https://www.esglesiabarcelona.cat/actualitat/lapostolat-comenca-el-curs-encarat-al-pla-pastoral-sortim/
Estimados hermanos:
https://www.conferenciaepiscopal.es/comunicado-final-las-jornadas-naciones-apostolado-seglar-2018/
Carta convocatoria Jornada Extraordinaria 2018_CEAS-_jornada_extraordinaria_programa
La Asamblea Plenaria de la Conferencia Episcopal Española aprobó en su última reunión (16-20 de abril) la celebración de un congreso nacional sobre el laicado, previsto para noviembre de 2019. Con el fin de comenzar a organizar este congreso, la Comisión Episcopal de Apostolado Seglar (CEAS) ha programado una Jornada extraordinaria a la que están convocados los delegados diocesanos de Apostolado Seglar y los responsables nacionales de los movimientos y asociaciones de fieles cristianos laicos. El encuentro tendrá lugar en Madrid el 30 de junio.
“Los laicos, promesa de una Iglesia en salida. Un Congreso Nacional de Apostolado Seglar” es el título de esta Jornada que también tiene como objetivos reflexionar sobre cómo se promueve y acompaña la vida y la misión de los laicos en la Iglesia y en el mundo, y crecer en comunión entre las delegaciones, movimientos y asociaciones.
Paraula de Déu
Jesús anuncia per segona vegada la mort i resurrecció
Jesús i els seus deixebles travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa els seus deixebles i els deia:
—El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà.
Ells no entenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes.
Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà:
—Què discutíeu pel camí?
Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells era el més important. Aleshores s’assegué, va cridar els Dotze i els va dir:
—Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots.
Llavors va agafar un infant, el posà enmig d’ells, el prengué en braços i els digué:
—Qui acull un d’aquests infants en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.
Comentari:
Els deixebles travessaven Galilea seguint un Home. Estan convençuts que és el Messies. Esperen una mostra de poder, el poder d’un rei que salvarà el poble. Fins i tot discuteixen entre ells sobre quins llocs ocuparan en el nou Regne.
Però Jesús els descol·loca. Trenca els seus esquemes amb el seu missatge.
El Fill de l’Home serà entregat i morirà. Poc després ressuscitarà.
Qui vulgui ser considerat el primer, el més important, que es posi l’últim i es faci servidor dels altres.
Jesús mira al seu voltant buscant una vegada més un exemple que els ajudi a comprendre. I els presenta un nen, petit, feble, innocent, sense malícia, ignorat per savis i poderosos i sentencia… Qui no estima un d’aquests infants, no m’estima a mi ni al meu Pare que m’envia.
Nosaltres haguéssim quedat igual de perplexes davant de les paraules de Jesús. Ens pot semblar que és innata en l’ésser humà la necessitat de poder. Jesús ens diu que anem equivocats. La plenitud de la persona amb Déu, la felicitat d’homes i dones només arriba si ens donem als altres, si estimem, si ens fem senzills com infants.
I al costat de les seves paraules, el seu exemple donant la vida per cadascú de nosaltres, patint i morint a la creu en un últim gest d’amor infinit. Un gest, també confiat i esperançat, amb la mirada posada en Déu que el tornà a la vida en la Resurrecció.
I ara, tu i jo, pensem…
Al servei de qui estem posant les nostres forces, el nostres recursos, la nostra pregària, el nostre temps, la nostra vida?
Som-hi! …i amb un somriure, que Déu ens estima!
Cooperadors Salesians
IMMIGRACIÓ I
La qüestió de la immigració, es un tema actual no resolt. Europa ha espoliat els recursos dels països del tercer món. Ara en el canvi climàtic i la disminució i la manca de pluges regulars, als països subsaharians i la manca de collites estan facilitant l’èxode de comunitats i pobles del Àfrica Subsahariana. Emigren als estats veïns o a d’altres continents com Europa o Asia.
Si les Nacions Unides i els governs mundials no reconeixen la realitat difícilment hauran solucions.
La riquesa actual disponible en els països rics, així com la tecnologia existents i els coneixements actuals del segle XXI, permeten inversions rentables a llarg terminis, amb valors importants de retorns de capital a fi de crear riquesa en els sectors agrícoles, energètics industrials i recerca de la geografia dels països pobres.
Ens sembla i es molt probable que l’explotació dels recursos mundials i el repartiment desigual de la riquesa obtinguda ja ha arribat al seu final. Canvi climàtic, la contaminació, augment de la demografia en la desigualtat, escalfament del planeta, la fusió de les glaceres a les muntanyes als continents al Àrtic i l’Antàrtic, la disminució del aigua potable per a les poblacions, la disminució dels peixos als mars, la contaminació pels plàstics a les aigües i oceans del planeta, i la de les terres, del aire que respirem i també la desforestació, entre d’altres.
I per altra costat les guerres i conflictes amb milers de morts i desplaçats, les destruccions de les ciutats amb extrema crueltat amb les armes mes sofisticades conegudes fins ara, fan evident que ens encaminem a un apocalipsi.
Si el ser humà es racional, i es evident que el seu cervell de 1400 grams de pes es el mes evolucionat de totes les criatures de la terra (homínids) sembla que hauria d’esser possible que els principis de la solidaritat , la consciència, el sentit comú i les morals col·lectives haurien de reaccionar. En definitiva es tracta de treballar per al planeta i salvar la humanitat sencera.
Com que aquest tema es recurrent, tornarem al llarg d’aquest curs a informar als oïdors de la seva actualitat al llarg del curs.
Justícia i Pau Sant Just. 18.09.18
Copyright @ 2024 Secretariat Diocesà d’Apostolat Seglar. Tots el drets reservats
