seu aliment eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo de Jerusalem, de tot arreu de la Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.

Però quan veié que molts dels fariseus i dels saduceus venien a fer-se batejar, els va dir: «Cria d’escurçons, qui us ha ensenyat mai com podreu fugir de la justícia que s’acosta? Demostreu amb fets que us voleu convertir. No visqueu refiats pensant que sou fills d’Abraham, que Déu pot donar fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. Ara la destral ja està clavada a l’arrel dels arbres, i ja sabeu que l’arbre que no dona bons fruits és tallat i llençat al foc. Jo us batejo només amb aigua perquè us convertiu, però el qui ve després de mi és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni d’aguantar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el seu blat, l’entrarà al graner, però la palla, la cremarà en el foc que no s’apaga».

_____________

COMENTARI

 

“Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop”

Avui l’Església celebra el II Diumenge d’Advent. Al·leluia! Al·leluia!

L’Evangeli és pregoner, Joan el Baptiste, va ser enviat per batejar Jesucrist i proclamar la seva vinguda, era  necessari que Jesucrist fos anunciat per un altre i no per Ell mateix, ja que els jueus, no li haguessin fet cas. El Baptiste vol enaltir l’excel·lència de Déu i manifestar la seva pròpia humilitat.

Joan el Baptista predicava les bones obres i la fe en Déu, per preparar els cors dels qui l’escoltaven. Ensenyava els camins que porten al Senyor, mitjançant la paraula, que quallés en l’ànima d’ aquelles persones que el seguien.

Joan Baptista és el primer que anuncia el regne de Déu, perquè aquest honor només era pel precursor de Jesucrist. Portava el vestit de pell de camell, senyal de penitència austera. El seu menjar eren llagostes i mel boscana, així qui viu en soledat pot experimentar les necessitats de la vida humana.

Joan el Baptiste, va començar la seva predicació dient “Convertiu-vos, perquè està a prop el Regne  del Cel” “El Regne de Déu, està dins de cadascú” Advent és un temps propici per preparar el cor per la vinguda del Senyor.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

______________________________________   

DIUMENGE XXXII DURANT L’ANY / Cicle C

 

Evangeli Lc 20,27-38

Déu no és Déu de morts, sinó de vius

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar. Per això li proposaren aquesta qüestió: «Mestre, Moisès ens va prescriure que si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la dona del difunt, per donar descendència al seu germà. Doncs bé: hi havia set germans. El primer, que era casat, morí sense fills. El segon, el tercer, i així fins al setè es van casar amb la dona del difunt i moriren sense deixar fills. Finalment ella també morí. Aquesta dona, per tant, en la resurrecció, de quin dels set serà l’esposa? Perquè tots set s’hi havien casat».

Jesús els respongué: «En el món present els homes i les dones es casen, però els qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts no es casaran, perquè ja no podran morir mai més. Pel fet de tenir part en la resurrecció són iguals que els àngels i són fills de Déu. I que els morts han de ressuscitar, Moisès mateix ho deixa entendre en el passatge de la Bardissa que no es consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isahac i Déu de Jacob. Déu no és Déu de morts, sinó de vius, perquè, per a ell tots viuen».

 _______________ 

COMENTARI

 “Déu no és Déu de morts, sinó de vius”

El judaisme del segle I era molt divers, havia molts grups amb diferents ideologies sobre la pròpia fe. Els saduceus eren un grup minoritari, però molt poderós tan econòmicament com socialment. La resurrecció era per ells, un absurd. Ho entenien com un tornar a la vida actual.

En aquest context, li plantejant a Jesús la qüestió de “la dona viuda i els set germans que es casen amb ella sense tenir descendència” Quan mort la dona, pregunten, de quin dels germans serà esposa?

Jesús els respongué que, en el món present, homes i dones es casen, però en la resurrecció dels morts no es casaran, ja no moriran mai més. Moisés ho deixa clar en el passatge de la bardissa, que diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob, per Déu tots viuen.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

_____________________________________    

DIUMENGE XXVII DURANT L’ANY / Cicle C

 

Evangeli Lc 17,5-10

Només que tinguéssiu fe

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor: «Doneu-nos més fe». El Senyor els contestà: «Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar”, us obeiria.

Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat. Quan ell torna del camp, li dieu mai que entri de seguida i segui a taula? No li dieu, més aviat, que prepari el sopar, que estigui a punt de servir-vos mentre mengeu i beveu, i que ell menjarà i beurà després? I quan l’esclau ha complert aquestes ordres, qui ho agraeix? Igualment vosaltres, quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu: “Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure”».

 _____________________

COMENTARI

 “Només que tinguéssiu fe”

L’Evangeli d’avui, ens diu que els deixebles de Jesús s’adonen de que tenen poca fe, com molts de qualsevol de nosaltres, els costa de creure que Jesús sigui el Messies. A Jesús l’admiraven i estimaven, perquè era servicial, senzill, comunicava un Déu proper i amic. Els deixebles no l’entenien però es fiaven d’Ell i li demanen més fe.

Jesús amb la seva resposta imaginativa de la muntanya que es traslladi al mar, vol parlar de canvis personals i socials, molts dels seguidors de Jesús han fet canvis notables. I de sobta Jesús passa de la imaginació a fets reals. La fe necessita obres i aquestes han de donar preferència als altres. Senyor doneu-nos la fe que fa canviar el nostre cor pel camí del servei als altres.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

______________________________________    

DIUMENGE XXIII DURANT L’ANY / Cicle C

 

Evangeli Lc 14,25-33

Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús anava amb molta gent. Ell es girà i els digué: «Si algú vol venir amb mi i no m’estima més que el pare i la mare, que l’esposa i els fills, que els germans i les germanes, i fins i tot que la pròpia vida, no pot ser deixeble meu. Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu.

Suposem que algú de vosaltres vol construir una torre. No us asseureu primer a calcular-ne les despeses per veure si teniu recursos per acabar-la? Perquè, si després de posar els fonaments, no podíeu acabar l’obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se’n i dirien: “Aquest home havia començat a construir, però no pot acabar”. Si un rei vol anar a combatre amb un altre, no s’asseurà primer a deliberar si amb deu mil homes podrà fer front al qui ve contra ell amb vint mil? I si veia que no pot, quan l’altre encara és lluny li enviarà delegats a negociar la pau. Així també ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té».

______________________   

COMENTARI

“Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té”

Sembla que sigui un Evangeli mot dur i massa fort, però Jesús no vol que renunciem a tot, sinó que el trobem en tot i que sapiguem trobar-lo en els valors de cada dia, que siguem portadors de pau, no de manera individual, sinó com a comunitat, és la missió que Jesús ens encomana a tots. La pregària ens pot ajudar a tenir aquesta actitud de voler seguir a Jesús.

Jesús ens recomana que ens buidem de tot el que ens separa i dispersa interiorment. A Jesús se’l segueix des de la nostra realitat, ajudant i demanant treure els impediments que ens allunyen d’Ell. Estem cridats a ser un foc que encén altres focs. Senyor ajuda’ns a cuidar l’amor que Jesús ens ha donat, per tal que sigui Jesús, el veritable centre de les nostres vides, i al mateix temps poder-lo espargir en aquest món nostre tan castigat i mancat d’amor.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

______________________________________    

DIUMENGE XIX DURANT L’ANY / Cicle C

 

Evangeli Lc 12,32-48

Estigueu a punt també vosaltres

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No tingueu por, petit ramat: el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessiten. Feu-vos bosses que no s’envelleixin, aplegueu-vos al cel un tresor que no s’esgotarà; allà els lladres no s’hi acosten ni les arnes no fan malbé res. On teniu el vostre tresor hi tindreu el vostre cor.

Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats, que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces per poder obrir la porta tan bon punt trucarà. Feliços els criats que l’amo trobarà vetllant al moment de la seva arribada. Amb tota veritat us dic que se cenyirà, els farà seure a taula, i ell mateix passarà a servir-los d’un a un. Feliços si els trobava sempre vetllant, ni que vingués a mitjanit o a la matinada. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora que el lladre vindria, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada».

Pere li preguntà: «Senyor, aquesta paràbola, la dieu només per a nosaltres o per a tothom?». El Senyor li respongué: «Qui és l’administrador fidel i prudent, a qui l’amo confia el personal de servei perquè els doni a temps l’aliment que els pertoca? Feliç aquell servent si l’amo, quan arriba, troba que ho fa així: us asseguro que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servidor pensava: “El meu amo triga a venir”, i començava a pegar els criats i les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, el seu amo tornarà el dia que ell no sospita i a una hora que ell no sap, i el condemnarà a la pena dels traïdors. L’esclau que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha executat allò que l’amo volia, rebrà de valent. Però el qui, sense saber què volia l’amo, ha fet coses que mereixien assots, rebrà més poc. Tothom exigeix molt d’aquells a qui ha donat molt, tothom reclama més d’aquells a qui ha prestat més».

____________ 

COMENTARI 

“Estigueu a punt també vosaltres”

L’evangeli d’ avui ens diu que els deixebles tenien por, igual que les que tenim tots. Cada persona i cada situació té les seves. Però l’home viu també de l’esperança posada en Jesús, i amb Ell, tot pot resoldre’s.

Jesús dóna llibertat perquè cada ésser, actuï segons la seva consciència, però també insisteix en la fidelitat a Déu i el servei als altres, per això cal estar atent al que es demana a cadascú de diferents maneres, i estar sempre preparats a la crida de Déu.

Jesús es serveix d’un altra petita paràbola sobre la necessitat de la confiança, vigilància, fidelitat i prudència a totes hores, esperant la vinguda del Senyor i ens ensenya que l’acció dels deures i la responsabilitat a fer, va d’acord amb el que ens ha sigut donat.  És Jesús mateix fet servent per nosaltres, qui ens obra les portes del Regne de Déu.

 

 Consol Baldrís,

Institució Teresiana

______________________________________    

DIUMENGE XIV DURANT L’ANY / Cicle C

Evangeli Lc 10,1-12.17-20

La pau que li desitgeu reposarà en ell

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, el Senyor en designà encara setanta-dos, i els envià que s’avancessin de dos en dos cap a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d’anar. Els deia: «Hi ha molt a segar i pocs segadors: demaneu a l’amo dels sembrats que enviï homes a segar-los. Aneu. Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer: Pau en aquesta casa. Si hi viu un home de pau, la pau que li desitgeu reposarà en ell; si no, retornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa i compartiu allò que tinguin per menjar i beure: els treballadors bé es mereixen el seu jornal. No aneu de casa en casa. Si en un poble us reben bé, mengeu el que us posin a taula, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent d’aquell lloc: El Regne de Déu és a prop vostre.

Però si en un poble no us volen rebre, sortiu als carrers i digueu: Fins la pols d’aquest poble que se’ns ha posat als peus, us la deixem. Però sapigueu això: El Regne de Déu és a prop. Us asseguro que quan vingui el gran dia, la sort de Sodoma serà més suportable que la d’aquell poble». Els setanta-dos tornaren tots contents i deien: «Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del vostre nom». Jesús els digué: «Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar les serps i els escorpins i totes les forces de l’enemic: res no us podrà fer mal. Però no us alegreu que els esperits se sotmetin a vosaltres; alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel».

 ___________________________

COMENTARI

 “La pau que li desitgeu reposarà en ell”

L’Evangeli d’avui ens descriu, com Jesús prepara els seus deixebles per a la seva missió. Els envia de dos en dos, fins a setanta dos. El camí és dur, ple de perills, de reptes i d’obstacles. Els deixebles no sempre seran ben rebuts, però Déu actua amb ells. Els deixebles tornen contents i plens d’alegria.

El missatge que Jesús ha confiat als deixebles, és la pau, la justícia, el perdó i la curació, també la Bona Nova de la proximitat del Regne de Déu. Aquest missatge ha estat encomanat a l’Església durant segles. Ara ens toca a nosaltres donar testimoni del Regne de Déu.

 

 Consol Baldrís,

Institució Teresiana

__________________________________________    

DIUMENGE DE PENTECOSTA

Solemnitat

MISSA DEL DIA / Cicle C

 

Evangeli Jo 14,15-16.23b-26

L’Esperit Sant us farà entendre tot el que us he dit

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre.

Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre».

 __________________________________

COMENTARI

 “L’Esperit Sant us farà entendre tot el que us he dit”

 En l’Evangeli d’avui, Jesús se n’adona que els deixebles tenen el cor ple de tristesa, i els vol transmetre confiança i els prepara per la vinguda de l’Esperit Sant, ja que ells mateixos en seran testimonis. 

Jesús els diu, “us dic la veritat, us convé que me’n vagi, perquè si no me’n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me’n vaig, us l’enviaré”, Jesús ha d’ascendir al Pare i alhora romandre entre nosaltres. 

L’Ascensió del Senyor vol dir que el Crist no s’ha allunyat de nosaltres, sinó que es troba prop i en cadascú de nosaltres. Déu abraça i sosté tot el món per sempre, i la nostra esperança es troba en Jesucrist. 

“L’Esperit Sant ens fa fills i filles de Déu. Ens compromet en la mateixa responsabilitat de Déu pel que fa al seu món, a la humanitat sencera. Ens ensenya a mirar el món els altres i nosaltres mateixos amb els ulls de Déu” (Benet XVI) 

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

__________________________________________    

DIUMENGE III DE PASQUA / Cicle C

Evangeli Jo 21,1-19

Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava.

Igual va fer amb el peix

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús encara s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué: «Me’n vaig a pescar». Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim». Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res.

Quan ja clarejava, Jesús s’aturà vora l’aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?». Li contestaren: «No». Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu». Ho feren així i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor». Així que Simó Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s’havia tret i es llançà a l’aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix.

Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar». Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s’esquinçà. Jesús els digué: «Veniu a esmorzar». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien, que era el Senyor. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts.

Després d’esmorzar, Jesús diu a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?». Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura els meus anyells». Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?». Ell li contesta: «Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles». Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?». Pere s’entristí que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo». Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles. T’ho dic amb tota veritat: Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols». Jesús li deia això per indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús afegí: «Vine amb mi».

 ___________________________  

COMENTARI

 “Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix”

L’Evangeli d’avui ens descriu el treball, que els deixebles fan en la foscor de la nit. Simó Pere pren la iniciativa d’anar a pescar i els altres deixebles el segueixen. Surten a pescar tots junts però no pesquen res. Sense la presencia de Jesús resuscitat, sense el seu alé, i sense la seva paraula orientadora, no hi ha res a fer.

Quan ja clarejava, Jesús es fa present vora l’aigua, però els deixebles no el coneixen. Jesús els hi demana algo per menjar, i no tenen res. Jesús recomana que tirin les xarxes a la dreta de la barca i pescaran. Segueixen les seves instruccions i treuen les xarxes plenes de peix. Jesús els convida a  portar els peixos que han pescat i que s’atansin per esmorzar. Jesús prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles després de resuscitar d’entre els morts.

Acabant d’esmorzar, Jesús pregunta a Simó Pere:”Simó, m’estimes més que aquests?” Simò li contesta, “Si, Senyor, ja ho sabeu que us estimo”, i aixi, fins a tres vegades li preguntà Jesús, i Pere s’entristí. Jesús coneix les incongruències humanes, tot i així li digué, “Pastura les meves ovelles” i “Vine amb mi”.

Els deixebles, s’havien adonat que la mort i la resurrecció de Jesús, era degut al gran amor que Déu té a tota la humanitat i a l’Univers sencer. Els deixebles són els grans testimonis de la Bona Nova de Jesús, i amb aquella mateixa fe, ens unim tots els que volem seguir el Crist Ressucitat.  ALEL·LUIA !!

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

__________________________________________    

DIUMENGE V DE QUARESMA / Cicle C

Evangeli Jo 8,1-11

Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat,

qe comenci a tirar pedres

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres i l’endemà de bon matí es presentà de nou al temple. Tothom acudia al seu entorn, i ell, assegut, els ensenyava. Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren al mig i li digueren: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar-les, aquestes dones. I vós, què hi dieu?». Li feien aquesta pregunta insidiosament, buscant un pretext per acusar-lo. Però Jesús s’ajupí i s’entretenia dibuixant a terra amb el dit. Ells continuaren insistint amb la seva pregunta. Llavors Jesús alçà el cap i els digué: «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres». Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra. Ells, quan van sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es quedà sol, i la dona era allà al mig. Jesús alçà el cap i digué a la dona: «On són? Ningú no t’ha condemnat?». Ella contestà: «Ningú, Senyor». Jesús digué: «Tampoc jo no et condemno. Ves-te’n, i d’ara endavant no pequis més».

______________________________________

 COMENTARI

 “Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat,

que comenci a tirar pedres”

Avui celebrem el V Diumenge de Quaresma, temps de reflexió i discerniment. 

Aquest Evangeli ens mostra una dona sorpresa en adulteri i ningú s’atreveix a defensar-la. Els seus acusadors estan disposats a fer callar violentament a qui s’atreveixi ajudar-la i per això la porten a Jesús per fer-lo caure en una trampa. En l’època de Jesús, es discutia en el judaisme, la validesa de la disposició de la llei. Davant d’això, Jesús decideix anar a favor de la dona adultera i perdonar-la sense condicions. 

Jesús perdona incondicionalment, oblida el passat i dona noves oportunitats per començar de nou, ho va fer amb la dóna de l’Evangeli i ho fa amb cada un de nosaltres cada dia. Quan l’estimació ens abraça, és una gran forca que ens impulsa a seguir endavant, malgrat les dificultats que puguem tenir. 

Una trobada amb Jesús, sempre és una experiència de vida. Ell mateix ho va dir “Jo sóc el Camí, la Veritat i la Vida”

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana