Mons. Vadell: «Comunitat és font de tendresa, va més enllà de pandèmies i de secularitzacions»

La trobada anual interdiocesana d’Apostolat Seglar se celebra es fa per primera vegada en línia amb el lema «Acompanyament amb dimensió comunitària»

La trobada catalana interdiocesana d’Apostolat Seglar que se celebra cada any, s’ha fet per primer cop telemàticament. Amb el títol «Acompanyament amb dimensió comunitària» es van congregar aquest tercer cap de setmana de febrer, ja en plena Quaresma, al voltant de dos-cents usuaris en línia. Seglars, preveres i bisbes, tots ells connectats des de casa, es van unir per a reflexionar entorn la dimensió comunitària. 

Precisament, l’acompanyament és un dels objectius d’acord amb la línia de treball amb el segon itinerari que es va fixar en el darrer Congreso Nacional de Laicos. Un tema rellevant que va desenvolupar el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell, encarregat de la ponència principal. 

Ser i sentir-nos acompanyats

El bisbe de Solsona i representant de l’Apostolat Seglar de les diòcesis catalanes, Mons. Xavier Novell, va donar la benvinguda i va exposar la necessitat de les «comunitats vives en l’evangelització». La necessitat de caminar en aquest camí que, entre tots i totes, teixim a partir d’allò que observem i de la necessitat d’un acompanyament integral. «Fem un camí totes les esglésies catalanes de treball partint de les necessitats i hem vist que l’acompanyament era una necessitat».

Per la seva banda, el bisbe Toni va desenvolupar la seva intervenció al voltant d’aquesta necessitat de ser comunitat entre tots. «La companyia, la relació, és una necessitat – exposava- és molt important ser conscients de la importància de les relacions humanes, i respon a una necessitat que està en el cor de les persones».

«La cuina on tot es cou»

Vadell va catalogar tres tipologies de relacions entre les persones. En primer lloc, les del rebedor, on s’hi troba tot aquell que passa per la nostra porta i que tenim la possibilitat de conèixer. En segon lloc, les relacions de la sala d’estar – exposava el bisbe Toni- on tenim aquells coneguts amb els quals ens relacionem sovint i que formen part de la nostra vida. Finalment, i com a més rellevants, les relacions de la cuina. 

En aquest darrer estadi, hi ha les relacions amb qui les persones s’obren interiorment. És a dir, en paraules del bisbe Toni: «aquells més propers que deixem entrar a la nostra cuina, on hi ha poc espai però on resideix tota la confiança i sinceritat». «La cuina és allà on tot es cou. L’espai de llibertat, l’espai íntim on deixes entrar a qui tu vols», deia el bisbe.  Va insistir en la necessitat que tota persona ha de tenir algú a la seva cuina, tot i que mai en són gaires,  és necessari. «Tenir un gran hall i una sala d’estar més o menys poblada si a la cuina no hi tens ningú se sent sol», va dir el bisbe.

Va alertar de la delicadesa que hi ha en una relació de cuina, en què els sentiments se senten directament interpel·lats, perquè les persones es donen amb confiança. Però, tal com va dir, cal que les «espines» que generem de defensa no ens deixin caure en la soledat.

Acompanyats i sent església

Continuant amb l’exposició, va centrar-se en l’essència de la vida comunitària en la vida cristiana. Un col·lectiu necessari, «allà on se sentirà acompanyat, aprendrà a estimar i on tindrà la sala d’estar i algunes persones podran entrar a la cuina». «La comunitat, -continuava el bisbe- forma part de l’entranya cristiana, propera i sempre pertanyent a una organització més gran: parròquia, diòcesis… Diverses formes de grup que engloben un sentit únic d’Església», va dir.

Ara bé, fent referència a les paraules del bisbe Novell, va alertar que cal «comunitats vives». És a dir, allà on «hi ha alegria i també discussió i aquí cobra un paper molt rellevant el perdó i la reconciliació». Per això, -va recordar- «una comunitat viva que es perdona és una comunitat que no es jutja i que acull amb incondicionalitat».  

Full de ruta comunitari: l’amor

Per  conviure en comunitat, va alertar que «està molt bé parlar dels mètodes d’evangelitació, però, la clau es troba en l’amor i en com mirem els altres». «Una relació on hi arribem per «la gràcia de Déu a aquest caliu, perquè Ell ho vol».

Com a exemple, va exposar la seva situació de convivència amb el cardenal Omella i els bisbes auxiliars Mons. Sergi Gordo i Mons. Javier Vilanova. Va advertir com, tot i les diferències entre ells, «la gràcia de Déu ens uneix i ens porta per aquest bon camí. Ell possibilitat que ens estimem sense jutjar-nos. Això és un miracle».

Laics en terra estrangera

Vadell va interpel·lant els «laics en missió», que viuen en un context «descristianitzat». Un escenari que va relacionar amb el poble d’Israel quan es trobava en terra estrangera i, tot i això, molts van mantenir la promesa de Déu, gràcies a aquesta l’essència i l’existència de la comunitat que mira Déu.

«Igual que els primers cristians, llavors considerats esclaus, no hem de viure amb pena perquè tenim la font de l’alegria, la tendresa de Déu que el trobem en l’Eucaristia. La comunitat és font de tendresa i va més enllà de pandèmies i de la secularització», va dir.

Acompanyament eclesial

Va animar les parròquies a «esdevenir més obertes» i va convidar tots a adonar-se que no es tracta d’un moment laical o clerical, sinó eclesial, on tots prenen part del joc. «És un temps eclesial en què cal que cada un descobreixi la seva vocació d’anunciar l’evangeli d’allà on es trobin enmig del món».

Amb aquesta exposició del bisbe Toni Vadell, es va donar pas a la discussió i reflexió entre grups, on hi havia preveres, laics… precisament, un exemple més d’aquesta església eclesial que camina. Tal com diu la delegada de l’Apostolat Seglar a Barcelona, Anna Almuni, «el que subratllem és que tots junts hem de fer l’església». «Aquesta trobada en línia, ha demostrat un moment potent de gent d’església que vol construir. Ens adonem que som molts els connectats amb aquest xip de comunitat, necessari ara més que mai, i que suposa un moment d’esperança».

Comunitat oberta i connectada

Almuni es va mostrar contenta amb aquesta trobada que, tot i ser en línia, ha permès que molta gent pogués participar. Persones provinents no només a les diòcesis catalanes, sinó també, de Mallorca.  «És això el que volem, una església amb una comunitat estesa i disposada a escoltar, i acompanyar-se , sigui en línia o no, per implicar-se en els reptes d’avui», afegeix Almuni. 

________________________________________________________

A tot el laïcat diocesà

Bon dia,

Us faig arribar la convocatòria de la trobada catalana amb la línia que ja fa uns anys estem treballant les diòcesis catalanes: “acompanyament amb dimensió comunitària“. Aquest any iniciem la dimensió comunitària.

En aquest moment de postcongrés aquesta línia de treball se situa plenament en el segon itinerari del Congreso de Laicos.

Una bona ocasió per a treballar el segon itinerari.

La trobada del dia 20 de febrer sobre acompanyament comunitari és a càrrec de Bisbe auxiliar de Barcelona Mons. Toni Vadell.

Per facilitar us copiem lénllaç de les inscripcions: www.ja.cat/CIAS2021

Anna Almuni de Muga

Delegada de formació i acompanyament del laïcat

Arquebisbat de Barcelona

____________________________________________________________

Presentació IRRENUNCIABLES Eix dels Joves – Plas Pastoral 17jun2020

https://www.justiciaipau.org/fem/parroquies-ecosolidaries

_____________________________________

A tots/es els/les responsables de les associacions i entitats del Fòrum d’Organitzacions Catòliques d’Adults, moviments d’Acció Catòlica i Centres Parroquials i Culturals

Benvolguts/des,

Espero que hàgiu gaudit d’un espai de descans, pregària i trobada amb els altres. De retorn a les tasques professionals … hem de posar-nos en marxa, com a laïcat amb energia renovada per iniciar el nou curs 2019-20, en el que com us deia al juliol tenim grans reptes, i es moment d’escoltar-nos, discernir i caminar junts.

És per això que convé q ens trobem per posar-nos en marxa per una:

“mirada plena d’amor…  fer arribar als joves la veu de Jesús” (OP, n3),

Us proposem trobar-nos el

dimecres  18 de setembre a les 19,00h.

per “escoltar-nos, discernir i caminar junts”,

a la seu del Secretariat (c/ Sant Pau, 101)

Estarà amb nosaltres el Bisbe Sergi Gordo.

Amb il·lusió per tot el que tenim proposat, ens posem en marxa. Us desitjo un bon inici de curs amb una mirada plena d’amor.

Una abraçada,

Anna Almuni

Directora Diocesana d’Apostolat Seglar Barcelona i

Delegada de la Delegació per a la formació i acompanyament del laïcat

Barcelona, 6 de setembre de 2019

FOTOGRAFIES JORNADA

CARTA JULIOL AS 2019 Programació AS juliol-2019-20

url=”https://www.apostolatseglarbcn.org/wp-content/uploads/2019/04/Díptic-precongrés-09-11-19.pdf” title=”Díptic -precongrés-09-11-19″] jornadalaical-mayo2019 (1)

Posant els laics al davant

JORNADA LAÏCAL

Treball de preparació per al Congrés del laïcat 2020 a la llum de nostre Pla Pastoral

11 de maig, de 2019

Lloc: Parròquia Sant Pau del Camp, Barcelona.

Convocada per la Delegació diocesana per a la formació i l’acompanyament del laïcat ha tingut lloc a la parròquia de Sant Pau del Camp de Barcelona, una jornada de presentació i diàleg sobre el significat i objectius del Congrés de laics impulsat per la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) com a culminació del seu Pla Pastoral 2016-2020 i resposta a la crida a una conversió missionera del Papa Francesc proposada a EG 30.

L’organització del Congrés ha estat encarregada a la CEAS (Comissió Episcopal d’Apostolat Seglar).

A.- Exposició del pare Koldo Gutierrez.

El Pare Koldo Gutiérrez, Salesià, membre del Comitè Organitzador ha estat l’encarregat de fer la presentació del perquè, per a què, amb qui i per a qui del Congrés que se celebrarà del 14 al 16 de febrer de 2020.

a) Congrés i Pla Pastoral diocesà de Barcelona.

En la seva exposició ha començat assenyalant les coincidències i similituds entre els enfocaments del Congrés de laics Poble de Déu “en sortida” i els eixos del Pla Pastoral diocesà de Barcelona Sortim!, de tal manera que el Congrés no obstaculitza el desenvolupament del Pla Pastoral diocesà, sinó que el reforça, no endebades ambdues iniciatives veuen d’una mateixa font com és el Magisteri del Papa Francesc durant aquests darrers 6 anys: l’Església té alguna cosa interessant a dir i oferir en aquest moment de la història i no pot tancar-se obsessionada en el seus propis problemes.

b) Claus per entendre el perquè d’un Congrés de laics.

A continuació ha donat algunes pistes per entendre l’enfocament del Congrés.

Per què de laics? El Papa considera els laics simplement com la majoria del Poble de Déu i a ells es refereix al capítol de la EG dedicat als grans reptes de l’església. Ja al CVII es diu que és el moment de laics. Ha augmentat la consciència de la missió del laicat? Christus Vivit agreuja la responsabilitat del laic quan planteja que la seva vocació és la caritat familiar, social i política i el compromís des de la fe per construir una nova societat en la que creixin la pau i la justícia. Hi ha deures! Però són bonics! Des de l’amor!

Un Congrés per a què? A l’Àngelus del 28 d’octubre de 2018, l’endemà de la clausura del Sínode de joves, el Papa va dir que el primer fruit del Sínode havia estat el mètode, el camí. Encara que la redacció d’un document és important, això no hauria de ser l’objectiu principal del Congrés, sinó l’ajut als laics, en aquest moment, perquè amb la presència, el món s’ompli d’esperança, d’ànim i l’Església senti un nou impuls. L’important és difondre una forma de ser, treballar junts, basats en l’escolta i discerniment.

Per què un itinerari congressual? Perquè hi ha 3 dinamismes que un procés congressual por habilitar:

• Escoltar-nos. És més difícil que donar un bon Déu escolta el plor del seu poble a Egipte i baixa. Amb l’escolta, l’Església s’assembla a Déu.
• No és un eslògan, una tècnica o una moda. És una actitud interior. No discerneix millor qui millor raona. Es basa en la intuïció que la vida cristiana està connectada amb el Senyor. Es fonamenta en la convicció que Déu està actuant. Això dóna consistència. El discerniment és captar el que Déu està fent. La pastoral és ajudar les persones a descobrir que Déu actua en les seves vides.

Aquí hi ha una qüestió important: amb quin mètode de treball? L’acompanyament en el discerniment de l’esperit requereix un cert mètode: primer escoltar, després entendre i finalment proposar. Si no escoltem ni comprenem, com podrà ser significatiu el que proposem? Comencem considerant l’impacte que produeix en mi allò que he sentit. Inquietud, dolor, preguntes? A continuació reconeixem allò que m’ha impactat i finalment prenguem decisions. Per això el mètode que es proposa seguir al Congrés consisteix a:

• Reconèixer la missió dels laics
• Interpretar-la
• Escollir camins de vida i esperança.

Aquests tres moments els trobarem en el document-qüestionari per a la preparació del Congrés.

• Caminar Ningú no entendria l’església d’una altra manera, no seria comprensible que cada un anés a la teva. Això significa donar valor a totes les vocacions (laics, consagrats i sacerdots) i a tots els carismes. I posar en relació les diferents generacions. Posar en relació l’esperança i la memòria. Enfortir les relacions, cuidar- les, valorar-les. Relacions que de vegades emmalalteixen, però que purificades són la única cosa que cura.

c) El Congrés

Fet aquest preàmbul, es va passar a respondre les preguntes sobre el Congrés en sí mateix. 1.- Justificació. El Papa ha demanat a l’Església, a EG 30, “un procés de discerniment,

purificació i reforma”. Discerniment per adonar-se de les coses que no s’estan fent bé. És més fàcil veure els defectes dels altres que els propis. Però per canviar necessitem veure els propis i tenir el coratge d’afrontar-los. A Espanya l’Església necessita conversió missionera. El protagonisme correspon als laics.

2.- Lema. Poble de Déu “en sortida”. L’Església sencera, junts, com a poble de Déu, per als altres.

3.- Objectius:

General: Promoure la conversió missionera i pastoral.

Concrets:

• Prendre consciència de la vocació
• Promoure la caritat política.
• Transmetre una mirada d’esperança a la societat
• Fomentar la comunió
• Visibilitzar el laïcat.

4.- Dinàmica.

Escoltar, donar veu als laics, associats i no associats (EG 14). Fins a on cal portar la pastoral? A qui segueix a Crist? Per descomptat, però només a ells? A qui està desil·lusionat de la vida cristiana? També. Als que es senten contraris a la fe? També!

Promoure un laïcat en sortida i alegre. Tenim un missatge positiu? Ha estat bo per a nosaltres? 5.- Destinataris. Laics associats i no associats i els batejats no incorporats.

6.- Procés.

• Sinodalitat: desig de caminar
• Discerniment: reconèixer, interpretar i
• Espiritualitat: l’Esperit Sant ens precedeix, experiència d’esperança i

7.- Etapes.

• Pre-congrés. S’ha distribuït un document-qüestionari explicatiu de l’enfocament i que segueix l’esquema de tres passos: reconèixer, interpretar a la llum l’Esperit i escollir camins de resurrecció. Tots els moviments poden reunir-se per treballar i fer les seves aportacions al Congrés, sigui directament a la CEAS, si es tracta d’un moviment que treballa a nivell nacional, sigui a la reunió de totes les diòcesis catalanes que se celebrarà el 2 de
• Congrés. Del 14 al 16 de febrer de 2020 al Palacio de Cristal de Hi hauran 4 itineraris fonamentals: primer anunci, acompanyament, els processos de formació i la presència en la vida pública.
• Post-Congrés. Inici d’un camí, congressos diocesans per potenciar la vocació i missió dels

8.- Moments importants en la pre-Congrés.

• 9 de juny: dia d’Acció Catòlica. Se centrarà en la dimensió missionera de “ser laics”.
• 1-4 d’agost. Trobada de laics a Àvila, convocada pel ACG (Acció Catòlica General).
• Mes d’octubre: mes missioner convocat pel
• 26-27 d’octubre: Jornada d’apostolat laic dedicada a reflexionar sobre els joves, les dones i la presència pública.
• 2 de novembre: Jornada de treball de les diòcesis amb seu a Catalunya per preparar les aportacions al Congrés.

d) El document-qüestionari per a la preparació del Congrés.

Finalment, s’ha presentat el qüestionari de reflexió que s’ofereix per treballar les aportacions al Congrés.

• Reconèixer: escoltar, expressar conviccions…
• • Criteris: la vocació i la missió. Déu ens vol per alguna “Sóc una missió i per això vaig néixer” (EG 273). La vocació no és un vestit que m’emprovo. La vocació ja hi és, és el que Déu ha volgut per mi i jo la vaig descobrint. És una empremta que hi ha en mi. És per això que vaig néixer.
  • Conseqüències: Cóm enfortir les vocacions de tothom? Pastoral en clau vocacional, eclesiologia missionera, viure en
• Escollir: es proposa la sinodalitat (tenir cura de les relacions) i la crida a la missió…

B.- Diàleg posterior.

 A continuació ha hagut un torn d’intervencions i diàleg amb el presentador en el que s’han aportat comentaris, preguntes i suggeriments per al desenvolupament del Congrés.

• Salvador Pié-Ninot ha plantejat la necessitat d’afinar en la identificació de les característiques especifiques dels laics, com són respondre amb llibertat i responsabilitat en àmbits com la família, el treball, l’economia, la vida cultural, política i social. També ha plantejat la necessitat d’implicar a les diòcesis en el seu entramat parroquial. En quan al lema, ha suggerit la necessitat de recordar que avui l’Església és minoria i per això, encara que la seva missió és universal, cal adoptar una actitud discreta, propositiva i respectuosa amb la resta de la societat.

El Pare Koldo ha agraït aquests suggeriments com aportacions que han de ser incorporades a la dinàmica congressual.

• A la pregunta sobre la implicació dels moviments de pastoral familiar, el Padre Koldo ha respost que la família i els joves han estat els dos grans destinataris de la pastoral del Papa Francesc, amb els seus respectius sínodes. La participació de les famílies al congrés no és quelcom accidental sinó consubstancial al Congrés. La família està a l’arrel d’aquest Congrés.
• Altres intervencions han recordat el precedent a Catalunya establert pel Congrés Laicat XXI celebrat fa molt pocs anys i han apuntat a la necessitat de construir comunitats, siguin parroquials o de El model relacional a Catalunya és molt fred i dificulta la integració d’allunyats o d’immigrants. El Pare Koldo ha assenyalat que a això apunta la sinodalitat.
• Sobre el concepte de caritat política s’ha comentat que la missió dels cristians és transformar les estructures de pecat en estructures de gràcia. Això és el que planteja la caritat política. Una missió que el pare Koldo creu que, inevitablement, hi serà al Congrés.
• Sobre aquest tema s’ha afegit que la concepció cristiana antropològica de l’home és la base de les respostes cristianes als problemes de la societat i que els cristians hem de contribuir a la caritat política, entesa com a esforç per a construir el bé comú, abans de qualsevol opció política

El Pare Koldo ha aportat que el Papa ha desenvolupat una antropologia del do, de sortir de si mateix, per ser pels altres, no quedar-se tancats en un mateix. Es practica en la família, les comunitats. No podem dir que estem malament si mirem al voltant. Cal equilibrar la pregunta sobre “qui sóc”, amb la de “per a qui sóc”. L’antropologia del do enfront l’antropologia del rebuig. La importància de les llàgrimes, de saber plorar, quan veig el dolor d’algú. Sota la caritat política hi ha una antropologia del do.

• La Delegada de Formació i Acompanyament dels Laics, Anna Almuni ha explicat que el document que anirà al Congrés s’elaborarà a partir de les aportacions fetes en les reunions És més important el procés que l’esdeveniment mateix. És un procés complex de recollida d’aportacions. Però esperem que funcioni.
• També s’ha apel·lat a una Església que no sigui una mare El pecat pesa. La por a tenir de canviar frena. Ja arribarà el moment. El primer pas es posar sandàlies als peus. Confiar en l’Esperit Sant que il·lumina. Necessitat de líders, no de mandos. Cal parlar, però sobretot portar a la pràctica. Cal una Església carismàtica, en la que cadascú faci allò que sap fer. El Pare Koldo ha respost que tots necessitem espais guaridors on regenerar la fe en Jesucrist i vincular-se a Ell. Quan el Papa parla d’això està parlant de la formació, la construcció de la pròpia persona. Això ens fa bé, ens sentim estimulats quan compartim les pròpies experiències.
• S’ha assenyalat lo distint que és el laïcat del segle XXI del que hi havia al segle XX : pares separats, poques primeres L’Església hauria de tenir una comunicació més sensible, que arribi a la gent. L’Església necessita millorar la seva comunicació.

El Pare Koldo ha respost que cal avançar en la historia. No podem quedar-nos ancorats en el passat. En aquests moments en que els canvis són tan forts i ni tan sols sabem si els estem comprenen, hem d’ancorar-nos en allò que és fonamental que és la fe en Crist.

Sense això perdem el que hem de transmetre.

• S’ha comentat la seducció que crea proclamar que som Quelcom que és un descobriment. Poder generar aquesta comunitat per tenir sentiment d’Església comunitària.
• S’ha apuntat el paper del laïcat en el món de l’educació i les Per això ha de ser escoltat. El Pare Koldo ha recordat la doble direcció de l’escolta. També és posar-se a l’escolta de Déu.
• I finalment s’ha recordat que a la Jornada d’apostolat seglar del 26-27 d’octubre es treballarà la realitat dels joves, les dones i la presencia pública. Es pot aportar molt al segle
• La Delegada de formació i acompanyament del laïcat ha intervingut per apuntar que quelcom s’està movent i per animar a la participació:
  • El canvi d’organigrama diocesà perquè els òrgans siguin més
  • En el Congrés no es donen les coses per Està obert.
  • Si volem que les coses canviïn, hem de fer El Congrés en qualsevol cas sortirà endavant. Però nosaltres tenim la oportunitat d’intervenir e incidir en ell.

Així serà millor.

C.- EUCARISTIA.

 Els assistents participen a l’Eucaristia, viscuda i celebrativa que posa punt final a una trobada intensa.

 

JORNADA LAICAL.

Trabajo de preparación para el Congreso de laicos 2020 a la luz de nuestro Plan Pastoral.

11 de Mayo de 2019

Lugar: Parroquia Sant Pau del Camp, Barcelona.

 

Convocada por la Delegación Diocesana para la Formación y el Acompañamiento del laicado de Barcelona ha tenido lugar en la Parroquia de Sant Pau del Camp de Barcelona una jornada de presentación y diálogo sobre el sentido y los objetivos del Congreso de Laicos impulsado por la Conferencia Episcopal Española (CEE) como culminación de su Plan Pastoral 2016-2020 y respuesta a la llamada a la conversión misionera del Papa Francisco propuesta en EG 30.

La organización del Congreso ha sido encargada a la CEAS (Comisión Episcopal de Apostolado Seglar).

A.- Exposición del Padre Koldo Gutiérrez.

 El Padre Koldo Gutiérrez, salesiano, miembro de la Comisión Organizadora ha sido el encargado de hacer la presentación del porqué, para qué, con quien y para quien del Congreso que se celebrará del 14 al 16 de Febrero de 2020.

a)      Congreso y Plan Pastoral diocesano de Barcelona.

En su exposición ha empezado por señalar las coincidencias y convergencias entre los planteamientos del Congreso Pueblo de Dios “en salida” y los ejes del Plan Pastoral diocesano de Barcelona ¡Salgamos!, de tal manera que el Congreso no entorpece el desarrollo de dicho Plan diocesano sino que lo refuerza, no en vano ambas iniciativas tienen como misma fuente el Magisterio del Papa Francisco durante estos últimos 6 años: la Iglesia tiene algo interesante que contar y que ofrecer en este momento de la historia y no puede encerrarse obsesionada en sus propios problemas.

b)      Claves para comprender el porqué de un Congreso de laicos.

A continuación ha dado algunas claves para comprender el planteamiento del Congreso.

¿Por qué de laicos? El Papa considera a los laicos simplemente como la mayoría del Pueblo de Dios y a ellos se refiere en el capítulo de EG dedicado a los grandes desafíos de la Iglesia. Desde el CVII se dice que es el momento de los laicos. ¿Ha crecido la conciencia de misión del laico?

Christus Vivit agrava la responsabilidad del laico cuando plantea que su vocación es la caridad familiar, social y política y el compromiso desde la fe para construir una sociedad nueva, en la que crezca la paz, la justicia y la misericordia. ¡Hay tarea! ¡Pero qué bonita es! ¡Desde el amor!

Un Congreso ¿para qué? En el ángelus del 28 de Octubre de 2018, al día siguiente de la finalización del Sínodo de los Jóvenes, el Papa dijo que el primer fruto del Sínodo había sido el método, el camino. Aunque la elaboración de un documento sea algo importante, éste no ha de ser el objetivo principal del Congreso, sino ayudar a los laicos, en este momento, para que con su presencia, el mundo se llene de esperanza, de ánimo y la Iglesia sienta un impulso. Lo importante es que se difunda un modo de ser, de trabajar juntos, en base a la escucha y el discernimiento.

¿Por qué un itinerario Congresual? Porque hay 3 dinamismos que una dinámica congresual puede posibilitar:

• Es más difícil que dar buenos consejos. Dios escucha el clamor de su pueblo en Egipto y baja. Con la escucha, la Iglesia se asemeja a Dios.
• No es un eslogan, ni una técnica, ni una moda. Es una actitud interior. No discierne mejor quien mejor razona. Se basa en la intuición de que la vida creyente está conectada con el Señor. Se funda en la convicción de que Dios está actuando. Esto da consistencia. El discernimiento es captar lo que Dios está haciendo. La pastoral es ayudar a las personas a descubrir que Dios está actuando en sus vidas.

Aquí se plantea una importante cuestión ¿con qué método trabajar? Trabajar el acompañamiento en el discernimiento de espíritus exige un cierto método: primero escuchar, luego comprender y finalmente proponer. Si no escuchamos ni comprendemos, ¿cómo va ser significativo lo que propongamos? Empecemos por considerar qué impacto produce en mí lo que he escuchado. ¿Inquietud, dolor, duda? A continuación reconozcamos lo que me ha impactado y finalmente tomemos decisiones. Por eso el método propuesto para el Congreso consiste en

• Reconocer la misión del laicado
• Interpretarla
• Elegir caminos de vida y

Estos tres momentos los encontraremos en el documento-cuestionario para la preparación del Congreso.

• Caminar Nadie entendería la Iglesia de otra manera, no sería comprensible que cada uno vaya a la suya. Esto implica dar valor a todas las vocaciones (laicos, consagrados y sacerdotes) y a todos los carismas. Y poner en relación distintas generaciones. Poner en relación la esperanza y la memoria. Fortalecer las relaciones, cuidarlas, valorarlas. Las relaciones a veces enferman, pero purificadas son lo único que cura.

c)       El Congreso en sí mismo

Hecho este preámbulo, se ha pasado a responder a las preguntas sobre el Congreso en sí mismo.

1.- Justificación. El Papa ha pedido a la Iglesia en EG 30 “un proceso de discernimiento, purificación y reforma”. Discernimiento para darse cuenta de las cosas que no está haciendo bien. Es más fácil ver los fallos de los otros que los propios. Pero para cambiar necesitamos ver los propios y tener la valentía de afrontarlos. En España la Iglesia necesita conversión misionera. El protagonismo corresponde a los laicos.

2.- Lema. Pueblo de Dios “en salida”. La Iglesia entera, juntos, como pueblo de Dios, para los otros.

3.- Objetivos:

General: Impulsar la conversión pastoral y misionera. Concretos:

• Tomar conciencia de la vocación bautismal.
• Promover la caridad política.
• Transmitir una mirada de esperanza a la sociedad
• Fomentar la comunión
• Visibilizar el

4.- Dinámica.

Escuchar, dar voz al laicado, asociado y no asociado (EG 14). ¿Hasta donde tiene que llegar la pastoral? ¿Hasta los que siguen a Cristo? Por supuesto, pero ¿sólo hasta ellos? ¿A los que están desilusionados de la vida cristiana? También. ¿A los que se sienten contrarios a la fe?

¡También!

Impulsar un laicado en salida y alegre. ¿Tenemos un mensaje positivo? ¿Ha sido bueno para nosotros?

5.- Destinatarios. Los laicos asociados y no asociados, y los bautizados no incorporados. 6.- Proceso.

• Sinodalidad: deseo de caminar
• Discernimiento: reconocer, interpretar y
• Espiritualidad: el Espíritu Santo nos precede, experiencia de esperanza y consolación.

7.- Etapas.

• Pre-congreso. Se ha distribuido un documento-cuestionario explicativo del planteamiento y que sigue el esquema reconocer, interpretar a la luz del Espíritu y elegir caminos de resurrección. Todos los movimientos pueden reunirse para trabajarlo y hacer sus aportaciones al Congreso, sea directamente a la CEAS, si es un movimiento que trabaja a nivel nacional, sea al encuentro de todas las diócesis catalanas que se celebrará el 2 de
• Del 14 al 16 de febrero de 2020 en el Palacio de Cristal de Madrid. Tendrá 4 itinerarios fundamentales: Primer anuncio, acompañamiento, procesos formativos y presencia en la vida pública.
• Post-congreso. Inicio de un camino, congresos diocesanos para reforzar la vocación y misión del

8.- Momentos importantes en el pre-congreso.

• 9 de junio: Día de acción católica. Estará centrada en la dimensión misionera del “ser laicos”.
• 1-4 de Encuentro laicos en Ávila, convocado por ACG (Acción Católica General).
• Mes de Octubre: mes misionero convocado por el
• 26-27 de octubre: Jornada Nacional de Apostolado Seglar dedicada a reflexionar sobre los jóvenes, la mujer y la presencia pública.
• 2 de novembre: Jornada de Trabajo de les diòcesis con sede en Catalunya para preparar las aportaciones al

d)      El documento-cuestionario para la preparación del Congreso.

Finalmente, se ha presentado el cuestionario de reflexión que se ofrece para trabajar las aportaciones al congreso.

• Reconocer: escuchar, expresar convicciones…
• • Criterios: la vocación y la misión. Dios nos quiere para “Yo soy una misión y para eso he nacido” (EG 273). La vocación no es un traje que me voy probando. La vocación ya estaba, es lo que Dios ha querido de mí y yo la voy descubriendo. Es una huella que hay en mí. Por eso he nacido.
  • Consecuencias: Cómo fortalecer las vocaciones de Pastoral en clave vocacional, eclesiología misionera, vivir en comunión eclesial.

4)   Elegir: se propone la sinodalidad (cuidar la relaciones) y la llamada a la misión…

 

B.- Diálogo posterior.

 

A continuación ha habido un turno de intervenciones y diálogo con el presentador en el que se han aportado comentarios, preguntas y propuestas para el desarrollo del Congreso.

• En este sentido Salvador Pié-Ninot ha planteado la necesidad de afinar en la identificación de las características específicas de los laicos, como son responder con libertad y responsabilidad en ámbitos como la familia, el trabajo, la economía, la vida cultural, política y social. También ha planteado la necesidad de implicar a las diócesis en su entramado parroquial. En cuanto al lema, ha sugerido la necesidad de recordar que hoy la Iglesia es una minoría y que por ello, aunque su misión es universal, debe adoptar una actitud discreta, propositiva y respetuosa con el resto de la sociedad.

El Padre Koldo ha agradecido estas sugerencias como aportaciones que deben ser incorporadas a la dinámica congresual.

• A la pregunta sobre la implicación de los movimientos de pastoral familiar, el Padre Koldo ha respondido que la familia y los jóvenes han sido los dos grandes destinatarios de la pastoral del Papa Francisco, con sus respectivos sínodos. Que la participación de las familias no es algo accidental sino consustancial al Que la familia está en la raíz de este congreso.
• Otras intervenciones han recordado el precedente en Catalunya establecido por el Congrés Laïcat XXI celebrado hace muy pocos años y han apuntado a la necesidad de construir comunidades, sean parroquiales o de El modelo relacional en Catalunya es muy frio y dificulta la integración de alejados o de inmigrantes. El Padre Koldo ha señalado que a esto apunta la sinodalidad.
• Sobre el concepto de caridad política se ha comentado que la misión de los cristianos es transformar las estructuras de pecado en estructuras de Esto es lo que plantea la caridad política. Una misión que el Padre Koldo cree que saldrá inevitablemente en el Congreso.
• Sobre este tema se ha añadido que la concepción cristiana antropológica del hombre es la base de las respuestas cristianas a los problemas de la sociedad y que los cristianos debemos contribuir a la caridad política, entendida como un esfuerzo por construir el bien común, previo a toda opción política

El Padre Koldo ha confirmado que el Papa ha desarrollado una antropología del don, de salir de sí mismo, para ser para los demás, no quedarse encerrado en sí mismo. Se practica en la familia, las comunidades. No podemos decir que estamos mal si miramos a nuestro alrededor. Balancear la pregunta sobre “quién soy”, con la de “para quién soy yo”. La antropología del don frente a la antropología del descarte. La importancia de las lágrimas, saber llorar, cuando vemos el dolor en alguien. En el fondo de la caridad política hay una antropología del don.

• La Delegada de Formación y Acompañamiento del laicado, Anna Almuni ha explicado que el documento que irá al congreso se elaborará a partir de las aportaciones que se hagan en reuniones Es más importante el proceso que el evento en sí. Es un proceso complejo de recogida de aportaciones. Pero esperamos que funcione.
• También se ha apelado a una Iglesia que no sea una madre El pecado pesa. El miedo a tener que cambiar frena. Ya llegará el momento. El primer paso es poner sandalias en los pies. Confiar en que el Espíritu Santo ilumina. Necesidad de líderes, no jefes. De hablar, pero sobretodo de llevar a la práctica, de Iglesia carismática, que cada uno haga aquello que sabe hacer. El Padre Koldo ha respondido que todos necesitamos espacios sanadores donde regenerar la fe en Jesucristo y atarse a Él. Cuando el Papa habla de esto está hablando de la formación, la construcción de la propia persona. Esto nos hace bien, nos sentimos estimulados cuando compartimos las propias experiencias.
• Se ha señalado lo distinto que es el laicado del siglo XXI del que había en el siglo XX: padres separados, pocas primeras La Iglesia debería tener una comunicación más sensible, que llegue. Hay un marketing comercial que vende incluso lo que es falso. Lo que propone la Iglesia necesita mejorar la comunicación.

El Padre Koldo ha respondido que hay que avanzar en la historia. No podemos quedarnos anclados en el pasado. En estos momentos en que los cambios son tan fuertes y ni siquiera sabemos si los estamos comprendiendo, debemos anclarnos en lo fundamental que es la  fe en Cristo. Sin ello perdemos lo que tenemos que contar.

• Se ha comentado la seducción que produce de la posibilidad de proclamar que somos Algo que es un descubrimiento. Poder generar esa comunidad para tener sentimiento de Iglesia comunitaria.
• Se ha apuntado el papel del laicado en el mundo de la educación y las Por ello debe ser escuchado. El Padre Koldo ha recordado la doble dirección de la escucha.

También es ponerse a la escucha de Dios.

• Y finalmente se recuerda que en la Jornada de apostolado seglar del 26-27 de octubre se trabajará la realidad de los jóvenes, las mujeres y la presencia pública. Se puede aportar mucho para el siglo
• La Delegada de Formación y Acompañamiento de los laicos ha intervenido para apuntar que algo se está moviendo, que se percibe y para animar a la participación:
  • El cambio de organigrama diocesano para que los órganos sean más
  • En el Congreso no se dan las cosas por Está abierto.
  • Si queremos que las cosas cambien, debemos hacer El Congreso en cualquier caso saldrá. Pero nosotros tenemos la oportunidad de intervenir e incidir en él. Así será mejor.

C.- EUCARISTIA.  Los asistentes participan en la Eucaristía, viva y celebrativa que pone punto final a un encuentro intenso.