https://www.esglesiabarcelona.cat/actualitat/acompanyar-la-llibertat-en-crist/

20190118 TripticApostolatSeglar2019 (3)

L’Apostolat Seglar català crea una

Escola d’Acompanyament per a laics

 

Jornada Apostolat Seglar 9 de febrer 2019

(Glòria Barrete –CR) Fa molts anys que l’Apostolat Seglar a Catalunya treballa conjuntament a través d’una comissió per acordar línies comunes de treball i accions coordinades. L’acció més visible que tiren endavant conjuntament des de fa uns sis anys és la jornada catalana d’Apostolat Seglar que fan cada any. S’han fet jornades a Sant Feliu, Terrassa o Barcelona, i el proper 9 de febrer tindrà lloc una nova jornada a Sant Feliu de Llobregat que porta per títol ‘Acompanyar la llibertat en Crist’. També serà el tret de sortida de la nova Escola catalana d’Acompanyament per a laïcs.

Des dels inicis la jornada catalana ha estat dirigida a responsables de moviments, grups o consiliaris, tot i que la participació sovint ha estat més àmplia. L’any passat la jornada va treballar el tema de l’acompanyament a través de les formacions  del jesuïta David Guindulain, que va parlar de l’acompanyament personal, i del bisbe auxiliar de Barcelona Antoni Vadell, parlant sobre l’acompanyament comunitari.

El resultat va ser tan engrescador que des de la Comissió d’Apostolat Seglar van sentir la necessitat de generar en el laïcat una espiritualitat d’acompanyament. “Vivim un moment en que el laïcat necessita formació i val la pena treballar-ho”, explica Anna Almuni, delegada d’Apostolat Seglar de Barcelona. Una formació en acompanyament que va encaminada cap a un “lideratge laïcal i una responsabilitat laïcal”.

Almuni explica que els capellans tenen molts anys de formació però el laïcat “no sempre ha rebut formació específica en aquests temes”. Després de la jornada de l’any passat van volarar aquesta necessitat formativa real dels laics i s’han decidit a engegar una Escola d’Acompanyament a nivell català pel laïcat. En la jornada del 9 de febrer, que serà ja la segona sobre el tema de l’acompanyament, engegaran la proposta formativa.

De febrer fins a inicis de setembre de 2019 llançaran la proposta i crearan el grup de persones interessades en rebre aquesta formació.  “Caldrà fer una entrevista personal per saber l’interés de cada persona”, reconeix Almuni, ja que “parlem d’una formació laïcal a fons, que no se centra tant en una part acadèmica  sinó més en la gestió i responsabilitat que pugui assumir posteriorment aquella persona en el laïcat”.

L’escola d’acompanyament s’iniciarà l’1 de setembre i durarà fins a l’1 de juny de 2020.  El primer curs es treballarà l’acompanyament personal i implicarà tres trobades de cap de setmana, junt amb una trobada mensual personal, de setembre a maig, amb persones expertes en acompanyament i en diferents punts de Catalunya per facilitar la participació de tothom. Des de l’organització es fa èmfasi en que és vital “que la persona que vulgui fer el curs faci experiència d’acompanyament personal”.

Però hi ha demanda d’acompanyament espiritual avui dia? Almuni afirma que hi ha “un creixement en la demanda d’exercicis de vida diària, de recessos, i de recerca de persones que t’acompanyin”. Però des de l’Apostolat Seglar català hi ha també una voluntat d’anar més enllà de tot això, “de desvetllar aquesta demanda”.

El que és evident, explica Almuni, és que la fe “no és individualista, és una resposta personal però es fa camí amb els altres”. I aquest camí és sovint mutu, “tu m’acompanyes i jo t’acompanyo”. Per això des de les delegacions parlen d’espiritualitat d’acompanyament, “som responsables els uns i els altres”. I l’espiritualitat d’acompanyament “és una manera d’entendre la pròpia experiència creient”. Jo soc acompanyat i jo acompanyo, però per això m’he de formar.

Almuni confessa que encara avui se sorprèn quan troba certes persones que expliciten que les acompanya algú, “jo pensava que en tot cas aquesta persona acompanyava!”, explica, però és clar l’acompanyant no et diu el que has de fer, “camina amb tu, com el pare que camina amb els seus fills i els veu créixer, els acompanya”, i això no és una debilitat sinó una fortalesa espiritual, afirma. “Dins del món laïcal no podem fer aquest servei també?”, es pregunta la delegada de Barcelona,  “la nostra responsabilitat com a delegats no és només recollir el que hi ha sinó desvetllar el que creiem que és bo pel moment laïcal que vivim i l’hem de promoure”.

laïcatacompanyament espiritualEscola d’Acompanyament Espiritual LaicsAnna AlmuniLaïcatActesBones notícies

Jornada recés de l’Apostolat Seglar. Comencem el curs encarat al Pla Pastoral: “Sortim”

https://www.esglesiabarcelona.cat/actualitat/lapostolat-comenca-el-curs-encarat-al-pla-pastoral-sortim/

 

1-Estar amb Jesús (1) 3-Del Fratricidi a la Fraternitat (1) 2-Estar, reposar, sobreabundància,fascina, canvi mentalitat (1)

Moments de Silenci i pregària

EUCARISTIA

Eucaristia inici curs AS 2018-19 (PDF)

Comunitats Evangelitzadores

En un ambient càlid i facilitador de la pregària i la conversa, es van aplegar, a Sant Pau del Camp, integrants de més d’una quinzena d’associacions i entitats de l’Arxidiòcesi convocats per la Delegació d’Apostolat Seglar (AS).

Podríem dir que el tema d’aquesta segona trobada del curs 2017-2018 va ser “Acompanyament i formació de Comunitats”, en la línea del que els mateixos ponents (Anna Vilà, del Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona i Domingo Torres, del Moviment Cursets de Cristiandat) van presentar a una de les Taules de la IV Jornada de l’Apostolat Seglar d’enguany, a Sant Feliu de Llobregat.

Després de la salutació de l’Anna Almuni (Delegada episcopal d’AS) i d’una ràpida presentació de cadascuna de les persones i entitats presents, va començar la reunió amb una emotiva pregària que incloïa la lectura d’un passatge dels Fets dels Apòstols i un altre de l’Evangeli Gaudium, primerejar, acompanyar….

Tot seguit es va passar a la profitosa exposició dels dos conferenciants que va donar peu a un enriquidor diàleg posterior. Necessitat de viure amb l’acompanyament comunitari, comunitats i projectes de missió, moment de les comunitats laïcals avui, diocesanitat….

L’acte fa finalitzar amb un lleuger refrigeri.

En Domingo Torres ens presenta la Jornada:

1- Aunque hablemos de comunidad no dejaré de pensar que las comunidades las hacen las personas y son ellas el sujeto  principal e importante de mi planteamiento.

2- Daré testimonio personal de cómo es la comunidad cristiana en la que yo creo, puede que algunas de las cosas que diré sonaran en clave de utopía, pero como dijo aquel pensador, la utopía sirve para caminar y los sueños so hermosos si tienen la     cualidad de posibles.

Creo que la Iglesia necesita una renovación y que evolucione hacia los tiempos que vivimos. Y creo sinceramente que la comunidad es germen de lo que puede ser esa renovación eclesial.

Si os parece, ahora os hago participes de algunos de mis sueños sobre lo que para mí es la comunidad y por extensión la Iglesia en la que creo.

  • Ø Sueño y creo en una comunidad que me ayude a que mi fe esté en todo momento fundamentada y adherida a Jesucristo, una comunidad que asuma que su misión es el anuncio de la Buena Noticia y participe en el proceso de liberación de todo aquello que oprime al hombre.
  • Ø Sueño una comunidad cristiana que sea continuadora del esfuerzo liberador de Jesús, que se apropie del evangelio y lo libere de las muchas cadenas que le han maniatado durante siglos, que recree una nueva imagen del cristianismo que sea signo de esperanza para el pueblo creyente y también para el pueblo en general.
  • Ø Sueño con una comunidad abierta que no esté encerrada en sí misma, que transite por las fronteras existenciales, insegura pero en actitud abierta y evangélica sin miedo a las ideas y a los cambios que ayuden a dignificar la vida de las personas.
  • Ø Sueño con una comunidad que forma parte de una Iglesia, de una red viva de comunidades cristianas conectadas y cooperadoras entre sí, abiertas a nuevas experiencias y creaciones, donde se admitan diferentes formulaciones teológicas, distintos lenguajes, capaz de crear nuevas formas de celebración, nuevas liturgias aunque sea contracultural como lo fue Jesús de Nazaret.
  • Ø Sueño con una comunidad cristiana celebrante, agradecida y festiva con personas creadoras y promotoras de formas de vivir con radicalidad, con un estilo de vida humano, personas que sean testimonios de la cultura del bien común y de la sobriedad compartida capaz de denunciar la desigualdad, la corrupción, la discriminación de la mujer y los sistemas económicos que matan y destruyen a las personas.
  • Ø Sueño con una comunidad donde en todos los participantes nazca la solidaridad y el compromiso por la justicia, capaz de una celebración eucarística que sea la real presencia de Cristo y del evangelio y sea signo del Reino futuro, una comunidad que sienta que cuando se aleja de las personas se aleja de Jesús y del evangelio.
  • Ø Sueño con una comunidad que ore, que haga oración agradecida por los dones recibidos del Señor, Una comunidad samaritana es una comunidad que se acerca, se hace cargo, cura, acompaña y cuida una comunidad femenina que atesora y recoge los valores de lo femenino, que es tierna,  compasiva, es amiga, esposa y madre, acompaña, ayuda, cuida y acuna con calidez a quien lo necesita.
  • Ø Sueño con una comunidad posicionada en contra de la indiferencia, de la exclusión, de la idolatría al dinero y al poder, contra la anestesia a la que estamos inducidos desde el bienestar y la seguridad, contra el negocio armamentístico y de la creación de muros contra las personas.
  • Ø Sueño con una comunidad cristiana donde las personas puedan mantener su libertad de pensamiento que no impone normas morales comprometidos en la sociedad según su propio criterio y conciencia, unidos por la visión de que en el evangelio encarnado es donde se manifiesta el proyecto de Dios, una comunidad por lo tanto abierta a la novedad insospechada del Espíritu.¿COMO SE CONSIGUE?  La comunidad supone exigencias
  • Conversión .. Orando, con miradas cálidas hacia el mundo, hacia las personas, hacia las tareas y hacia los análisis que tanto nos gusta hacer.
  • Salir de nuestro espacio de confort y de seguridades.
  • Asumir la inseguridad que significa compartir la vida con otros, frente a los valores del individualismo y el consumo alienante.
  • Relativizar nuestras verdades, saber y pensar que no somos la única opción espiritual aunque nadie niega que nuestra opción tiene la fuerza de humanizar las relaciones humanas.
  • Como Iglesia renunciar a privilegios que nos condicionan y nos hacen pagar precios no deseados, la iglesia solo ha de pedir libertad para predicar el evangelio.
  • En su mayoría tenemos celebraciones aburridas y monótona, debemos tener el propósito de plantearnos plegarias eucarísticas renovadas y adecuadas a los tiempos.

En una comunidad cristiana toda la comunidad es la celebrante, quien preside actúa en la persona de Cristo y en nombre de la comunidad.

  • Es desde abajo desde donde han de salir las propuestas que generan cambios es desde  nuestros movimientos, asociaciones o grupos parroquiales desde donde se han de crear las estructuras eclesiales.No olvidar que la comunidad es la expresión del amor de Dios hacia nosotros y de nosotros hacia los otros

Copyright @ 2024 Secretariat Diocesà d’Apostolat Seglar. Tots el drets reservats

Un web de