EL CORREDOR MEDITERRANI  II

Per al Corredor Mediterrani, l’industria de la perifèria de l’Estat espanyol, permet un important estalvi de cost del transport i estalvis en l’energia utilitzada, eixís com de temps de transport molt remarcable, el qual fa de facto més competitiva les nostres possibilitats d’exportació a l’Europa atlàntica i central. Sabem de la importància que té l’exportació amb el manteniment, ampliació i creació de llocs de treball de la perifèria.

També que els ports mediterranis permeten l’enviament dels potents productes Industrials de l’Europa nòrdica en destinació a Àsia i també en menor escala al Àfrica. Un exemple molt clar representa l’ avantatja per a la indústria alemanya de l’automòbil d’enviar a través dels ports mediterranis les seves exportacions. També l’important que és que la fàbrica de la Ford a Almussafes (País valencià), pugui enviar part de la seva producció a l’Europa atlàntica i central, i al món asiàtic.

A títol d’exemples poden enumerar l’industria de la ceràmica a Castelló, que empra milers d’hores de treball i centenars d’empreses en els seus mercats europeus i asiàtics.

A la província de Huelva, els darrers anys s’han plantat milers d’hectàrees
de mandarines. A causa del clima i les condicions ambientals que disposen, tenen l’objectiu de recollir i exportar al llarg de 7 mesos la seva producció
Aquesta és de summa importància per al desenvolupament d’Andalusia, degut a la importància que té en el PIB andalús en hores de treball i en la creació i manteniment d’empreses, ja que les avantatges comercials en qualitat, preus, transport i temps són millors que en la forma actual.

Hem de dir que al llarg del corredor hi ha milles d’empreses de tota mena que es beneficiarien del Corredor i la seva estructura. Ja que també permetria vertebrar d’una manera transversal la vertebració de mercaderies al llarg de 100 Km. del seu recorregut. Això vol dir que ciutats com Girona, Vallés Oriental i Occidental, Manresa, Igualada, Lleida, Valls, Tortosa, Alzira, Xixona, Múrcia i moltes d’altres de la perifèria peninsular, quedarien també connectades.

És a dir, la vertebració de les mercaderies és el motiu de l’existència dels ferrocarrils, autopistes i aeroports a tota Europa i també la modernització i el cel en manteniment de les seves línies.

(1) “Hi ha hagut una obsessió a l’Estat espanyol en la prioritat radial amb independència de la demanda real de mobilitat que perjudica la seqüència temporal òptima de les Inversions i a més ha determinat un excés estructural d’oferta que s’ha de proveir si o si, perquè respon a la lògica administrativa i ideologia nacionalista de la política territorial a Espanya. Si a això afegim que és política oficial del Ministeri de Foment que als espanyols l’AVE els fa a tots iguals com s’explicaria el tema de la vertebració a la població espanyola?

(1) Párraf de l’article del Germà Bel titulat a Espanya es fan tantes infraestructures que no s’usen? I, s’hi pot fer alguna cosa? De la Revista econòmica del Col·legi d’Economistes núm. 70 del novembre del 2014.

Justícia i Pau Sant Just Novembre del 2018.

IMMIGRACIÓ I

La qüestió de la immigració, es un tema actual no resolt. Europa ha espoliat els recursos dels països del tercer món. Ara en el canvi climàtic i la disminució i la manca de pluges regulars, als països subsaharians i la manca de collites estan facilitant l’èxode de comunitats i pobles del Àfrica Subsahariana. Emigren als estats veïns o a d’altres continents  com Europa o Asia.

Si les Nacions Unides i els governs mundials no reconeixen la realitat difícilment hauran solucions.

La riquesa actual disponible en els països rics, així com la tecnologia existents i els coneixements actuals del segle XXI,  permeten inversions rentables a llarg terminis, amb valors importants de retorns de capital  a fi de crear riquesa en els sectors agrícoles, energètics industrials i recerca de la geografia dels països pobres.

Ens sembla i es molt probable que l’explotació dels recursos mundials i el repartiment desigual de la riquesa obtinguda ja ha arribat al seu final. Canvi climàtic, la contaminació, augment de la demografia en la desigualtat, escalfament del planeta, la fusió de les glaceres a les muntanyes als continents al Àrtic i l’Antàrtic, la disminució del aigua potable per a les poblacions,  la disminució dels peixos als mars, la contaminació pels plàstics a les aigües i oceans del planeta,    i la  de les terres, del aire que respirem i també la desforestació, entre d’altres.

I per altra costat les guerres i conflictes amb milers de morts i desplaçats, les destruccions de les ciutats  amb extrema crueltat amb les armes mes sofisticades conegudes fins ara, fan evident que ens encaminem a un apocalipsi.

Si el ser humà es racional, i es evident que el seu cervell de 1400 grams de pes es el mes evolucionat de totes les criatures de la terra (homínids) sembla que hauria d’esser possible que els principis de la solidaritat , la consciència, el sentit comú i les morals col·lectives haurien de reaccionar. En definitiva es tracta de treballar per al planeta i salvar la humanitat sencera.

Com que aquest tema es recurrent, tornarem al llarg d’aquest curs a informar als oïdors de la seva actualitat al llarg del curs.

 Justícia i Pau Sant Just. 

18.09.2018

EL CORREDOR MEDITERRANI

Darrerament es parla del corredor mediterrani. La geografia mundial del comerç entre continents (Europa i Àsia) té un centre on gravita el comerç marítim en la seva ruta des de la Xina, Corea i el Japó, fins a l’Europa Atlàntica.

Aquest centre de gravetat és el Mar Mediterrani. Desembarcar les mercaderies als seus ports i amb destinació a tota Europa és la ruta que presenta menys costos econòmics en diners i en estalvis de temps.
Per aquesta qüestió el Mediterrani torna a exercir importància en la seva situació geogràfica des de fa molts anys.
Es pot dir que la mundialització afavoreix d’una forma definitiva els països riberencs del Mediterrani.

Per aquesta qüestió (estalvi de costos i temps) la Unió Europea prioritza la construcció i posada en marxa del Corredor Mediterrani. Per a l’Estat espanyol es tradueix en la construcció d’una via fèrria d’ample europeu que vagi des de la frontera catalana amb França, asta Almeria.

Això vol dir que passaria per les Comunitats de Catalunya, València, Múrcia i Andalusia. És a dir per territoris de la Perifèria de la Península, on estan situats els seus ports i per on el comerç i la indústria han estat i són molt presents.

Pro, que significa l’existència del Corredor Mediterrani? Creació de riquesa (augment del PIB espanyol) i creació de centenars de llocs de treball.

Els productes agrícoles de l’horta peninsular podrien estar en un solo dia de viatge als mercats d’Europa amb l’avantatge de la qualitat per la seva frescor i disponibilitat. La indústria que és molt important en els territoris de les Comunitats, baixaria els costos del transport en les seves exportacions a Europa i Àsia. La veritat és que la riquesa dels països sempre ha entrat pels ports que han desenvolupat d’antuvi comerç, indústria i llocs de treball.

Els trens tindrien una longitud de vagons d’1 km. Pel que haurien de remodelar-se totes les estacions i fer les infraestructures necessàries a les estacions. El recorregut de la línia posaria en contacte tot el transport entre la mateixa línia i els eixos transversals que engloba les principals ciutats situades en les Comunitats, pel que els seus avantatges arribarien a una transversalitat que es traduiria en l’augment del PIB de totes en conjunt.

Una conseqüència immediata del Corredor es tradueix en la disminució del CO₂ a l’aire en proporció de 5 punts del consum de petrolis i 1 punt la del ferrocarril. Per tant una qüestió gens banal en la situació actual i futura de la qualitat de l’aire.

Suposem que l’augment del PIB estatal fora entre un 3% – 5%. Això seria un total de 30 mil milions i 50 mil milions d’euros que entrarien a la caixa de l’Estat cada any. I que si es destinessin a millorar les pensions, a l’augment del salari mínim, a l’augment del poder adquisitiu del 50% de ciutadans de l’estat que cobren una mitjana de 1000 euros mensuals i no arriben a fi de mes per la pèrdua del poder adquisitiu en relació als costos de llum, Aigua, gas i electricitat i aliments que de manera continuada i implacable es produeixen contínuament. I també la indústria que té uns costos d’energia que graven els seus productes de forma indiscriminada en relació als països Industrials d’Europa.

Continuarem….

Justícia i Pau Sant Just

16.10.2018

IMMIGRACIÓ I

La qüestió de la immigració, es un tema actual no resolt. Europa ha espoliat els recursos dels països del tercer món. Ara en el canvi climàtic i la disminució i la manca de pluges regulars, als països subsaharians i la manca de collites estan facilitant l’èxode de comunitats i pobles del Àfrica Subsahariana. Emigren als estats veïns o a d’altres continents  com Europa o Asia.

Si les Nacions Unides i els governs mundials no reconeixen la realitat difícilment hauran solucions.

La riquesa actual disponible en els països rics, així com la tecnologia existents i els coneixements actuals del segle XXI,  permeten inversions rentables a llarg terminis, amb valors importants de retorns de capital  a fi de crear riquesa en els sectors agrícoles, energètics industrials i recerca de la geografia dels països pobres.

Ens sembla i es molt probable que l’explotació dels recursos mundials i el repartiment desigual de la riquesa obtinguda ja ha arribat al seu final. Canvi climàtic, la contaminació, augment de la demografia en la desigualtat, escalfament del planeta, la fusió de les glaceres a les muntanyes als continents al Àrtic i l’Antàrtic, la disminució del aigua potable per a les poblacions,  la disminució dels peixos als mars, la contaminació pels plàstics a les aigües i oceans del planeta, i la  de les terres, del aire que respirem i també la desforestació, entre d’altres.

I per altra costat les guerres i conflictes amb milers de morts i desplaçats, les destruccions de les ciutats  amb extrema crueltat amb les armes mes sofisticades conegudes fins ara, fan evident que ens encaminem a un apocalipsi.

Si el ser humà es racional, i es evident que el seu cervell de 1400 grams de pes es el mes evolucionat de totes les criatures de la terra (homínids) sembla que hauria d’esser possible que els principis de la solidaritat , la consciència, el sentit comú i les morals col·lectives haurien de reaccionar. En definitiva es tracta de treballar per al planeta i salvar la humanitat sencera.

Com que aquest tema es recurrent, tornarem al llarg d’aquest curs a informar als oïdors de la seva actualitat al llarg del curs.

 Justícia i Pau Sant Just.  18.09.18

EL 29 DE MAIG DE 2018

El grup de Justícia i Pau de Sant Just Desvern es dirigeix a aquest Ple format per representants polítics escollits pels ciutadans en les darreres eleccions municipals.

A tots ells els hi proposem reflexionar sobre els fets següents:

L’any 1945 del segle XX finalitzà la II Guerra Mundial amb el resultat de 50 milions de morts i la majoria de les ciutats europees devastades. A la vista de tanta destrucció, el desembre de 1948 l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans, document d’obligat compliment per a tots els estats membres. Consta de 30 articles i en el seu preàmbul diu «Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món ».

Més endavant, el 20 de novembre de 1989, es va aprovar la «Convenció sobre els Drets de l’Infant» que, convertida en llei, va ser adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides.

Aquestes dues proclamacions han estat signades per prop de 200 països, entre ells Espanya. En el cas dels Drets de l’Infant, també per la Generalitat de Catalunya. Les Nacions Unides en recomana la seva divulgació pels mitjans culturals i, especialment, les escoles.

Actualment a Líbia, al nord d’Àfrica, Turquia, i a la Europa continental França (París, Calé), Grècia (Lesbos, Idomeini), Hongria, Itàlia, Quequia i Polonia hi han enclavaments tancats, sense connexió amb l’exterior, amb milers d’immigrants i refugiats a conseqüència de les guerres i la fam, en condicions infrahumanes, sense papers per a la seva regularització, ni esperances de futur, sense possibilitats de treball, mancats d’escoles per als infants.

A Calais, al nord de França, hi ha un camp de refugiats, conegut amb el nom de «la selva» on viuen milers d’immigrants amuntegats, sense recursos i sense les condicions higièniques més bàsiques, ni aigua ni llum. Les persones de les ONG’s de Sant Just i del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació que s’hi van desplaçar, ara ja fa dos anys, per dur-los 1.500 quilos de roba d’abric, testimonis de la crua situació en que hi viuen, en van tornar impactats.

A aquestes fets cal afegir-hi els morts a la Mediterrània de centenars de persones adultes, joves i infants que moren intentant la travessia en llanxes inflables i barques de fusta sobrecarregades, sols auxiliades per vaixells de ONG’s (entre elles l’OPEN ARM de Badalona).

Justícia i Pau de Sant Just us sol·licitem presentar, en nom dels ciutadans del municipi, una queixa formal, per escrit, al Síndic de greuges de Catalunya, al Defensor del Pueblo de Madrid i al Govern de l’Estat Espanyol denunciant l’incompliment dels acords presos per l’Estat amb la Unió Europea sobre l’acolliment de 17.337 refugiats a Espanya. Sols s’han acollit un poc més del 10%, el que constitueix per part de l’Estat en un frau de llei sense pal·liatius.

Demanem al Govern de l’Estat Espanyol que rectifiqui i compleixi els acords subscrits amb Europa i les Nacions Unides.

No es pot al·legar ignorància al patiment de totes aquelles persones que estan passant el tràngol en aquest nostre continent europeu.

Agraïm per endavant a aquest Ajuntament i als partits polítics que l’integren les actuacions encaminades a fer complir els acords mencionats, subscrits en el seu moment.

Justícia i Pau de Sant Just

PROPOSTES ECONOMIQUES PER AIXECAR L-ESTAT

L’augment aquí i ara ja de un 5% al 2018, un altre 5% al 2019 i un altre 5% al 2020 dels salaris dels treballadors/as i també a tots els pensionistes.

Aquesta es una de les bases de l’economia de mercats. El poder adquisitiu de la població augmenta i de retruc el consum, al augmentar la demanda de bens, s’incrementa la seva producció i les hores de treball es reactiven a l’alça en forma de llocs de treball. Es l’economia que va escriure el pares de l’economia Adam Smith i David Ricardo, en el seu moment. Val a dir que molts economistes actuals estan d’acord.

Però que pot fer l’Estat per disposar d’aquests diners? Ho pot fer, si hi ha interès, en base a prioritzar els gastos i aplaçar o eliminar d’altres despeses (armament, exèrcit, projecte de nova estació de trens a Atocha, rescat d’autopistes radials a Madrid, corredor Mediterrani que circuli per Madrid, recuperar l’inversió del projecte fallit del Castor, invalidat per un jutjat de Madrid i que hauria de fer retornar els diners abonat a l’empresa constructora, etc.)

Per altre cantó, si contem els ingresso nous que generaria la posta en marxa del corredor Mediterrani, aquests serien de l’ordre del 5% anual i per sempre, del PIB de tot l’Estat, es a dir 50 mil milions d’euros , a afegir a la caixa de l’estat. Quantitats mes que suficients per la despesa salarial i de pensions demandada.

Constatem així mateix que organitzacions com la PIME, la CECOT, els Sindicats i també el FOMENT DEL TREBALL i CAMBRES DE COMERÇ DE TOT L’ESTAT haurien d’adherir-se a aquesta demanda.

Es el moment de fer actuacions decidides i que demanda tot l’Estat.

Justicia i Pau Sant Just.