Carta convocatoria FOCA febrer 2024 Power P Assemblea FOCA 28_feb_2024 - còpia acta junta setembre 2020

___________________________________________________________

 

El passat 19 de novembre i a la seu de la Delegació de l’Apostolat Seglar, ens vàrem aplegar una vintena d’entitats i associacions del laïcat associat de l’Arxidiòcesis.

Amb motiu de la preceptiva Assemblea General, vam tenir ocasió de discernir i dialogar, en pregària i comunió, sobre la nostra missió eclesial i diocesana.

Per tal de compartir pensaments, desitjos i inquietuds pròpies del caràcter de cadascuna de les nostres entitats, en confiança i amb un diàleg obert, vam formar diferents grups que tenien a veure amb:

  • L’espiritualitat, la pregària, la comunió….
  • L’acció social
  • La cultura, formació, educació…
  • La família, l’acompanyament de persones…
  • L’evangelització, el primer anunci…

Un cop “treballats” els diferents àmbits, un breu espai de propostes o suggeriments van servir per concloure l’acte.


El passat mes d’octubre del 2016, ens vam reunir la Junta del Fòrum.

S’ha continuat amb la ronda de visita a les diferents associacions que formen part del Fòrum.

Hem acabat d’arrodonir la temàtica de l’Assemblea que se celebrarà el proper 19 de novembre a Sant Pau del Camp.

Gràcies

Mònica Domingo
Secretària de la Junta


El passat mes de juny del 2016, ens vam reunir la Junta del Fòrum.

Hem començat la ronda de visita a les diferents associacions que formen part del Fòrum.

es entitats visitades han estat:

1)    Associació Catòlica de Propagandistes

2)    Agrupació Cultural i Social (ACIS)

3)    Associació Mambré

4)    Adoració Perpètua del Tibidabo

5)    Apostolat de l’Oració

6)    Apostolat de la Divina Misericòrdia

7)    Ajuda a l’Església Necessitada

8)    Adoració Nocturna Masculina

9)    Associació Coordinadora per l’Ancianitat (ACA)

10) Associació de Vídues de Barcelona

11) Associació Família Jesús Maria

12) Adoració Perpètua Universal al Santíssim Sagrament

Ens hem plantejat una línies de reflexió, a grans trets, per poder treballar i aportar al Consell Pastoral Diocesà.

Aquestes línies de reflexió van entorn dels següents grans temes:

  • La transmissió de la fe
  • La catequesis
  • L’acció social
  • Parròquies
  • Relleu generacional
  • Xarxa de ComunióGràciesMònica Domingo
    Secretària de la Junta
acta junta setembre 2020

 

 

_________________________________________________

 

El passat mes de desembre del 2016, ens vam reunir la Junta del Fòrum.

Es va valorar positivament l’Assemblea del 19 de novembre. Fruit d’aquesta s’engegaran algunes línies de treball per continuar el que ja es va iniciar en la mateixa Assemblea.

Ens marquem unes línies d’acció cara a l’any vinent. Algunes d’elles són:

  1. Treball de la junta del document del P. Rambla.
  2. Continuar amb les visites a les entitats.
  3. Continuar el treball amb les diferents entitats, segons l’agrupació que es va fer en l’assemblea del mes de novembre.
  4. Aportació econòmica per part de totes les entitats del Fòrum.GràciesMònica Domingo
    Secretària de la Junta

A la seu de la Delegació de l’Apostolat Seglar, el dissabte 12 de maig de 2018, es van aplegar més d’una cinquantena de persones, representants de 26 entitats i associacions del laïcat associat de l’Arxidiòcesi, amb motiu de la Jornada d’Apostolat Seglar que celebrem cada any entorn de la Pentecosta.

La diada es va convocar per treballar les “Orientacions i Propostes per a una conversió pastoral a l’Arxidiòcesi de Barcelona” amb una engrescadora xerrada del Doctor Andreu Ibarz, i un treball posterior.

Comunitats evangelitzadores,

Sortim?, Si, si, SORTIM!

Joia i perspectives arran del nou pla pastoral.

Vam iniciar la trobada amb una pregària amb el text de Actes dels Apòstols… ” Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts…”

A l’exposició es va subratllar molt la importància de la recepció del Pla, amb quina dinàmica, com endinsar-nos en ell, com prendre consciència, … que sigui un temps breu, intens, important i participatiu. També vam analitzar la simbologia, “el panot”, suggereix referències al carrer, a posar-se en camí, als cinc eixos, al realisme, i a la ciutat.

En un segon moment vam veure algunes mirades que cal evitar per donar pas a una “nova cultura pastoral”, que afecta a tots els implicats ( persones, comunitats, moviments, associacions…)

El ponent ens va proposar unes claus d’interpretació, lectura i aplicació: L’Espiritualitat, l’anàlisi de la realitat i les propostes d’acció.

A partir d’aquest moment vam visionar el vídeo i les infografia de presentació del Pla per passar a una explicació clara i intuïtiva del mateix, que a la sala va despertar il·lusió i decisió de posar-se en marxa amb tota la comunitat diocesana. Es van presentar també tots els materials de suport per treballar-lo.

Després d’un descans, tots ens vam endinsar en una dinàmica amb uns dibuixos de panot gegants, i sense adonar-nos van iniciar la implicació i treball dels assistents, que es van endur la tasca de ser dinamitzadors en les seves entitats.

L’Eucaristia de celebració de la festa del laïcat, presidida per Mn. Josep M. Turull, que va recollir el treball del matí, va ser el punt central, viscuda i compartida va recollir l’experiència i els desitjos de SORTIR!

Vam cloure la Jornada matinal amb uns moments informals de diàleg i brindis per esdevenir laics i laiques involucrats en aquesta nova etapa diocesana.

Anna Almuni

Delegada d’Apostolat Seglar

 

APORTACIÓ DELS ASSISTENTS

Exercici participants Jornada

Exercici participants Jornada

Dissabte 28 de gener de 2017, al Seminari Conciliar de Barcelona

Una vuitantena de responsables, representants, consiliaris i acompanyants de la fe d’associacions, moviments i grups laicals han participat en la quarta Jornada d’Apostolat Seglar de Catalunya, que s’ha celebrat el dissabte 28 de gener al Seminari Conciliar de Barcelona.

Després d’unes paraules de benvinguda d’Anna Almuni, delegada d’apostolat seglar de Barcelona, i de Mons. Xavier Novell, bisbe de Solsona i president de la Comissió Interdiocesana d’Apostolat Seglar (CIAS), la jornada ha començat amb una pregària a la capella del Seminari animada pels participants de la diòcesi de Vic.

El Dr. Joan Planellas, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, ha dictat la ponència de la jornada, que duu per títol “Comunitats laicals i comunió diocesana”. Després d’exposar la dimensió comunitària de la vida cristiana, el deure missioner de tot batejat, alguns punts de la teologia del laicat i de l’associacionisme en l’Església, ha enunciat diverses qüestions a tenir en compte davant la realitat actual: la necessitat de recuperar una Església més corresponsable, l’error de reduir sovint la teologia del laicat a l’àmbit dels ministeris i serveis a l’interior de l’Església, els criteris d’eclesialitat a l’hora de discernir el valor de les associacions, i la necessitat de prioritzar els moviments evangelitzadors laicals capaços de treballar conjuntament en el marc diocesà.

Tot seguit, el Dr. Jaume Aymar, degà de la Facultat de Filosofia (URL), ha moderat una taula rodona en la qual han participat Anna Baduell (Opus Dei, Barcelona), Josep Anton Belchi (ACO, Lleida), Beni López (Adsis, Barcelona), M. Mercè Sardà (ACG, Tarragona), Albert Tarradellas (CVX, Barcelona) i Beatriz Zúñiga (Joventuts Marianes Vicencianes, Madrid). Tots ells han presentat experiències concretes de coordinació i participació en la vida parroquial i diocesana, i han tingut ocasió d’exposar el que demanen a les esglésies diocesanes de cara a una millor articulació.

Durant la taula rodona, Mons. Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, s’ha fet present i ha saludat els assistents amb molta cordialitat.

La Jornada ha conclòs amb l’eucaristia, presidida per Mons. Xavier Novell i concelebrada per diversos preveres, i amb el dinar, compartit en un ambient ben animat.

EL 29 DE MAIG DE 2018

El grup de Justícia i Pau de Sant Just Desvern es dirigeix a aquest Ple format per representants polítics escollits pels ciutadans en les darreres eleccions municipals.

A tots ells els hi proposem reflexionar sobre els fets següents:

L’any 1945 del segle XX finalitzà la II Guerra Mundial amb el resultat de 50 milions de morts i la majoria de les ciutats europees devastades. A la vista de tanta destrucció, el desembre de 1948 l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans, document d’obligat compliment per a tots els estats membres. Consta de 30 articles i en el seu preàmbul diu «Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món ».

Més endavant, el 20 de novembre de 1989, es va aprovar la «Convenció sobre els Drets de l’Infant» que, convertida en llei, va ser adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides.

Aquestes dues proclamacions han estat signades per prop de 200 països, entre ells Espanya. En el cas dels Drets de l’Infant, també per la Generalitat de Catalunya. Les Nacions Unides en recomana la seva divulgació pels mitjans culturals i, especialment, les escoles.

Actualment a Líbia, al nord d’Àfrica, Turquia, i a la Europa continental França (París, Calé), Grècia (Lesbos, Idomeini), Hongria, Itàlia, Quequia i Polonia hi han enclavaments tancats, sense connexió amb l’exterior, amb milers d’immigrants i refugiats a conseqüència de les guerres i la fam, en condicions infrahumanes, sense papers per a la seva regularització, ni esperances de futur, sense possibilitats de treball, mancats d’escoles per als infants.

A Calais, al nord de França, hi ha un camp de refugiats, conegut amb el nom de «la selva» on viuen milers d’immigrants amuntegats, sense recursos i sense les condicions higièniques més bàsiques, ni aigua ni llum. Les persones de les ONG’s de Sant Just i del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació que s’hi van desplaçar, ara ja fa dos anys, per dur-los 1.500 quilos de roba d’abric, testimonis de la crua situació en que hi viuen, en van tornar impactats.

A aquestes fets cal afegir-hi els morts a la Mediterrània de centenars de persones adultes, joves i infants que moren intentant la travessia en llanxes inflables i barques de fusta sobrecarregades, sols auxiliades per vaixells de ONG’s (entre elles l’OPEN ARM de Badalona).

Justícia i Pau de Sant Just us sol·licitem presentar, en nom dels ciutadans del municipi, una queixa formal, per escrit, al Síndic de greuges de Catalunya, al Defensor del Pueblo de Madrid i al Govern de l’Estat Espanyol denunciant l’incompliment dels acords presos per l’Estat amb la Unió Europea sobre l’acolliment de 17.337 refugiats a Espanya. Sols s’han acollit un poc més del 10%, el que constitueix per part de l’Estat en un frau de llei sense pal·liatius.

Demanem al Govern de l’Estat Espanyol que rectifiqui i compleixi els acords subscrits amb Europa i les Nacions Unides.

No es pot al·legar ignorància al patiment de totes aquelles persones que estan passant el tràngol en aquest nostre continent europeu.

Agraïm per endavant a aquest Ajuntament i als partits polítics que l’integren les actuacions encaminades a fer complir els acords mencionats, subscrits en el seu moment.

Justícia i Pau de Sant Just

 


 

PROPOSTES ECONOMIQUES PER AIXECAR L-ESTAT

L’augment aquí i ara ja de un 5% al 2018, un altre 5% al 2019 i un altre 5% al 2020 dels salaris dels treballadors/as i també a tots els pensionistes.

Aquesta es una de les bases de l’economia de mercats. El poder adquisitiu de la població augmenta i de retruc el consum, al augmentar la demanda de bens, s’incrementa la seva producció i les hores de treball es reactiven a l’alça en forma de llocs de treball. Es l’economia que va escriure el pares de l’economia Adam Smith i David Ricardo, en el seu moment. Val a dir que molts economistes actuals estan d’acord.

Però que pot fer l’Estat per disposar d’aquests diners? Ho pot fer, si hi ha interès, en base a prioritzar els gastos i aplaçar o eliminar d’altres despeses (armament, exèrcit, projecte de nova estació de trens a Atocha, rescat d’autopistes radials a Madrid, corredor Mediterrani que circuli per Madrid, recuperar l’inversió del projecte fallit del Castor, invalidat per un jutjat de Madrid i que hauria de fer retornar els diners abonat a l’empresa constructora, etc.)

Per altre cantó, si contem els ingresso nous que generaria la posta en marxa del corredor Mediterrani, aquests serien de l’ordre del 5% anual i per sempre, del PIB de tot l’Estat, es a dir 50 mil milions d’euros , a afegir a la caixa de l’estat. Quantitats mes que suficients per la despesa salarial i de pensions demandada.

Constatem així mateix que organitzacions com la PIME, la CECOT, els Sindicats i també el FOMENT DEL TREBALL i CAMBRES DE COMERÇ DE TOT L’ESTAT haurien d’adherir-se a aquesta demanda.

Es el moment de fer actuacions decidides i que demanda tot l’Estat.

Justicia i Pau Sant Just.

Copyright @ 2024 Secretariat Diocesà d’Apostolat Seglar. Tots el drets reservats

Un web de