Mons. Vadell: «Comunitat és font de tendresa, va més enllà de pandèmies i de secularitzacions»
La trobada anual interdiocesana d’Apostolat Seglar se celebra es fa per primera vegada en línia amb el lema «Acompanyament amb dimensió comunitària»
Precisament, l’acompanyament és un dels objectius d’acord amb la línia de treball amb el segon itinerari que es va fixar en el darrer Congreso Nacional de Laicos. Un tema rellevant que va desenvolupar el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell, encarregat de la ponència principal.
Ser i sentir-nos acompanyats
El bisbe de Solsona i representant de l’Apostolat Seglar de les diòcesis catalanes, Mons. Xavier Novell, va donar la benvinguda i va exposar la necessitat de les «comunitats vives en l’evangelització». La necessitat de caminar en aquest camí que, entre tots i totes, teixim a partir d’allò que observem i de la necessitat d’un acompanyament integral. «Fem un camí totes les esglésies catalanes de treball partint de les necessitats i hem vist que l’acompanyament era una necessitat».
Per la seva banda, el bisbe Toni va desenvolupar la seva intervenció al voltant d’aquesta necessitat de ser comunitat entre tots. «La companyia, la relació, és una necessitat – exposava- és molt important ser conscients de la importància de les relacions humanes, i respon a una necessitat que està en el cor de les persones».
«La cuina on tot es cou»
Vadell va catalogar tres tipologies de relacions entre les persones. En primer lloc, les del rebedor, on s’hi troba tot aquell que passa per la nostra porta i que tenim la possibilitat de conèixer. En segon lloc, les relacions de la sala d’estar – exposava el bisbe Toni- on tenim aquells coneguts amb els quals ens relacionem sovint i que formen part de la nostra vida. Finalment, i com a més rellevants, les relacions de la cuina.
En aquest darrer estadi, hi ha les relacions amb qui les persones s’obren interiorment. És a dir, en paraules del bisbe Toni: «aquells més propers que deixem entrar a la nostra cuina, on hi ha poc espai però on resideix tota la confiança i sinceritat». «La cuina és allà on tot es cou. L’espai de llibertat, l’espai íntim on deixes entrar a qui tu vols», deia el bisbe. Va insistir en la necessitat que tota persona ha de tenir algú a la seva cuina, tot i que mai en són gaires, és necessari. «Tenir un gran hall i una sala d’estar més o menys poblada si a la cuina no hi tens ningú se sent sol», va dir el bisbe.
Va alertar de la delicadesa que hi ha en una relació de cuina, en què els sentiments se senten directament interpel·lats, perquè les persones es donen amb confiança. Però, tal com va dir, cal que les «espines» que generem de defensa no ens deixin caure en la soledat.
Acompanyats i sent església
Continuant amb l’exposició, va centrar-se en l’essència de la vida comunitària en la vida cristiana. Un col·lectiu necessari, «allà on se sentirà acompanyat, aprendrà a estimar i on tindrà la sala d’estar i algunes persones podran entrar a la cuina». «La comunitat, -continuava el bisbe- forma part de l’entranya cristiana, propera i sempre pertanyent a una organització més gran: parròquia, diòcesis… Diverses formes de grup que engloben un sentit únic d’Església», va dir.
Ara bé, fent referència a les paraules del bisbe Novell, va alertar que cal «comunitats vives». És a dir, allà on «hi ha alegria i també discussió i aquí cobra un paper molt rellevant el perdó i la reconciliació». Per això, -va recordar- «una comunitat viva que es perdona és una comunitat que no es jutja i que acull amb incondicionalitat».
Full de ruta comunitari: l’amor
Per conviure en comunitat, va alertar que «està molt bé parlar dels mètodes d’evangelitació, però, la clau es troba en l’amor i en com mirem els altres». «Una relació on hi arribem per «la gràcia de Déu a aquest caliu, perquè Ell ho vol».
Com a exemple, va exposar la seva situació de convivència amb el cardenal Omella i els bisbes auxiliars Mons. Sergi Gordo i Mons. Javier Vilanova. Va advertir com, tot i les diferències entre ells, «la gràcia de Déu ens uneix i ens porta per aquest bon camí. Ell possibilitat que ens estimem sense jutjar-nos. Això és un miracle».
Laics en terra estrangera
Vadell va interpel·lant els «laics en missió», que viuen en un context «descristianitzat». Un escenari que va relacionar amb el poble d’Israel quan es trobava en terra estrangera i, tot i això, molts van mantenir la promesa de Déu, gràcies a aquesta l’essència i l’existència de la comunitat que mira Déu.
«Igual que els primers cristians, llavors considerats esclaus, no hem de viure amb pena perquè tenim la font de l’alegria, la tendresa de Déu que el trobem en l’Eucaristia. La comunitat és font de tendresa i va més enllà de pandèmies i de la secularització», va dir.
Acompanyament eclesial
Va animar les parròquies a «esdevenir més obertes» i va convidar tots a adonar-se que no es tracta d’un moment laical o clerical, sinó eclesial, on tots prenen part del joc. «És un temps eclesial en què cal que cada un descobreixi la seva vocació d’anunciar l’evangeli d’allà on es trobin enmig del món».
Amb aquesta exposició del bisbe Toni Vadell, es va donar pas a la discussió i reflexió entre grups, on hi havia preveres, laics… precisament, un exemple més d’aquesta església eclesial que camina. Tal com diu la delegada de l’Apostolat Seglar a Barcelona, Anna Almuni, «el que subratllem és que tots junts hem de fer l’església». «Aquesta trobada en línia, ha demostrat un moment potent de gent d’església que vol construir. Ens adonem que som molts els connectats amb aquest xip de comunitat, necessari ara més que mai, i que suposa un moment d’esperança».
Comunitat oberta i connectada
Almuni es va mostrar contenta amb aquesta trobada que, tot i ser en línia, ha permès que molta gent pogués participar. Persones provinents no només a les diòcesis catalanes, sinó també, de Mallorca. «És això el que volem, una església amb una comunitat estesa i disposada a escoltar, i acompanyar-se , sigui en línia o no, per implicar-se en els reptes d’avui», afegeix Almuni.
________________________________________________________
A tot el laïcat diocesà
Bon dia,
Us faig arribar la convocatòria de la trobada catalana amb la línia que ja fa uns anys estem treballant les diòcesis catalanes: “acompanyament amb dimensió comunitària“. Aquest any iniciem la dimensió comunitària.
En aquest moment de postcongrés aquesta línia de treball se situa plenament en el segon itinerari del Congreso de Laicos.
Una bona ocasió per a treballar el segon itinerari.
La trobada del dia 20 de febrer sobre acompanyament comunitari és a càrrec de Bisbe auxiliar de Barcelona Mons. Toni Vadell.
Per facilitar us copiem lénllaç de les inscripcions: www.ja.cat/CIAS2021
Anna Almuni de Muga
Delegada de formació i acompanyament del laïcat
Arquebisbat de Barcelona
____________________________________________________________
APORTACIONS INICI CURS APOSTOLAT SEGLAR
Presentació IRRENUNCIABLES Eix dels Joves – Plas Pastoral 17jun2020
Presentació IRRENUNCIABLES Eix dels Joves - Plas Pastoral 17jun2020
https://www.justiciaipau.org/fem/parroquies-ecosolidaries
Carta setembre, inici curs AS
CARTA JULIOL 2020-21
_____________________________________
A tots/es els/les responsables de les associacions i entitats del Fòrum d’Organitzacions Catòliques d’Adults, moviments d’Acció Catòlica i Centres Parroquials i Culturals
Benvolguts/des,
Espero que hàgiu gaudit d’un espai de descans, pregària i trobada amb els altres. De retorn a les tasques professionals … hem de posar-nos en marxa, com a laïcat amb energia renovada per iniciar el nou curs 2019-20, en el que com us deia al juliol tenim grans reptes, i es moment d’escoltar-nos, discernir i caminar junts.
És per això que convé q ens trobem per posar-nos en marxa per una:
“mirada plena d’amor… fer arribar als joves la veu de Jesús” (OP, n3),
Us proposem trobar-nos el
dimecres 18 de setembre a les 19,00h.
per “escoltar-nos, discernir i caminar junts”,
a la seu del Secretariat (c/ Sant Pau, 101)
Estarà amb nosaltres el Bisbe Sergi Gordo.
Amb il·lusió per tot el que tenim proposat, ens posem en marxa. Us desitjo un bon inici de curs amb una mirada plena d’amor.
Una abraçada,
Anna Almuni
Directora Diocesana d’Apostolat Seglar Barcelona i
Delegada de la Delegació per a la formació i acompanyament del laïcat
Barcelona, 6 de setembre de 2019
FOTOGRAFIES JORNADA
CARTA JULIOL AS 2019 Programació AS juliol-2019-20
url=”https://www.apostolatseglarbcn.org/wp-content/uploads/2019/04/Díptic-precongrés-09-11-19.pdf” title=”Díptic -precongrés-09-11-19″] jornadalaical-mayo2019 (1)
Posant els laics al davant
JORNADA LAÏCAL
Treball de preparació per al Congrés del laïcat 2020 a la llum de nostre Pla Pastoral
11 de maig, de 2019
Lloc: Parròquia Sant Pau del Camp, Barcelona.
Convocada per la Delegació diocesana per a la formació i l’acompanyament del laïcat ha tingut lloc a la parròquia de Sant Pau del Camp de Barcelona, una jornada de presentació i diàleg sobre el significat i objectius del Congrés de laics impulsat per la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) com a culminació del seu Pla Pastoral 2016-2020 i resposta a la crida a una conversió missionera del Papa Francesc proposada a EG 30.
L’organització del Congrés ha estat encarregada a la CEAS (Comissió Episcopal d’Apostolat Seglar).
A.- Exposició del pare Koldo Gutierrez.
El Pare Koldo Gutiérrez, Salesià, membre del Comitè Organitzador ha estat l’encarregat de fer la presentació del perquè, per a què, amb qui i per a qui del Congrés que se celebrarà del 14 al 16 de febrer de 2020.
a) Congrés i Pla Pastoral diocesà de Barcelona.
En la seva exposició ha començat assenyalant les coincidències i similituds entre els enfocaments del Congrés de laics Poble de Déu “en sortida” i els eixos del Pla Pastoral diocesà de Barcelona Sortim!, de tal manera que el Congrés no obstaculitza el desenvolupament del Pla Pastoral diocesà, sinó que el reforça, no endebades ambdues iniciatives veuen d’una mateixa font com és el Magisteri del Papa Francesc durant aquests darrers 6 anys: l’Església té alguna cosa interessant a dir i oferir en aquest moment de la història i no pot tancar-se obsessionada en el seus propis problemes.
b) Claus per entendre el perquè d’un Congrés de laics.
A continuació ha donat algunes pistes per entendre l’enfocament del Congrés.
Per què de laics? El Papa considera els laics simplement com la majoria del Poble de Déu i a ells es refereix al capítol de la EG dedicat als grans reptes de l’església. Ja al CVII es diu que és el moment de laics. Ha augmentat la consciència de la missió del laicat? Christus Vivit agreuja la responsabilitat del laic quan planteja que la seva vocació és la caritat familiar, social i política i el compromís des de la fe per construir una nova societat en la que creixin la pau i la justícia. Hi ha deures! Però són bonics! Des de l’amor!
Un Congrés per a què? A l’Àngelus del 28 d’octubre de 2018, l’endemà de la clausura del Sínode de joves, el Papa va dir que el primer fruit del Sínode havia estat el mètode, el camí. Encara que la redacció d’un document és important, això no hauria de ser l’objectiu principal del Congrés, sinó l’ajut als laics, en aquest moment, perquè amb la presència, el món s’ompli d’esperança, d’ànim i l’Església senti un nou impuls. L’important és difondre una forma de ser, treballar junts, basats en l’escolta i discerniment.
Per què un itinerari congressual? Perquè hi ha 3 dinamismes que un procés congressual por habilitar:
- Escoltar-nos. És més difícil que donar un bon Déu escolta el plor del seu poble a Egipte i baixa. Amb l’escolta, l’Església s’assembla a Déu.
- No és un eslògan, una tècnica o una moda. És una actitud interior. No discerneix millor qui millor raona. Es basa en la intuïció que la vida cristiana està connectada amb el Senyor. Es fonamenta en la convicció que Déu està actuant. Això dóna consistència. El discerniment és captar el que Déu està fent. La pastoral és ajudar les persones a descobrir que Déu actua en les seves vides.
Aquí hi ha una qüestió important: amb quin mètode de treball? L’acompanyament en el discerniment de l’esperit requereix un cert mètode: primer escoltar, després entendre i finalment proposar. Si no escoltem ni comprenem, com podrà ser significatiu el que proposem? Comencem considerant l’impacte que produeix en mi allò que he sentit. Inquietud, dolor, preguntes? A continuació reconeixem allò que m’ha impactat i finalment prenguem decisions. Per això el mètode que es proposa seguir al Congrés consisteix a:
- Reconèixer la missió dels laics
- Interpretar-la
- Escollir camins de vida i esperança.
Aquests tres moments els trobarem en el document-qüestionari per a la preparació del Congrés.
- Caminar Ningú no entendria l’església d’una altra manera, no seria comprensible que cada un anés a la teva. Això significa donar valor a totes les vocacions (laics, consagrats i sacerdots) i a tots els carismes. I posar en relació les diferents generacions. Posar en relació l’esperança i la memòria. Enfortir les relacions, cuidar- les, valorar-les. Relacions que de vegades emmalalteixen, però que purificades són la única cosa que cura.
c) El Congrés
Fet aquest preàmbul, es va passar a respondre les preguntes sobre el Congrés en sí mateix. 1.- Justificació. El Papa ha demanat a l’Església, a EG 30, “un procés de discerniment,
purificació i reforma”. Discerniment per adonar-se de les coses que no s’estan fent bé. És més fàcil veure els defectes dels altres que els propis. Però per canviar necessitem veure els propis i tenir el coratge d’afrontar-los. A Espanya l’Església necessita conversió missionera. El protagonisme correspon als laics.
2.- Lema. Poble de Déu “en sortida”. L’Església sencera, junts, com a poble de Déu, per als altres.
3.- Objectius:
General: Promoure la conversió missionera i pastoral.
Concrets:
- Prendre consciència de la vocació
- Promoure la caritat política.
- Transmetre una mirada d’esperança a la societat
- Fomentar la comunió
- Visibilitzar el laïcat.
4.- Dinàmica.
Escoltar, donar veu als laics, associats i no associats (EG 14). Fins a on cal portar la pastoral? A qui segueix a Crist? Per descomptat, però només a ells? A qui està desil·lusionat de la vida cristiana? També. Als que es senten contraris a la fe? També!
Promoure un laïcat en sortida i alegre. Tenim un missatge positiu? Ha estat bo per a nosaltres? 5.- Destinataris. Laics associats i no associats i els batejats no incorporats.
6.- Procés.
- Sinodalitat: desig de caminar
- Discerniment: reconèixer, interpretar i
- Espiritualitat: l’Esperit Sant ens precedeix, experiència d’esperança i
7.- Etapes.
- Pre-congrés. S’ha distribuït un document-qüestionari explicatiu de l’enfocament i que segueix l’esquema de tres passos: reconèixer, interpretar a la llum l’Esperit i escollir camins de resurrecció. Tots els moviments poden reunir-se per treballar i fer les seves aportacions al Congrés, sigui directament a la CEAS, si es tracta d’un moviment que treballa a nivell nacional, sigui a la reunió de totes les diòcesis catalanes que se celebrarà el 2 de
- Congrés. Del 14 al 16 de febrer de 2020 al Palacio de Cristal de Hi hauran 4 itineraris fonamentals: primer anunci, acompanyament, els processos de formació i la presència en la vida pública.
- Post-Congrés. Inici d’un camí, congressos diocesans per potenciar la vocació i missió dels
8.- Moments importants en la pre-Congrés.
- 9 de juny: dia d’Acció Catòlica. Se centrarà en la dimensió missionera de “ser laics”.
- 1-4 d’agost. Trobada de laics a Àvila, convocada pel ACG (Acció Catòlica General).
- Mes d’octubre: mes missioner convocat pel
- 26-27 d’octubre: Jornada d’apostolat laic dedicada a reflexionar sobre els joves, les dones i la presència pública.
- 2 de novembre: Jornada de treball de les diòcesis amb seu a Catalunya per preparar les aportacions al Congrés.
d) El document-qüestionari per a la preparació del Congrés.
Finalment, s’ha presentat el qüestionari de reflexió que s’ofereix per treballar les aportacions al Congrés.
- Reconèixer: escoltar, expressar conviccions…
-
- Criteris: la vocació i la missió. Déu ens vol per alguna “Sóc una missió i per això vaig néixer” (EG 273). La vocació no és un vestit que m’emprovo. La vocació ja hi és, és el que Déu ha volgut per mi i jo la vaig descobrint. És una empremta que hi ha en mi. És per això que vaig néixer.
- Conseqüències: Cóm enfortir les vocacions de tothom? Pastoral en clau vocacional, eclesiologia missionera, viure en
- Escollir: es proposa la sinodalitat (tenir cura de les relacions) i la crida a la missió…
B.- Diàleg posterior.
A continuació ha hagut un torn d’intervencions i diàleg amb el presentador en el que s’han aportat comentaris, preguntes i suggeriments per al desenvolupament del Congrés.
- Salvador Pié-Ninot ha plantejat la necessitat d’afinar en la identificació de les característiques especifiques dels laics, com són respondre amb llibertat i responsabilitat en àmbits com la família, el treball, l’economia, la vida cultural, política i social. També ha plantejat la necessitat d’implicar a les diòcesis en el seu entramat parroquial. En quan al lema, ha suggerit la necessitat de recordar que avui l’Església és minoria i per això, encara que la seva missió és universal, cal adoptar una actitud discreta, propositiva i respectuosa amb la resta de la societat.
El Pare Koldo ha agraït aquests suggeriments com aportacions que han de ser incorporades a la dinàmica congressual.
- A la pregunta sobre la implicació dels moviments de pastoral familiar, el Padre Koldo ha respost que la família i els joves han estat els dos grans destinataris de la pastoral del Papa Francesc, amb els seus respectius sínodes. La participació de les famílies al congrés no és quelcom accidental sinó consubstancial al Congrés. La família està a l’arrel d’aquest Congrés.
- Altres intervencions han recordat el precedent a Catalunya establert pel Congrés Laicat XXI celebrat fa molt pocs anys i han apuntat a la necessitat de construir comunitats, siguin parroquials o de El model relacional a Catalunya és molt fred i dificulta la integració d’allunyats o d’immigrants. El Pare Koldo ha assenyalat que a això apunta la sinodalitat.
- Sobre el concepte de caritat política s’ha comentat que la missió dels cristians és transformar les estructures de pecat en estructures de gràcia. Això és el que planteja la caritat política. Una missió que el pare Koldo creu que, inevitablement, hi serà al Congrés.
- Sobre aquest tema s’ha afegit que la concepció cristiana antropològica de l’home és la base de les respostes cristianes als problemes de la societat i que els cristians hem de contribuir a la caritat política, entesa com a esforç per a construir el bé comú, abans de qualsevol opció política
El Pare Koldo ha aportat que el Papa ha desenvolupat una antropologia del do, de sortir de si mateix, per ser pels altres, no quedar-se tancats en un mateix. Es practica en la família, les comunitats. No podem dir que estem malament si mirem al voltant. Cal equilibrar la pregunta sobre “qui sóc”, amb la de “per a qui sóc”. L’antropologia del do enfront l’antropologia del rebuig. La importància de les llàgrimes, de saber plorar, quan veig el dolor d’algú. Sota la caritat política hi ha una antropologia del do.
- La Delegada de Formació i Acompanyament dels Laics, Anna Almuni ha explicat que el document que anirà al Congrés s’elaborarà a partir de les aportacions fetes en les reunions És més important el procés que l’esdeveniment mateix. És un procés complex de recollida d’aportacions. Però esperem que funcioni.
- També s’ha apel·lat a una Església que no sigui una mare El pecat pesa. La por a tenir de canviar frena. Ja arribarà el moment. El primer pas es posar sandàlies als peus. Confiar en l’Esperit Sant que il·lumina. Necessitat de líders, no de mandos. Cal parlar, però sobretot portar a la pràctica. Cal una Església carismàtica, en la que cadascú faci allò que sap fer. El Pare Koldo ha respost que tots necessitem espais guaridors on regenerar la fe en Jesucrist i vincular-se a Ell. Quan el Papa parla d’això està parlant de la formació, la construcció de la pròpia persona. Això ens fa bé, ens sentim estimulats quan compartim les pròpies experiències.
- S’ha assenyalat lo distint que és el laïcat del segle XXI del que hi havia al segle XX : pares separats, poques primeres L’Església hauria de tenir una comunicació més sensible, que arribi a la gent. L’Església necessita millorar la seva comunicació.
El Pare Koldo ha respost que cal avançar en la historia. No podem quedar-nos ancorats en el passat. En aquests moments en que els canvis són tan forts i ni tan sols sabem si els estem comprenen, hem d’ancorar-nos en allò que és fonamental que és la fe en Crist.
Sense això perdem el que hem de transmetre.
- S’ha comentat la seducció que crea proclamar que som Quelcom que és un descobriment. Poder generar aquesta comunitat per tenir sentiment d’Església comunitària.
- S’ha apuntat el paper del laïcat en el món de l’educació i les Per això ha de ser escoltat. El Pare Koldo ha recordat la doble direcció de l’escolta. També és posar-se a l’escolta de Déu.
- I finalment s’ha recordat que a la Jornada d’apostolat seglar del 26-27 d’octubre es treballarà la realitat dels joves, les dones i la presencia pública. Es pot aportar molt al segle
- La Delegada de formació i acompanyament del laïcat ha intervingut per apuntar que quelcom s’està movent i per animar a la participació:
- El canvi d’organigrama diocesà perquè els òrgans siguin més
- En el Congrés no es donen les coses per Està obert.
- Si volem que les coses canviïn, hem de fer El Congrés en qualsevol cas sortirà endavant. Però nosaltres tenim la oportunitat d’intervenir e incidir en ell.
Així serà millor.
C.- EUCARISTIA.
Els assistents participen a l’Eucaristia, viscuda i celebrativa que posa punt final a una trobada intensa.
Dia 25 de desembre
NADAL
Solemnitat amb Octava
MISSA DEL DIA
Lectura primera Is 52,7-10
D’un cap a l’altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu
Lectura del llibre d’Isaïes
Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau i porta la bona nova, que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió: «El teu Déu és rei». Escolta els crits dels teus sentinelles, escolta quins esclats de goig: veuen cara a cara com el Senyor torna a Sió. Danseu, ruïnes de Jerusalem, alceu totes el crit d’alegria: el Senyor ha consolat el seu poble, ha redimit Jerusalem. Als ulls de tots els pobles el Senyor ha estès el seu braç sant, i d’un cap a l’altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu.
Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4.5-6 (R.: 3c)
Lectura segona He 1,1-6
Déu ens ha parlat en la persona del Fill
Lectura de la carta als cristians hebreus
En diverses ocasions i de moltes maneres Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies que són els darrers, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, que ell ha constituït hereu de tot, per mitjà del qual ja havia creat el món. Ell, que és resplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, i que sosté l’univers amb el poder de la seva paraula, acabada l’obra de purificació dels pecats s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina, i ocupa un lloc tant més superior als àngels com més incomparable és el títol que posseeix en herència. Perquè, a quin dels àngels Déu ha dit mai: «Ets el meu Fill, avui t’he engendrat»? I encara: «Jo seré el seu pare, i ell serà el meu Fill»? Diu també quan presenta al món el seu primogènit: «Que es prosternin davant d’ell tots els àngels de Déu».
Al·leluia
Evangeli Jo 1,1-18
El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.
Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.
Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.
Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix.
El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.
Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia». De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.
Déu ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.
COMENTARIO
El Evangelio de Juan presenta aquí la clave de lectura para todo el relato que él va a exponer, a mi entender esa clave está en la última frase de este párrafo, donde escribe: “nadie ha visto jamás a Dios; el Hijo único Dios, que está al lado del Padre, es quien lo ha revelado”, es decir a Dios no podemos conocerlo, solamente en Jesús vemos a Dios y en Jesús lo conocemos.
El misterio de la encarnación de Dios en Jesús es que Dios se despoja de todo y se funde con lo humano. Este es el acontecimiento que en estas fechas estamos celebrando los cristianos. Dios se hace presente en la historia, pero lo hace en lo marginal de nuestro mundo, en el establo de un pueblo, acompañado por los “nadie” de la sociedad, solo este detalle ya es suficiente para que nos obliguemos a revisar nuestros criterios y forma de ver la vida.
Dios ve el mundo de forma diferente a nosotros, que lo vemos desde la importancia, hemos integrado en nuestra vida que lo más influyente es ser importantes (dinero, fama, títulos, poder influencias…) Dios está fuera de esa dinámica y de esa manera de conocimiento y pensamiento, cuando nos atrevemos a decir que conocemos a Dios ya no es Dios sino una representación que de Él hacemos, lo que podemos conocer de Dios es lo que se nos ha revelado en el niño acostado en el pesebre, la grandeza de nuestro Dios es la grandeza de la humanidad de ese niño. Solo por medio de Jesús nos acercamos a las proximidades de Dios, que no está en el cielo, ni en el templo, ni en el rito y la norma, sino en ti, en mí y en el otro.
Cuando peligrosamente nos acercamos al deterioro del planeta, a perder la hermosura de una mirada limpia o la belleza de la ternura y la alegría reflejada en un rostro, Jesús viene y nos trae a Dios para enseñar cómo recuperar el encanto, la bondad y la humanidad.
Nos hallamos ante ese misterio donde solo uno puede adentrarse, Él está ahí en tu intimidad y solo tú puedes descubrir el tesoro. La Encarnación solo adquiere realidad dentro de ti, no la busques en ningún otro lugar, pero no padezcas Dios siempre se abaja y se hace humano en tu humildad.
Domingo Torres Almazán
President del Fòrum de les Organitzacions Catòliques d’Adults
Els enllaços al vídeo, tant en català com en castellà, són els següents:
https://www.youtube.com/watch?v=sxx8_pQGIO4 – català
https://www.youtube.com/watch?v=8CrjpmxEOWg – castellà
Pla Pastoral 2018
LA TROBADA PROGRAMADA PER AL DIA 7 DE NOVEMBRE HA QUEDAT AJORNADA PER A MÉS ENDAVANT DEGUT A LA
CERIMÒNIA DE BEATIFICACIÓ DE JOAN ROIG I DIGGLE.
Disculpeu les molèsties!
Barcelona dona continuïtat al Congrés de Laics
El Seminari Conciliar acull quasi 200 persones a la trobada del post-congrés amb el lema «Caminar envers una renovada Pentecosta»
Després de l’èxit que va tenir el Congrés de Laics de Madrid, ara, ha tingut lloc una trobada a Catalunya per donar-hi continuïtat. Barcelona va acollir la trobada, concretament a Seminari Conciliar, on es van congregar quasi dues-centes persones. Al voltant del lema «Caminar envers una renovada Pentecosta», es va desenvolupar la reunió, amb la intenció de fer un tast del Congrés i compartir l’impacte i la visió dels assistents. Tal com expressava la delegada diocesana de Formació i Acompanyament del Laïcat de l’Arquebisbat de Barcelona, Anna Almuni, “fer un pas endavant i començar a treballar, per impulsar una autèntica Església en sortida”. El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo, va participar en la trobada.
Cap a una Pentecosta renovada
Entre els presents a l’acte es respirava la inquietud de formar part d’aquesta energia renovadora que es va encendre aquells dies de febrer. Així ho explicava una de les assistents del sector més jove, la qual afirmava que “tots volen pujar al tren que va agafar velocitat en la trobada de laics, un tren en direcció cap a una renovada Pentecosta. “La Pentecosta, un esdeveniment inimaginable que va canviar la història de la humanitat. És possible fer avui, a Barcelona, aquesta mateixa experiència? Viure un renovada Pentecosta?”, es preguntava.
Al llarg del matí, es va seguir una metodologia similar a la del congrés. Per això, va haver-hi imatges i fragments de les ponències més rellevants, així com, aspectes destacats del treball en grups sobre els itineraris proposats.
Primer anunci, acompanyament, processos formatius i presència en la vida pública van ser els quatre itineraris de treball. El propòsit era el de seguir la invitació del Papa Francesc a l’inici del congrés. Tal com deia: “viure la mateixa vocació de laics immersos en el món, escoltant els batecs dels nostres contemporanis”.
Propostes de treball
Finalment, a les darreres hores del matí es va anunciar algunes propostes concretes que junts anirem construint. Entre aquestes: treballar per una Església caracteritzada per la sinodalitat l’espiritualitat i el discerniment i tenir present en la nostra pastoral la força de les línies marcades pels quatre itineraris.
De la ponència final de Congrés es va recollir la possibilitat de creació d’escoles de formació del primer anunci, de formació d’acompanyants, de formació d’agents eclesials i de doctrina social.
Es van recordar les paraules del papa Francesc als congressistes:
“És l’hora de vostès, d’homes i dones compromesos en el món de la cultura, de la política, de la indústria … Que amb la seva manera de viure siguin capaços de portar la novetat i l’alegria de l’Evangeli allà on estiguin. Els animo que visquin la seva pròpia vocació immersos en el món, escoltant, amb Déu i amb l’Església, els batecs dels seus contemporanis, de poble. Per tant, no tinguin por d’expulsar els carrers, d’entrar en cada racó de la societat, d’arribar fins als límits de la ciutat, de tocar les ferides de la nostra gent … Que el mandat del Senyor ressoni sempre en vosaltres: «Aneu i prediquin l’Evangeli» (Mt 28,19).
Els laics inicien el camí post-congés
Després del Congreso de Laicos, la delegació d’Apostolat Seglar organitza una trobada per continuar el procés iniciat a Madrid el proper 7 de març
La delegació d’Apostolat Seglar organitza una trobada per continuar el procés iniciat al Congrés de Laics “Poble de Déu en sortida” dels passats 14, 15 i 16 de febrer a Madrid. “Es fa difícil expressar el que hem viscut” ha explicat la Delegada de formació i acompanyament del laïcat de l’Arquebisbat de Barcelona, Anna Almuni. “Dies intensos, més de 2000 persones, diversitat d’edats, carismes, compromisos, tasques professionals, socials i eclesials; viscuts en una profunda experiència de comunió i expressió de Poble de Déu”.
Comença el camí dels laics
«Caminar envers una renovada Pentecosta». És el lema de la trobada que pretén fer un tast del Congrés i compartir l’impacte i la visió dels assistents al congrés per fer un pas endavant i començar a treballar. “És un procés continuat en el temps, que vol afavorir la dinamització del laïcat i impulsar una autèntica Església en Sortida” relata Anna Almuni. “Hem viscut un procés sinodal d’escolta, de discerniment, de corresponsabilitat i de participació, un esdeveniment històric, obert, amb clara continuïtat, un punt de partida de nous camins, i està a les nostres mans continuar el procés” seguia la delegada. La trobada del proper dissabte 7 de març de 9 h a 14 h al Seminari Conciliar de Barcelona, vol comptar amb tots els laics i totes les laiques per compartir l’impacte i la visió d’aquest congrés. Per gaudir d’aquestes impressions acompanyarà a l’esdeveniment el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo.
Horario-Laicos-definitivo Instrumentum-Laboris_Congreso-de-Laicos
Diptico_esquema encuentro diocesano_completo_final_FINAL laicadoenaccion- cuestionario triptico-catalá
Camí del ‘Congreso de Laicos 2020’
Un grup de diocesans participarà del 14 al 16 de febrer a la trobada que es celebra a Madrid amb la participació de dos mil laics procedents d’arreu d’Espanya
“Molta il·lusió i molta implicació”. Així descriu la delegada diocesana per a la formació i acompanyament del laïcat, Anna Almuni, les sensacions que hi ha per part d’aquells diocesans que participaran al ‘Congreso de Laicos 2020’, aquest cap de setmana. Els dies 14, 15 i 16 de febrer tindrà lloc aquesta trobada tan esperada que acollirà prop de 2.000 persones vingudes d’arreu del territori espanyol.
L’edició d’enguany té com a lema ‘Un poble de Déu amb sortida’. Els seglars diocesans porten temps preparant la seva participació. A més, també s’hi desplaçarà l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, acompanyat dels seus bisbes auxiliars, Mons. Sergi Gordo i Mons. Antoni Vadell.
‘Congrés des de l’esperit’
L’objectiu és viure aquest congrés “des de l’esperit”, tal com s’explica al document de treball del Congrés de Laics. La primera etapa, ha estat el pre-congrés; la segona aquest que ara arriba; i la tercera (post-congrés), vindrà marcada pels dinamismes i tasques que volem implementar. Almuni destaca que es vol que sigui un “procés post-congreso” que “porti a iniciar camins de canvi amb treball conjunt”.
Cada una de les parts forma part d’un mateix procés. En el congrés, una de les motivacions més grans que hi ha per part de tots aquells que hi participaran és la presència de tantes realitats d’Església, és a dir, la diversitat de laics que hi participaran. Una pluralitat necessària i “és important viure-la amb profunditat”, explica Domingo Torres, president de la Junta del Fòrum d’Organitzacions Catòliques d’Adults.
Quatre línies de treball
En total hi haurà 80 grups de treball que se centraran amb quatre itineraris: primer anunci, acompanyament, formació i la presència del laïcat en la vida pública. Quatre eixos marcats per tres línies d’actuació claus com ho són la sinodalitat, el discerniment i la presència en el món.
Entre els temes que es tractaran destaca els aspectes positius per ser una Església missionera o les dificultats i obstacles que troben per viure la seva vocació, així com, determinar l’horitzó cap al futur són algunes de les propostes que es tractaran. De fet, així van coincidir els més de 200 laics i laiques durant pre-congrés, organitzat el passat novembre, que els va servir per portar els deures fets de cara a aquesta trobada que tindrà lloc a Madrid.
Predisposició del laïcat
“Veig el laïcat molt content i implicat per tal que això tiri endavant” -explica la responsable diocesana, Anna Almuni- i això és essencial per encarar el congrés.Tal com explica, Almuni, ara serà “un procés de discerniment que parteix del context personal i col·lectiu que estem vivint, i el posa a la llum de la Paraula de Déu i del Magisteri de l’Església”. “Tot per un objectiu per buscar l’articulació de propostes concretes que ens portin a transformar el nostre interior i la realitat que ens envolta”, afegeix.
Tres dies de treball sinodal
El primer dia s’iniciarà el congrés amb l’acte inaugural, presentat per, M. Ángeles Fernández, periodista de TVE. En l’oració intervindran el cardenal Ricardo Blázquez, arquebisbe de Valladolid i president de la Comissió Episcopal Espanyola; el cardenal Carlos Osoro, arquebisbe de Madrid; Isaac Martín, laic i membre de la Comissió Executiva del congrés; i el cardenal Kevin Farrell, prefecte del Dicasteri per als Laics, Família i Vida. A la tarda, es presentarà la ponència inicial a càrrec de José Luis Restán, director editorial COPE.
El 15 de febrer, després de l’Eucaristia, es compartiran les experiències i testimoniatges de les temàtiques tractades. A continuació, s’organitzaran per grups de reflexió, els quals continuaran a la tarda, en què es reprendran noves experiències i testimoniatges. Durant les diferents sessions s’anirà passant pels diferents itineraris del congrés: primer anunci, acompanyament, formació i la presència del laïcat en la vida pública.
Diumenge 16 de febrer, a les 10.00 hi haurà l’última ponència a càrrec de Mons. Antoni Vadell, bisbe auxiliar de Barcelona i Ana Medina, periodista de 13TV. Finalment tindrà lloc l’Eucaristia de clausura, presidida pel cardenal Blázquez, arquebisbe de Valladolid i president de la CEE. Mons. Javier Salinas, bisbe auxiliar de València i president de la Comissió Episcopal d’Apostolat Seglar de la CEE, intervindrà en acabar amb unes paraules d’agraïment.
Per seguir el congrés en directe, es pot visitar el web https://www.pueblodediosensalida.com/