EL 29 DE MAIG DE 2018

El grup de Justícia i Pau de Sant Just Desvern es dirigeix a aquest Ple format per representants polítics escollits pels ciutadans en les darreres eleccions municipals.

A tots ells els hi proposem reflexionar sobre els fets següents:

L’any 1945 del segle XX finalitzà la II Guerra Mundial amb el resultat de 50 milions de morts i la majoria de les ciutats europees devastades. A la vista de tanta destrucció, el desembre de 1948 l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans, document d’obligat compliment per a tots els estats membres. Consta de 30 articles i en el seu preàmbul diu «Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món ».

Més endavant, el 20 de novembre de 1989, es va aprovar la «Convenció sobre els Drets de l’Infant» que, convertida en llei, va ser adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides.

Aquestes dues proclamacions han estat signades per prop de 200 països, entre ells Espanya. En el cas dels Drets de l’Infant, també per la Generalitat de Catalunya. Les Nacions Unides en recomana la seva divulgació pels mitjans culturals i, especialment, les escoles.

Actualment a Líbia, al nord d’Àfrica, Turquia, i a la Europa continental França (París, Calé), Grècia (Lesbos, Idomeini), Hongria, Itàlia, Quequia i Polonia hi han enclavaments tancats, sense connexió amb l’exterior, amb milers d’immigrants i refugiats a conseqüència de les guerres i la fam, en condicions infrahumanes, sense papers per a la seva regularització, ni esperances de futur, sense possibilitats de treball, mancats d’escoles per als infants.

A Calais, al nord de França, hi ha un camp de refugiats, conegut amb el nom de «la selva» on viuen milers d’immigrants amuntegats, sense recursos i sense les condicions higièniques més bàsiques, ni aigua ni llum. Les persones de les ONG’s de Sant Just i del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació que s’hi van desplaçar, ara ja fa dos anys, per dur-los 1.500 quilos de roba d’abric, testimonis de la crua situació en que hi viuen, en van tornar impactats.

A aquestes fets cal afegir-hi els morts a la Mediterrània de centenars de persones adultes, joves i infants que moren intentant la travessia en llanxes inflables i barques de fusta sobrecarregades, sols auxiliades per vaixells de ONG’s (entre elles l’OPEN ARM de Badalona).

Justícia i Pau de Sant Just us sol·licitem presentar, en nom dels ciutadans del municipi, una queixa formal, per escrit, al Síndic de greuges de Catalunya, al Defensor del Pueblo de Madrid i al Govern de l’Estat Espanyol denunciant l’incompliment dels acords presos per l’Estat amb la Unió Europea sobre l’acolliment de 17.337 refugiats a Espanya. Sols s’han acollit un poc més del 10%, el que constitueix per part de l’Estat en un frau de llei sense pal·liatius.

Demanem al Govern de l’Estat Espanyol que rectifiqui i compleixi els acords subscrits amb Europa i les Nacions Unides.

No es pot al·legar ignorància al patiment de totes aquelles persones que estan passant el tràngol en aquest nostre continent europeu.

Agraïm per endavant a aquest Ajuntament i als partits polítics que l’integren les actuacions encaminades a fer complir els acords mencionats, subscrits en el seu moment.

Justícia i Pau de Sant Just

PROPOSTES ECONOMIQUES PER AIXECAR L-ESTAT

L’augment aquí i ara ja de un 5% al 2018, un altre 5% al 2019 i un altre 5% al 2020 dels salaris dels treballadors/as i també a tots els pensionistes.

Aquesta es una de les bases de l’economia de mercats. El poder adquisitiu de la població augmenta i de retruc el consum, al augmentar la demanda de bens, s’incrementa la seva producció i les hores de treball es reactiven a l’alça en forma de llocs de treball. Es l’economia que va escriure el pares de l’economia Adam Smith i David Ricardo, en el seu moment. Val a dir que molts economistes actuals estan d’acord.

Però que pot fer l’Estat per disposar d’aquests diners? Ho pot fer, si hi ha interès, en base a prioritzar els gastos i aplaçar o eliminar d’altres despeses (armament, exèrcit, projecte de nova estació de trens a Atocha, rescat d’autopistes radials a Madrid, corredor Mediterrani que circuli per Madrid, recuperar l’inversió del projecte fallit del Castor, invalidat per un jutjat de Madrid i que hauria de fer retornar els diners abonat a l’empresa constructora, etc.)

Per altre cantó, si contem els ingresso nous que generaria la posta en marxa del corredor Mediterrani, aquests serien de l’ordre del 5% anual i per sempre, del PIB de tot l’Estat, es a dir 50 mil milions d’euros , a afegir a la caixa de l’estat. Quantitats mes que suficients per la despesa salarial i de pensions demandada.

Constatem així mateix que organitzacions com la PIME, la CECOT, els Sindicats i també el FOMENT DEL TREBALL i CAMBRES DE COMERÇ DE TOT L’ESTAT haurien d’adherir-se a aquesta demanda.

Es el moment de fer actuacions decidides i que demanda tot l’Estat.

Justicia i Pau Sant Just.