DIUMENGE III D’ADVENT / Cicle C
Lectura primera So 3,14-18a
Per tu el Senyor s’ha transportat d’alegria
Lectura de la profecia de Sofonies
Crida de goig, ciutat de Sió. Aclama, Israel. Alegra’t i celebra-ho de tot cor, ciutat de Jerusalem. El Senyor ha tret fora els qui et condemnaven, ha fet fugir els teus enemics. Tens dintre teu el Senyor, rei d’Israel, no veuràs mai més cap desastre. Aquell dia diran a Jerusalem: «No tinguis por, Sió, no deixis caure les mans; el Senyor, el teu Déu, el tens a dintre, com a Salvador poderós; per tu s’ha transportat d’alegria, et renova el seu amor, està de festa i crida de goig com en dies d’aplec».
Salm responsorial 12,2.3-4bcd.5-6 (R.: 6)
Lectura segona Fl 4,4-7
El Senyor és a prop
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així, la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.
Al·leluia Is 61,1
Evangeli Lc 3,10-18
Què hem de fer també nosaltres?
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, la gent preguntava a Joan: «Així, doncs, què hem de fer?». Ell els responia: «Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar, que el comparteixi també amb els altres». Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia també uns publicans que li deien: «I nosaltres, mestre, què hem de fer?». Ell els contestà: «No exigiu més del que està establert». Igualment uns guardes li preguntaven: «Què hem de fer també nosaltres?». Ell els deia: «No forceu ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo; acontenteu-vos de la vostra soldada».
La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fora potser el Messies. Ell respongué dient a tothom «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el blat, l’entrarà al seu graner, però la palla, la cremarà en un foc que no s’apaga». Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.
COMENTARI CATALÀ:
Comentari a l’Evangeli Lc 3, 10-18 (Diumenge 3r d’Advent)
Estem en un temps de preparació espiritual per a celebrar el Nadal; és un temps per a pregar, meditar la Paraula de Déu i demanar a l’Esperit Sant que ens il·lumini… però també per a concretar en accions aquest creixement espiritual. La lectura d’avui insisteix molt en això amb la pregunta «què hem de fer?», repetida tres vegades.
No hi ha prou amb un Advent de pregària i interioritat, encara que això també sigui necessari. Cal preguntar-nos en què afecta l’evangeli a la nostra conducta quotidiana. Si els cristians no ens comportem amb honestedat, caritat i justícia, de poc ens servirà portar una creueta al coll i una estampeta de la Mare de Déu en la cartera.
Les respostes de Joan Baptista són molt concretes: qui tingui dos vestits que en doni al qui no té, qui tingui menjar que el comparteixi, qui tingui poder que sigui honest i just.
La primera feina que la lectura d’avui ens demana és plantejar-nos la mateixa pregunta: què hem de fer? Cada u, des de la nostra situació, activitat, professió i vocació, podem ser honrats, justos, fraterns, generosos. Cada u, segons allò que tenim, allò que fem, allò que podem aportar, rebem de Déu la resposta a través de la seva Paraula, de les necessitats que se’ns presenten al nostre voltant, de les persones amb que treballem i compartim la vida. Ningú no pot oblidar que ser autènticament cristià implica no sols allò que creu, sinó també allò que fa.
SS.CC. Grup Sant Antoni
COMENTARIO CASTELLANO:
Comentario al Evangelio Lc 3, 10-18 (Domingo 3º de Adviento)
Estamos en un tiempo de preparación espiritual para celebrar la Navidad; es un tiempo para orar, meditar la Palabra de Dios y pedir al Espíritu Santo que nos ilumine… pero también para concretar en acciones ese crecimiento espiritual. La lectura de hoy insiste mucho en esto con la pregunta “¿qué debemos hacer?”, repetida tres veces.
No es suficiente con un Adviento de oración e interioridad, aunque esto también sea necesario. Cabe preguntarse en qué afecta el evangelio a nuestra conducta cotidiana. Si los cristianos no nos comportamos con honestidad, caridad y justicia, de poco nos servirá llevar una crucecita al cuello y una estampita de Nuestra Señora en la cartera.
Las respuestas de Juan Bautista son muy concretas: quien tenga dos vestidos que dé a quien no tiene, quien tenga comida que lo comparta, quien tenga poder que sea honesto y justo.
El primer trabajo que la lectura de hoy nos pide es plantearnos la misma pregunta: ¿qué debemos hacer? Cada uno, desde nuestra situación, actividad, profesión y vocación, podemos ser honrados, justos, fraternos, generosos. Cada uno, según lo que tenemos, lo que hacemos, lo que podemos aportar, recibimos de Dios la respuesta a través de su Palabra, de las necesidades que se nos presentan a nuestro alrededor, de las personas con las que trabajamos y compartimos la vida. Nadie puede olvidar que ser auténticamente cristiano implica no sólo lo que cree, sino también lo que hace.
SS.CC. Grupo San Antonio
Salesians Cooperadors
_____________________________________
DIUMENGE XXXIII DURANT L’ANY / Cicle B
Evangeli Mc 13,24-32
Reunirà els seus elegits, que vindran de tots quatre vents
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Aquells dies, després d’aquelles desgràcies, el sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caient del cel i els estols que dominen allà dalt trontollaran. Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre els núvols amb gran poder i amb gran majestat. Mentrestant enviarà els àngels per reunir els seus elegits, que vindran de tots quatre vents, des dels extrems més llunyans de la terra i del cel. Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i neixen les fulles sabeu que l’estiu s’acosta. Igualment, quan vosaltres veureu tot això, sapigueu que ell s’acosta, que ja és a les portes. Us dic amb tota veritat que no passarà aquesta generació sense que s’hagi complert tot això. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. Ara, del dia i de l’hora, ningú no en sap res, ni tan sols els àngels ni el Fill; només ho sap el Pare».
COMENTARI CATALÀ:
I avui se’ns presenta a l’Evangeli, amb llenguatge apocalíptic, el final dels temps, topall i meta tenaç i inamovible, per més que ho dissimulem amb les tenebres de la nostra imaginació evasiva.
Tanmateix, els qui creuen en Jesús no han de témer… Ell anuncia la seva tornada i tornada, però tornarà quan acabi el temps per jutjar a tots com a jutge i pare salvador.
Si veiem així el final d’aquests temps, com a moment de trobada amb Jesús, la por quedaria mitigada i el nostre cor es trobarà ple de alegre esperança en aquesta trobada.
Estem, en definitiva, davant una crida a estar atents a la veu del Senyor, no per tenir por, sinó per saber que el Senyor vol saber de la nostra vida i del que hi hem fet.
REFLEXIÓ
El llenguatge de l’Evangeli sembla propi del Vell Testament. Hi deduïm que les columnes del cel són els astres. El senyal del Fill de l’Home és la Creu. El sentit de la trompeta és una virtut de Déu, que reunirà tota la humanitat.
COMENTARIO CASTELLANO:
Y hoy se nos presenta en el Evangelio, con lenguaje apocalíptico, el final de los tiempos, tope y meta tenaz e inamovible, por más que lo disimulemos con las tinieblas de nuestra imaginación evasiva.
Sin embargo, los que creen en Jesús no han de temer… Él anuncia su vuelta y regreso, pero volverá cuando acabe el tiempo para juzgar a todos como juez y padre salvador.
Si vemos así el final de estos tiempos, como momento de encuentro con Jesús, el miedo quedaría mitigado y nuestro corazón se encontrará lleno de alegre esperanza en ese encuentro.
Estamos, en definitiva, ante una llamada a estar atentos a la voz del Señor, no para tener miedo, sino para saber que el Señor quiere saber de nuestra vida y de lo que hemos hecho en ella.
REFLEXIÓN
El lenguaje del Evangelio parece propio del Viejo Testamento.
En él deducimos que las columnas de los cielos son los astros. La señal del Hijo del Hombre es la Cruz. El sentido de la trompeta es una virtud de Dios, que reunirá a toda la humanidad.
Salesians Cooperadors
_____________________________________
DIUMENGE XXIX DURANT L’ANY / Cicle B
Evangeli Mc 10,35-45
El Fill de l’home ha vingut a donar la seva vida
com a preu de rescat per tots els homes
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, anaren a trobar Jesús i li digueren: «Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor que us demanarem». Jesús els preguntà: «Què voleu que faci?». Ells li digueren: «Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat, puguem seure l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra». Jesús els respongué: «No sabeu què demaneu. Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?». Ells li digueren: «Sí que podem». Jesús els respongué: «És cert, vosaltres beureu el calze que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra no soc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui Déu ho ha reservat». Quan els altres deu ho sentiren, s’indignaren contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que, a totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l’esclau de tots, com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes».
COMENTARI CATALÀ:
En l’Evangeli, Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s’acosten a Jesús amb una petició ambiciosa: volen els primers llocs al Regne. Potser, en la nostra vida quotidiana, també hem sentit aquest desig de ser reconeguts, d’obtenir èxit. No obstant això, la resposta de Jesús és clara: “No sabeu el que demaneu”. Els convida a mirar el veritable camí de grandesa, que no és el poder ni l’autoritat, sinó el servei.
Jesús ens diu que “qui vulgui ser el primer, que es faci servidor de tots”. En un món on el lideratge sol associar-se amb poder, amb manament, Jesús ens proposa un lideratge diferent: el del servei. Aquest missatge té una força especial per a nosaltres, adults entre els 30 i 50 anys, que ocupem rols de responsabilitat en les nostres famílies, treballs i comunitats. Com estem exercint el nostre lideratge? És un lideratge de poder o de servei?
Ser servidor no significa ser dèbil. Al contrari, requereix una gran fortalesa interior. Significa estar disposat a posar les necessitats dels altres abans que les pròpies. En el matrimoni, en la paternitat o maternitat, en el treball, moltes vegades això implica renunciar als nostres propis desitjos pel bé dels altres. No és fàcil, però és el camí que Jesús ens convida a recórrer.
Reflexió final
Germans, la invitació d’aquest diumenge és clara. A mesura que madurem en la vida, Déu ens crida a ser líders des del servei, a ser persones que transformen el seu entorn no des del poder, sinó des de l’entrega generosa. Com Jesús, que no va venir a ser servit sinó a servir, estem cridats a donar el millor de nosaltres mateixos a les nostres famílies, els nostres treballs i la nostra societat.
Que avui, mentre reflexionem sobre aquesta Paraula, puguem demanar a Déu la gràcia de seguir l’exemple de Crist: ser servidors de tots, especialment dels que més ho necessiten. I recordem sempre que, encara que el camí del servei pugui semblar difícil, és l’únic que ens porta a la veritable plenitud i a la llum.
COMENTARIO CASTELLANO:
En el Evangelio, Jaime y Juan, los hijos de Zebedeo, se acercan a Jesús con una petición ambiciosa: quieren los primeros puestos en el Reino. Quizás, en nuestra vida cotidiana, también hemos sentido este deseo de ser reconocidos, de obtener éxito. Sin embargo, la respuesta de Jesús es clara: “No sabe lo que pide”. Les invita a mirar el verdadero camino de grandeza, que no es el poder ni la autoridad, sino el servicio.
Jesús nos dice que “quien quiera ser el primero, que se haga servidor de todos”. En un mundo donde el liderazgo suele asociarse con poder, con mandamiento, Jesús nos propone un liderazgo distinto: el del servicio. Este mensaje tiene una fuerza especial para nosotros, adultos entre 30 y 50 años, que ocupamos roles de responsabilidad en nuestras familias, trabajos y comunidades. ¿Cómo estamos ejerciendo nuestro liderazgo? ¿Es un liderazgo de poder o de servicio?
Ser servidor no significa ser débil. Por el contrario, requiere una gran fortaleza interior. Significa estar dispuesto a poner las necesidades de los demás antes que las propias. En el matrimonio, en la paternidad o maternidad, en el trabajo, muchas veces esto implica renunciar a nuestros propios deseos por el bien de los demás. No es fácil, pero es el camino que Jesús nos invita a recorrer.
Reflexión final
Hermanos, la invitación de este domingo está clara. A medida que maduramos en la vida, Dios nos llama a ser líderes desde el servicio, a ser personas que transformen su entorno no desde el poder, sino desde la entrega generosa. Como Jesús, que no vino a ser servido, sino a servir, estamos llamados a dar lo mejor de nosotros mismos a nuestras familias, nuestros trabajos y nuestra sociedad.
Que hoy, mientras reflexionemos sobre esta Palabra, podamos pedirle a Dios la gracia de seguir el ejemplo de Cristo: ser servidores de todos, especialmente de los que más lo necesitan. Y recordemos siempre que, aunque el camino del servicio pueda parecer difícil, es el único que nos lleva a la verdadera plenitud y luz.
Salesians Cooperadors
_____________________________________
DIUMENGE XXIV DURANT L’ANY / Cicle B
Evangeli Mc 8,27-35
Vós sou el Messies. El Fill de l’home ha de patir molt
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús, amb els seus deixebles, se n’anà als poblets de Cesarea de Felip, i pel camí preguntava als seus deixebles: «Qui diuen la gent, que soc jo?». Ells li respongueren: «Uns diuen que sou Joan Baptista, d’altres, que sou Elies, d’altres, que sou algun dels profetes». Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que soc?». Pere li respon: «Vós sou el Messies». Ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú.
I començà a instruir-los dient: «El Fill de l’home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà». I els ho deia amb tota claredat. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a contradir-lo. Però Jesús es girà, renyà Pere davant els deixebles i li digué: «Fuig d’aquí, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes». Després cridà la gent i els seus deixebles i els digué: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’Evangeli, la salvarà».
COMENTARI CATALÀ
Qui deis que som jo?
Curiós que les lectures bíbliques anteriors a l’evangeli d’avui, ens parlin i ens qüestionin sobre de la fe, una fe que es veurà segons les obres que fem. La intenció, que ens preparem per respondre a la qüestió que Ell ens fa, qui diem que soc jo? A la que Pere respon: el Messies, i Jesús ens parla d’ell mateix com el FILL DE L’HOME. Prou important, fixar-nos que parla d’una persona humana. Déu fet home, a través de Jesús, que parla d’un Déu humà (home-dona). El nostre concepte del Déu totpoderós/a, és humà!
Il·lustra als apòstols de què passarà: el seu patiment, el rebuig, la seva mort i la resurrecció. Interessant aquest rebuig i persecució per part dels mestres de la llei, els notables, els sacerdots, diríem rebuig per part de l’autoritat, que se li qüestiona la seva seguretat: control, poder… I aquest seria un fet que, avui en dia, també segueix passant, quan es trenquen els esquemes i dogmes, que la jerarquia eclesiàstica ha posat al llarg de la història, fent prevaldre la llei, la norma, el dogma… per damunt de l’amor a les persones, deixant de banda l’amor i el servei als necessitats, als pobres, als marginats socials i eclesials, i els grans silenciats de la història.
L’aprenentatge, seguir a Jesús i el seu evangeli, sentir que el seu amor és sempre amb nosaltres, les persones humanes seguidores seves.
COMENTARIO CASTELLANO
¿Quién decís que soy yo?
Curioso que las lecturas bíblicas anteriores al evangelio de hoy, nos hablen y cuestionen sobre la fe, una fe que se verá según las obras que hagamos. La intención, que nos preparemos para responder a la cuestión que Él nos hace, ¿quién dicen que soy? A la que Pedro responde: el Mesías. Y Jesús nos habla de sí mismo como el HIJO DEL HOMBRE. Suficientemente importante que nos fijemos que habla de una persona humana. Dios hecho hombre, a través de Jesús, que habla de un Dios humano (hombre-mujer). Nuestro concepto del Dios todopoderoso/a, ¡es humano!
Ilustra a los apóstoles con lo que va a pasar: su sufrimiento, el rechazo, su muerte y la resurrección. Interesante ese rechazo y persecución por parte de los maestros de la ley, los notables, los sacerdotes, diríamos rechazo por parte de la autoridad, a la que se le cuestiona su seguridad de control, poder… Y éste sería un hecho que, hoy en día, también sigue pasando, cuando se rompen los esquemas y dogmas, que la jerarquía eclesiástica ha puesto a lo largo de la historia, primando la ley, la norma, el dogma … por encima del amor a las personas, dejando a un lado el amor y el servicio a los necesitados, a los pobres, a los marginados sociales y eclesiales, y a los grandes silenciados de la historia.
El aprendizaje, seguir a Jesús y su evangelio, sentir que su amor está siempre con nosotros, las personas humanas seguidoras suyas.
Salesians Cooperadors
_____________________________________
DIUMENGE XX DURANT L’ANY / Cicle B
Evangeli Jo 6,51-58
La meva carn és un veritable menjar
i la meva sang és una veritable beguda
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Jo soc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquesta pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món». Els jueus es posaren a discutir. Deien: «Com s’ho pot fer aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?». Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre».
COMENTARI CATALÀ
Noto que les lectures d’avui em son una crida a la meva capacitat pacient de ser i pertànyer a “l’equip de cuina” de la meva comunitat cristiana per a preparar “menús” per a als destinataris del meu entorn (en l’àmbit familiar, professional, de veïns, de la parròquia, del municipi…) i que aquests resultin “gustosos”. Tinc uns sentiments semblants als de Pau (segona lectura) que diu que els seus temps són dolents, que diu que hi ha gent poc assenyada que no li fan cas de res i que van de disbauxa en disbauxa.
És un contrast l’actitud de la Saviesa (primera lectura) que constantment prepara “guisats i vins” adreçats a gent illetrada, sense enteniment i ignorant; però amb la finalitat que avancin pel camí del coneixement. És un contrast Jesús (Evangeli) que se’m presenta com a veritable menjar i veritable beguda que dona vida i ressuscita persones.
Ja fa temps que m’agraden els “guisats i vins” de la Saviesa i estic encantat de “tastar” Jesús (i no només perquè vaig a missa els diumenges): gràcies Senyor per convidar-m’hi! Que en l’eucaristia d’avui, quan et parteixis en la fracció del pa, renovi la meva paciència i fe en les meves “receptes” comunitàries.
COMENTARIO CASTELLANO
Noto que las lecturas de hoy son un aviso a mi capacidad paciente de ser y pertenecer al “equipo de cocina” de mi comunidad cristiana a la hora de preparar “menús” para los destinatarios de mi entorno (en el ámbito familiar, profesional, de vecinos, de la parroquia, del municipio…) y que éstos resulten “gustosos”. Tengo unos sentimientos parecidos a los de Pablo (segunda lectura) que dice que sus tiempos son malos, que dice que hay gente poco sensata que no le hacen caso de nada y que van de desenfreno en desenfreno.
Es un contraste la actitud de la Sabiduría (primera lectura) que constantemente prepara “guisos y vinos” dirigidos a gente iletrada, sin entendimiento e ignorante; pero con el fin de que avancen por el camino del conocimiento. Es un contraste Jesús (Evangelio) que se me presenta como verdadera comida y verdadera bebida que da vida y resucita a personas.
Ya hace tiempo que me gustan los “guisos y vinos” de la Sabiduría y estoy encantado de “probar” a Jesús (y no sólo porque voy a misa los domingos): ¡gracias, Señor por invitarme! Que, en la eucaristía de hoy, cuando te partas en la fracción del pan, renueve mi paciencia y fe en mis “recetas” comunitarias.
Salesians Cooperadors
_____________________________________
DIUMENGE XVI DURANT L’ANY / Cicle B
Evangeli Mc 6,30-34
Eren com les ovelles sense pastor
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, els apòstols es reuniren amb Jesús i li parlaren de tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu: «Veniu ara tots sols a un lloc despoblat i reposeu una mica». Perquè molta gent anava i venia i no els deixava temps ni per menjar. Se n’anaren, doncs, tots sols amb la barca cap a un lloc despoblat. Però algú els veié quan marxaven; molts ho van saber, van córrer a peu de tots els pobles i arribaren primer que ells. Quan Jesús desembarcà veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor. I es posà a instruir-los llargament.
COMENTARI CATALÀ
A la lectura que acabem de llegir, ens trobem amb els apòstols cansats, però il·lusionats, perquè la missió que els ha encomanat Jesús, predicar el seu missatge, l’han portat a terme.
A continuació, Jesús se’n compadeix i els convida a apartar-se una mica perquè descansin, ja que no els queda temps ni per menjar. Però algú els veu i els segueix, i a aquests se’ls afegeixen uns altres, arribant al lloc abans que els apòstols, una gran gentada. És aquí quan ens descriuen el sentiment de Jesús “es va compadir” perquè eren com ovelles sense pastor.
Jesús ens convida a sortir de la nostra zona de confort; a ser apòstols i a portar el seu missatge fins a l’últim racó de la Terra, per donar esperança a tothom. Tot i el nostre cansament, siguem capaços d’imitar Jesús, que predica sense descans i amb gran generositat. Doncs el gran regal és la satisfacció de fer possible que tots coneguin Jesús i el seu missatge, perquè obtinguin la salvació de les seves ànimes, sobretot aquells a qui se’ns ha encomanat.
COMENTARIO CASTELLANO
En la lectura que acabamos de leer, nos encontramos con los apóstoles cansados, pero ilusionados, porque la misión que les ha encomendado Jesús, predicar su mensaje, la han llevado a cabo.
A continuación, Jesús se compadece de ellos y les invita a apartarse un poco para que descansen, pues no les queda tiempo ni para comer. Pero alguien los ve y los sigue, y a estos se les añaden otros, llegando al lugar antes que los apóstoles, un gran gentío. Es aquí cuando nos describen el sentimiento de Jesús “se compadeció” porque eran como ovejas sin pastor.
Jesús nos invita a salir de nuestra zona de confort; a ser apóstoles y a llevar su mensaje hasta el último rincón de la Tierra, para dar esperanza a todos. A pesar de nuestro cansancio, seamos capaces de imitar a Jesús, que predica sin descanso y con gran generosidad. Pues el gran regalo es la satisfacción de haber hecho posible que todos conozcan a Jesús y su mensaje, para que obtengan la salvación de sus almas, sobre todo a aquellos a los que se nos ha encomendado.
Salesians Cooperadors
_____________________________________
DIUMENGE XI DURANT L’ANY / Cicle B
Evangeli Mc 4,26-34
La més petita de les llavors acaba més grossa que totes les hortalisses
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús deia a la gent: «Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra el gra a la terra. De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, produeix primer els brins, després les espigues i finalment el blat granat dintre les espigues. Llavors, quan el gra ja és a punt, se’n va a segar-lo, perquè ja ha arribat el temps de la sega».
Deia també: «A què podem comparar el Regne de Déu? Quina paràbola li escauria? És com un gra de mostassa, la més petita de les llavors, però un cop sembrada, es posa a créixer i acaba més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells es poden ajocar a la seva ombra».
Jesús anunciava el Regne de Déu amb moltes paràboles semblants, perquè la gent l’entengués segons les seves disposicions; no els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als deixebles.
COMENTARI CATALÀ
Jesús compara el Regne de Déu amb un gra de mostassa, una llavor petita però plena de vida i amb capacitat per generar un gran arbre. Aquestes paràboles ens ensenyen que el Regne no arriba de manera espectacular, sinó com una petita llavor que, plena de vida, germina misteriosament. No sabem com, però ho fa.
Les paràboles de Jesús no són simples històries per entretenir-nos, sinó eines per reflexionar i portar-nos al compromís. Les paràboles ofereixen múltiples nivells de significat que conviden a la meditació profunda i a l’acció transformadora. Igual que una llavor necessita ser cuidada per germinar –regada, il·luminada, posada en bones condicions–, nosaltres també hem de ser actius per ajudar a créixer les petites llavors del Regne. Això implica discernir com les nostres accions quotidianes poden reflectir els valors del Regne de Déu.
Al llarg de la nostra vida, segurament hem vist plantar llavors del Regne, i potser no sabem si han anat creixent o què se n’ha fet, però altres vegades sí que ho hem vist. Això fa que ens preguntem quines llavors hem ajudat a plantar i quines hem vist florir, fins i tot algunes de plantades per persones que ja no hi seran per veure-les brollar.
No ens hem de cansar de plantar petites llavors per fer un món més just i més amable per a tothom. Un món millor. El compromís constant amb els valors del Regne és una crida a l’acció perseverant i transformadora, sabent que les nostres petites contribucions poden tenir un impacte significatiu, tal com ens ensenya la paràbola del gra de mostassa.
COMENTARIO CASTELLANO
Jesús compara el Reino de Dios con un grano de mostaza, una semilla pequeña, pero llena de vida y con capacidad para generar un gran árbol. Estas parábolas nos enseñan que el Reino no llega de manera espectacular, sino como una pequeña semilla que, llena de vida, germina misteriosamente. No sabemos cómo, pero lo hace.
Las parábolas de Jesús no son simples historias para entretenernos, sino herramientas para reflexionar y llevarnos al compromiso. Las parábolas ofrecen múltiples niveles de significado que invitan a la meditación profunda y a la acción transformadora. Igual que una semilla necesita ser cuidada para germinar –regada, iluminada, puesta en buenas condiciones–, nosotros también tenemos que ser activos para ayudar a crecer las pequeñas semillas del Reino. Esto implica discernir como nuestras acciones cotidianas pueden reflejar los valores del Reino de Dios.
A lo largo de nuestra vida, seguramente hemos visto plantar entonces del Reino, y quizás no sabemos si han ido creciente o que se ha hecho, pero otras veces sí que lo hemos visto. Esto hace que nos preguntamos qué entonces hemos ayudado a plantar y qué hemos visto florecer, incluso algunas de plantadas por personas que ya no estarán para verlas brotar.
No nos tenemos que cansar de plantar pequeñas entonces para hacer un mundo más justo y amable para todo el mundo. Un mundo mejor. El compromiso constante con los valores del Reino es un llamamiento a la acción perseverante y transformadora, sabiendo que nuestras pequeñas contribuciones pueden tener un impacto significativo, tal como nos enseña la parábola del grano de mostaza.
Salesians Cooperadors
_____________________________________
DIUMENGE DE PENTECOSTA
Solemnitat
MISSA DEL DIA / Cicle B
Evangeli Jo 15,26-27;16,12-15
L’Esperit de veritat, us guiarà cap a la veritat sencera
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Quan vindrà el Defensor que jo us enviaré quan seré amb el Pare, l’Esperit de la veritat que prové del Pare donarà testimoni de mi. I vosaltres, que sou amb mi des del principi, també en donareu testimoni. Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada. Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel seu compte: dirà tot el que sentirà dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em donarà glòria, perquè tot allò que anunciarà ho haurà rebut d’allò que és meu. Tot el que és del Pare és meu; per això dic que tot allò que us anunciarà, ho rep d’allò que és meu».
COMENTARI CATALÀ
Malgrat que Jesús marxa d’aquest món, no es deixa sols. Si ens posem en la pell dels seguidors de Jesús d’aquells temps, podem entendre la seva frustració i desesperació. Quan havien aconseguit recuperar a Jesús després de la seva mort, els comunica que se’n va amb el seu Pare. Podem entendre el seu desengany, tots voldríem a Jesús al nostre costat, físicament, això ens fa sentir segurs, forts, capaços d’aconseguir l’impossible. Però Jesús ja ens diu que Ell no és d’aquest món, que marxa a fer-nos un lloc al costat del Pare. No ho entenen, no ho entenem; la fe que ens demana costa d’aconseguir, en el nostre cap humà hi ha conceptes difícils d’entendre i com que ens coneix, sap de les nostres febleses i no ens pot deixar sols, ens envia una ajuda, “el Defensor”. Malgrat que no puguem tenir-lo a Ell, el seu Esperit romandrà entre nosaltres i el trobarem sempre que preguem i l’invoquem. Aquest “Defensor” estarà sempre al nostre costat, ens parlarà en nom del Pare i del mateix Jesús i el tindrem present en el nostre pensament, en les pregàries, els sagraments… Per ell sabrem el que ens vol dir el Pare, la veritat, el que ha de venir i serà un germà més de la nostra gran comunitat de creients.
COMENTARIO CASTELLANO
A pesar de que Jesús marcha de este mundo, no nos deja solos. Si nos ponemos en la piel de los seguidores de Jesús de aquellos tiempos, podemos entender su frustración y desesperación. Cuando habían conseguido recuperar a Jesús después de su muerte, les comunica que se va con su Padre. Podemos entender su desengaño, todos querríamos a Jesús a nuestro lado, físicamente, esto nos hace sentir seguros, fuertes, capaces de conseguir el imposible. Pero Jesús ya nos dice que Él no es de este mundo, que marcha a prepararnos un lugar junto a su Padre. No lo entendieron, no lo entendemos; la fe que nos pide cuesta de conseguir, en nuestra cabeza de humanos hay conceptos difíciles de entender y como nos conoce, sabe de nuestras debilidades y no nos puede dejar solos, nos envía una ayuda, “el Defensor”. A pesar de que no podamos tenerlo a Él, su Espíritu permanecerá entre nosotros y lo encontraremos siempre que oremos y lo invoquemos. Este “Defensor” estará siempre en nuestro lado, nos hablará en nombre del Padre y del mismo Jesús y lo tendremos presente en nuestro pensamiento, en los momentos de oración, los sacramentos… Por él sabremos el que nos quiere decir el Padre, la verdad, el que tiene que venir y será un hermano más de nuestra gran comunidad de creyentes.
Salesians Cooperadors
_____________________________________
DIUMENGE IV DE PASQUA / Cicle B
Evangeli Jo 10,11-18
El bon pastor dona la vida per les seves ovelles
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús parlà així: «Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les seves ovelles. El qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seves. És que ell només treballa pel jornal i tant se li’n dona, de les ovelles. Llavors el llop les destrossa o les dispersa. Jo soc el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi, i dono la vida per elles.
Encara tinc altres ovelles, que no són d’aquest ramat. També les he de conduir jo, i faran cas de la meva veu. Llavors hi haurà un sol ramat amb un sol pastor. El Pare m’estima perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren. Soc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del Pare».
COMENTARI CATALÀ
Avui, en l’Evangeli, el Bon Pastor, Jesús ens parla de l’Amor incondicional que té el Pare per cadascun de nosaltres.
Les ovelles sense el seu Pastor, el seu referent, es dispersen, es distancien i poden trobar-se soles o en situació de risc.
La primera idea que ens fa pensar aquest Evangeli és la necessitat d’aquest Pastor-guia per a la nostra vida. Tots hem experimentat que és, sobretot, quan nosaltres no estem seguint els seus camins quan el Pare més ens estima, cuida de nosaltres i es preocupa personalment per cadascun. Tenim el Pare al nostre costat, sempre, sempre i de manera incondicional.
I també sabem que per al Pare no hi ha cap ovella prou insignificant ni prou petita com per no ser tinguda en compte.
Sentir-nos estimats pel Pare ens ha de donar força per fer el nostre camí sabent-nos guiats capa una Vida plena i abundant.
La segona reflexió que podem fer a l’entorn del Pastor és:
Qui són les meves ovelles?
Qui són aquells per qui jo donaria la Vida?
Soc un Bon Pastor pels meus fills, pares, família, amics?
Soc un Pastor que sent com a propi el seu ramat o bé faig simplement de Pastor assalariat sense grans responsabilitats?
Doncs tenint en compte amb l’amor que ens cuida el Pare hem de transmetre aquest amor i cura pels altres, sabent que el nostre Pare-guia ens porta per camins de Veritat i de Vida Abundant.
COMENTARIO CASTELLANO
Hoy, en el Evangelio, el Buen Pastor, Jesús nos habla del Amor incondicional que tiene el Padre por cada uno de nosotros.
Las ovejas sin su Pastor, su referente, se dispersan, se distancian y pueden encontrarse solas o en situación de riesgo.
La primera idea que nos hace pensar en este Evangelio es la necesidad de este Pastor-guía para nuestra vida. Todos hemos experimentado que es, sobre todo, cuando nosotros no estamos siguiendo sus caminos cuando el Padre más nos ama, cuida de nosotros y se preocupa personalmente por cada uno. Tenemos al Padre a nuestro lado, siempre, siempre y de forma incondicional.
Y también sabemos que para el Padre no hay ninguna oveja lo suficientemente insignificante ni lo suficientemente pequeña como para no ser tenida en cuenta.
Sentirnos queridos por el Padre debe darnos fuerza para hacer nuestro camino sabiéndonos guiados hacia una Vida llena y abundante.
La segunda reflexión que podemos hacer en torno al Pastor es:
¿Quiénes son mis ovejas?
¿Quiénes son aquellos por los que yo daría la Vida?
¿Soy un Bon Pastor para mis hijos, padres, familia, amigos?
¿Soy un Pastor que siente como propio su rebaño o hago simplemente de Pastor asalariado sin grandes responsabilidades?
Pues teniendo en cuenta con el amor que nos cuida el Padre debemos transmitir ese amor y cuidado por los demás, sabiendo que nuestro Padre-guía nos lleva por caminos de Verdad y de Vida Abundante.
Salesians Cooperadors
_____________________________________
DIUMENGE V DE QUARESMA / Cicle B
Evangeli Jo 12,20-33
El gra de blat, quan cau a terra, si mor, dona molt de fruit
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, alguns d’entre els grecs que havien pujat a Jerusalem per adorar Déu en ocasió de la festa, anaren a trobar Felip, que era de Betsaida de Galilea, i li pregaven: «Senyor, voldríem veure Jesús». Felip anà a dir-ho a Andreu i tots dos ho digueren a Jesús. Jesús els respongué: «Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat. Us ho dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dona molt de fruit. Els qui estimen la seva pròpia vida la perden; els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.
En aquests moments em sento torbat. Què he de dir? Pare, salveu-me d’aquesta hora? No, és per arribar en aquesta hora, que jo he vingut. Pare, glorifiqueu el vostre nom». Una veu va dir del cel estant: «Ja l’he glorificat, però encara el glorificaré». La gent que ho sentí deia que havia estat un tro; d’altres deien que un àngel li havia parlat. Jesús els digué: «No és per mi que s’ha sentit aquesta veu, és per vosaltres. Ara és el moment que aquest món serà condemnat. Ara el sobirà d’aquest món serà expulsat, i jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi». Deia això indicant com havia de ser la seva mort.
COMENTARI CATALÀ
Estem en el darrer tram de la Quaresma i hem d’estar preparats per viure aquests misteris tan centrals en la vida cristiana.
Jesús diu als Apòstols “Si el gra de blat, quan cau al terra no mor, queda ell tot sol, però si mor, dona molt de fruit”.
Jesús amb aquestes paraules ens està dient que ell és el “gra” i que ha d’ésser mortificat per després multiplicar-se.
Ens dona a entendre que Jesús ja ha fet tot el que havia de fer davant el món per salvar-lo.
Aquells que l’han volgut escoltar, l’han pogut entendre, els que s’han tancat al seu missatge, l’han rebutjat.
També ens diu, que “ha arribat l’hora”, l’hora de la seva mort, però també de la seva glorificació.
Per això el text està ple d’expressions sobre la mort i la glòria, expressions que també aniran juntes en nosaltres si estem disposats i disposades a seguir-lo.
La intensió de Déu és que donem fruit.
Com vivim aquesta Bonanova? Com ens sentim?
Déu vol que donem fruit, l’amor i per això ens cal entregar-nos, confiar en Ell plenament i acceptar totes les dificultats per ser alliberats.
COMENTARIO CASTELLANO
Estamos en el último tramo de la Cuaresma i tenemos que estar Preparados para vivir estos misterios tan centrales en la vida cristina.
Jesús dice a sus Apóstoles “Si un grano de trigo no cae en la tierra y muere, se queda solo. Pero si muere, dará mucho fruto”.
Jesús con estas palabras, nos está diciendo, que él es el “grano” y que tiene que ser mortificado para después multiplicarse.
Nos da a entender que Jesús ya ha hecho todo lo que tenía que hacer para salvar al mundo.
Aquellos que le han escuchado, lo han podido entender, los que se han cerrado a su mensaje, lo han rechazado.
También nos dice, que “ha llegado la hora”, la hora de su muerte, pero también la de su glorificación.
Por eso el texto está lleno de expresiones sobre la muerte y la gloria, expresiones que irán juntas en nosotros, si estamos dispuestos y dispuestas a seguirlo.
La intención de Dios es que demos fruto.
¿Cómo vivimos esta Buena nueva? ¿Cómo nos sentimos?
Dios quiere que demos frutos, el amor y por ello necesitamos entregarnos, confiar en Él plenamente y aceptar todas las dificultades para ser liberados.
Salesians Cooperadors
_____________________________________
DIUMENGE I DE QUARESMA / Cicle B
Evangeli Mc 1,12-15
Era temptat per Satanàs i l’alimentaven els àngels
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, l’Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies temptat per Satanàs. Vivia entre els animals feréstecs i l’alimentaven els àngels.
Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova».
COMENTARI CATALÀ
Quaresma, temps de reflexió i de deixar-se conduir per l’Esperit (Mc 1, 12-15)
En aquest Evangeli, Marc ens diu que l’Esperit empeny Jesús cap al desert i que després de ser temptat per Satanàs se’n va a anunciar que el Regne de Déu és a prop. Com a Jesús, l’Esperit ens empeny al desert, un lloc físic i també personal o subjectiu, sense artificis ni distraccions, un lloc de prova i reflexió que ens brinda l’oportunitat per retrobar-nos amb nosaltres, amb les nostres contradiccions i els nostres dubtes. Però, sobretot, el desert com a lloc per l’encontre directe amb Déu, per respondre a la seva crida, per dir-li sí o dir-li no. Jesús, després d’un temps de confrontació i reflexió, conduït per l’Esperit, pren partit pel sí a Déu i la seva missió. Marc, a diferència dels altres evangelistes, no s’entreté en el relat de les temptacions perquè per a ell, tal vegada, l’important no és mirar els pecats que cometem sinó la conversió, el veritable canvi de vida que ens fa deixar els diversos «regnes» que ens tempten i fer opció pel Regne de Déu que ja s’anuncia a prop. Així com proclama Jesús, conduïts per l’Esperit, la Quaresma ens ofereix l’oportunitat d’interpel·lar-nos sobre allò que convé canviar en les nostres vides per poder convertir-nos i creure en la bona nova.
COMENTARIO CASTELLANO
Cuaresma tiempo de reflexión y para dejarnos conducir por el Espíritu (Mc 1, 12-15)
En este Evangelio, Marcos nos dice que el Espíritu empuja a Jesús hacia el desierto y que después de ser tentado por Satanás se va anunciar que el Reino de Dios está cerca. Como a Jesús, el Espíritu nos empuja hacia el desierto, un lugar físico y también personal o subjetivo, sin artificios ni distracciones, un lugar de prueba y reflexión que nos brinda la oportunidad de reencontrarnos con nosotros mismos, con nuestras contradicciones y dudas. Pero, sobre todo, el desierto como lugar de encuentro directo con Dios, para responder a su llamada, para darle nuestro sí o nuestro no. Jesús, después de un tiempo de confrontación y reflexión conducido por el Espíritu, toma partido por el sí a Dios y su misión. Marcos, a diferencia de los otros evangelistas, no se entretiene en el relato de las tentaciones porque para él, quizás, lo importante no sea mirar los pecados que cometemos sino la conversión, el verdadero cambio de vida que nos hace dejar atrás los diversos «reinos» que nos tientan y tomar partido por el Reino de Dios que se anuncia ya cercano. Así como proclama Jesús, conducidos por el Espíritu, la Cuaresma nos ofrece la oportunidad de interpelarnos acerca de lo que conviene cambiar en nuestras vidas para poder convertirnos y creer en la buena nueva.
Salesians Cooperadors
______________________________________
DIUMENGE III DURANT L’ANY’ADVENT / Cicle C
Evangeli Mc 1,14-20
Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la Bona Nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova».
Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu. Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes». Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell.
Poc més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca repassant les xarxes. Els cridà immediatament, i els deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca, i se n’anaren amb Jesús.
COMENTARI CATALÀ
L´Evangeli d´aquest diumenge ens adverteix:
” S’ha complert el temps i és a prop el regne de Déu. Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli”
Déu regna entre nosaltres en la mesura que vivim en comunió amb ell; en la mesura que la nostra vida està tota ella centrada en ell; en la mesura que vivim orientats cap a ell. I això no és gens fàcil. Ja que tenim una tendència natural a centrar-nos en nosaltres mateixos, en els nostres interessos, en les petites coses de la vida de cada dia… que acaben esdevenint coses grans que acaparen el nostre cor i les nostres energies.
Per això Jesús ens demana conversió del cor. Ens demana descentrar-nos de nosaltres mateixos per donar cabuda a Déu a la nostra vida, com ell mateix va fer: que va viure, va actuar, i va morir de cara a Déu. Jesús va fer de la seva vida un anunci permanent de la presència i de l’amor de Déu.
Però també ens demana fe a l’Evangeli. La fe no és un simple coneixement, un simple saber que Déu existeix i que habita més enllà del firmament i del cel. La fe és una adhesió personal a Jesús, un fer nostre a la persona de Jesús, amb les seves paraules i obres, per viure, parlar, actuar com ell vivia, parlava i actuava.
Salesians Cooperadors
COMENTARIO CASTELLANO
El Evangelio de este domingo nos advierte:
”Se ha cumplido el tiempo y está cerca el reino de Dios. Convertíos y creed en el Evangelio”
Dios reina entre nosotros en la medida que vivimos en comunión con él; en la medida que nuestra vida está toda ella centrada en él; en la medida que vivimos orientados hacia él. Y eso no es nada fácil. Ya que tenemos una tendencia natural a centrarnos en nosotros mismos, en nuestros intereses, en las pequeñas cosas de la vida de cada día… que acaban convirtiéndose en cosas grandes que acaparan nuestro corazón y nuestras energías.
Por ello Jesús nos pide conversión del corazón. Nos pide descentrarnos de nosotros mismos para dar cabida a Dios en nuestra vida, como él mismo hizo: que vivió, actuó, y murió de cara a Dios. Jesús hizo de su vida un anuncio permanente de la presencia y del amor de Dios.
Pero también nos pide fe en el Evangelio. La fe no es un simple conocimiento, un simple saber que Dios existe y que habita más allá del firmamento y del cielo. La fe es una adhesión personal a Jesús, un hacer nuestro a la persona de Jesús, con sus palabras y sus obras, para vivir, hablar, actuar como él vivía, hablaba y actuaba.
Salesians Cooperadors
______________________________________
DIUMENGE III D’ADVENT / Cicle B
Evangeli Jo 1,6-8.19-28
Tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ha de venir
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.
Quan els jueus van enviar-li, des de Jerusalem, sacerdots i levites per interrogar-lo, el testimoni de Joan fou aquest. Li preguntaren: «Qui ets tu?». Ell, sense cap reserva, confessà clarament: «Jo no soc el Messies». Li preguntaren: «Qui ets, doncs? Elies?». Els diu: «No el soc». «Ets el Profeta que esperem?». Respongué: «No». Li digueren: «Doncs, qui ets? Hem de donar una resposta als qui ens han enviat: què dius de tu mateix?». Digué: «Soc una veu que crida en el desert: “Aplaneu el camí del Senyor”, com diu el profeta Isaïes». Alguns dels enviats, que eren fariseus, li preguntaren encara: «Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?». Joan els respongué: «Jo batejo només amb aigua, però, tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi; jo no soc digne ni de deslligar-li la corretja del calçat».
Això va passar a Betània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.
COMENTARI CATALÀ
L’Evangeli d’avui ens anima a aplanar el camí, a preparar-nos aquest diumenge
de goig (Gaudete).
Hem d’estar preparats per rebre la llum que en dues setmanes ja estarà entre
nosaltres.
Per rebre el Fill de Déu hem d’haver crescut en la fe, no continuar vivint en la
fe que un dia de petits vam aprendre.
Créixer en la fe vol dir aclarir els nostres dubtes a la llum de la Paraula de Déu i
anar prenent consciència del que significa per a nosaltres. La institució moltes
vegades amb les seves normes no ens deixa aclarir els dubtes i aquests acaben
allunyant-nos.
Quan la nostra fe és ferma i n’estem convençuts, arriba la necessitat de
compartir-la amb els altres, però sempre sense imposar-la.
Com Maria en aquest diumenge de goig i alegria (Gaudete), aplanem el camí per
rebre el Messies, traiem del nostre cor l’egoisme, la ira, l’orgull, la vanitat i tot
allò que ens tanqui a l’amor de Crist Jesús.
Bona setmana!
Salesians Cooperadors
COMENTARIO CASTELLANO
El Evangelio de hoy nos anima a allanar el camino, a prepararnos este domingo
de gozo (Gaudete).
Debemos estar preparados para recibir la luz que en dos semanas ya estará entre
nosotros.
Para recibir al Hijo de Dios debemos haber crecido en la fe, no seguir viviendo en la
fe que un día de pequeños aprendimos.
Crecer en la fe significa aclarar nuestras dudas a la luz de la Palabra de Dios e
ir tomando conciencia de lo que significa para nosotros. La institución muchas
veces con sus normas no nos deja despejar las dudas y éstas terminan
alejándonos.
Cuando nuestra fe es firme y estamos convencidos, llega la necesidad de
compartirla con otros, pero siempre sin imponerla.
Como María en este domingo de gozo y alegría (Gaudete), allanemos el camino para
recibir el Mesías, saquemos de nuestro corazón el egoísmo, la ira, el orgullo, la vanidad y
todo lo que nos cierre al amor de Cristo Jesús.
¡Buena semana!
Salesians Cooperadors
_____________________________________
DIUMENGE XXXIII DURANT L’ANY / Cicle A
Evangeli Mt 25,14-30
El que t’havia encomanat, ho has administrat fidelment.
Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Un home que se n’anava fora del país cridà els seus administradors i els confià els seus béns. A un li donà cinc talents, a l’altre dos i a l’altre un, segons la capacitat de cadascú, i se n’anà. El qui n’havia rebut cinc anà de seguida a negociar-hi, i en guanyà cinc més. També el qui n’havia rebut dos en guanyà dos més. Però el qui n’havia rebut un guardà en un amagatall els diners del seu amo.
Al cap de molt temps l’amo tornà i els demanà comptes. Es presentà primer el qui havia rebut cinc talents, portà també els cinc que havia guanyat i digué: Senyor, m’havíeu confiat cinc talents i n’he guanyats cinc més. L’amo li va dir: Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.
Es presentà després el qui n’havia rebut dos i digué: Senyor, m’havíeu confiat dos talents i n’he guanyats dos més. L’amo li va dir: Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.
Es presentà també el qui n’havia rebut un, i digué: Senyor, sé que sou un home exigent, que voleu collir on no havíeu sembrat i aplegar on no havíeu escampat. Per això vaig tenir por i vaig amagar els vostres diners. Aquí teniu allò que és vostre. L’amo li contestà: Ets un administrador dolent i gandul. Tu sabies que vull collir on no he sembrat i aplegar on no he escampat? Doncs havies de posar al banc els meus diners, i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos. Preneu-li aquest talent i doneu-lo al qui en té deu, perquè als qui tenen, els donaré encara més i en tindran a vessar, però als qui no tenen, els prendré fins allò que els queda. I aquest administrador inútil, traieu-lo a fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents».
COMENTARI CATALÀ
La paraula de Déu ens ensenya a ser responsables dels dons rebuts. Déu ens ha donat talents. Dons seus. Siguem agraïts. El primer do que reben els empleats és la confiança del senyor. Dos d’ells l’accepten, es posen drets i corresponen a la seva activitat. En canvi, el tercer va tenir por i es va inhibir. El segon do és el temps. Cada dia és un talent, un regal de Déu que ens arriba carregat de gràcia i il·lusions. Els dos primers aprofiten el temps, en canvi, el tercer el neutralitza. No val deixar que passi el temps ni entretenir-se o avorrir-se mentre torna el senyor, sinó que és un temps actiu i ple de responsabilitat. El tercer do, per descomptat, són els talents, més o menys nombrosos. Talents són els somriures i l’amor que Déu ha posat a cadascú. Els talents rebuts són com a do pels altres i no es poden enterrar. El tercer empleat és condemnat sense haver fet res dolent, simplement per no haver fet res, per posar tota la seva cura a conservar allò rebut. Els dons són per posar-los a fructificar i si és possible no per a un mateix, sinó pels altres. És savi aquell que havent rebut el do aposta per ell i el posa al servei dels altres. És neci qui no ho fa. La laboriositat i el compliment de les responsabilitats es valoren en allò humà i Déu ho recompensa. De vegades els mals exemples poden influir a la nostra vida cristiana i ens deixem arrossegar per ells. Hem de tenir la responsabilitat perquè quan torni el Senyor, puguem rendir el doble o més del que rebem.
Amén
COMENTARIO CASTELLANO
La palabra de Dios nos enseña a ser responsables de los dones recibidos. Dios nos ha dado talentos. Dones suyos. Seamos agradecidos. El primer don que reciben los empleados es la confianza de su señor. Dos de ellos la aceptan, se ponen en pie y corresponden con su actividad. En cambio, el tercero tuvo miedo y se inhibió. El segundo don es el tiempo. Cada día es un talento, un regalo de Dios que nos llega cargado de gracia y de ilusiones. Los dos primeros aprovechan el tiempo, en cambio, el tercero lo neutraliza. No vale dejar que pase el tiempo ni entretenerse o aburrirse mientras vuelve el señor, sino que es un tiempo activo y lleno de responsabilidad. El tercer don, por descontado, son los talentos, más o menos numerosos. Talentos son las sonrisas y el amor que Dios ha puesto en cada uno. Los talentos recibidos son como don para los demás y no se pueden enterrar. El tercer empleado es condenado sin haber hecho nada malo, simplemente por no haber hecho nada, por poner todo su cuidado en conservar lo recibido. Los dones son para ponerlos a fructificar y a ser posible no para uno mismo, sino para los demás. Es sabio aquel que habiendo recibido el don apuesta por él y lo pone al servicio de otros. Es necio quien no lo hace. La laboriosidad y el cumplimiento de las responsabilidades se valoran en lo humano y Dios lo recompensa. A veces los malos ejemplos pueden influir en nuestra vida cristiana y nos dejamos arrastrar por ellos. Hemos de tener la responsabilidad para que cuando vuelva el Señor, podamos rendir el doble o más de lo que recibimos.
Amén
Salesians Cooperadors
______________________________________
DIUMENGE XXVIII DURANT L’ANY / Cicle A
Evangeli Mt 22,1-14
Convideu a la festa tothom que trobeu
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús proposà aquesta altra paràbola als grans sacerdots i als notables del poble: «Passa amb el Regne del cel com amb un rei que celebrava el casament del seu fill: envià els seus homes a avisar els convidats, però no hi volien anar. Llavors n’envià d’altres que diguessin als convidats: Ja tinc preparat el banquet, he fet matar els vedells i l’aviram. Tot és a punt: veniu a la festa. Però ells no en feren cas: l’un se n’anà al seu camp, l’altre als seus negocis, i altres agafaren els enviats, els maltractaren i els mataren. El rei, en veure això, s’indignà, i envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Mentrestant, digué als seus homes: El banquet de casament és a punt, però els convidats no se’l mereixen. Per tant, aneu a les sortides dels camins i convideu a la festa tothom que trobeu. Ells hi anaren, i reuniren tothom qui trobaven, bons i dolents. I la sala del banquet s’omplí de convidats.
Quan el rei entrà a veure els convidats, s’adonà que un home dels que eren allí no duia el vestit de festa, i li digué: Company, com és que has entrat sense vestit de festa? Ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: Lligueu-lo de peus i mans i traieu-lo fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Els cridats són molts, però no tants els elegits».
COMENTARI DE L’EVANGELI
En aquest evangeli se’ns parla d’un rei, rebutjat pels poderosos, que després de ser maltractats i assassinats alguns dels seus criats, després d’ordenar atacar i destruir la ciutat, ha d’acudir a les cruïlles dels camins per convidar la gent que hi trobi que vagin al banquet. Com és lògic, van venir tota classe de gent, bona i dolenta, que inicialment no estaven preparades. A més, al final trobem l’episodi que en arribar el rei en troba un que no té vestit de casaments. Això canvia el sentit del text, posant de manifest que Jesús demana que sapiguem respondre a la crida que se’ns ha fet. Segurament fa referència a la «justícia» de les bones obres, del compromís constant. En tot cas no hem de perdre de vista que la paràbola la va pronunciar Jesús per posar de manifest la festa de la llibertat de Déu que crida tothom qui troba. Per això mateix, el significat del vestit de casament, ha de ser que tothom, fins i tot el més pobres, sempre troben unes robes més decents per anar a un casament a un banquet, una actitud que ens permeti assistir a la celebració.
La paràbola conté molts detalls que mostren diferents aspectes: el rebuig dels uns a participar al banquet; l’actitud del rei que, en comptes de suprimir el banquet, convida tothom que estigui pels camins: cal buscar les persones que no estan lligades a res ni a ningú; són lliures. El banquet és, doncs, un acte de llibertat. En aquesta situació, l’home que no porta vestit de casament, caldria entendre-ho, com que no és allà com els altres, lliure per a la gràcia de Déu. Qui no posseeixi aquesta actitud, “aquest vestit”, no està participant de la festa de la llibertat i de la gràcia.
Salesians Cooperadors
En este evangelio se nos habla de un rey, rechazado por los poderosos, que tras ser maltratados y asesinados algunos de sus criados, después de ordenar atacar y destruir la ciudad, debe acudir a los cruces de los caminos para invitar a las gentes que encuentren a que vayan al banquete. Como es lógico, vinieron toda clase de gentes, buenas y malas, que inicialmente no estaban preparadas. Además, al final encontramos el episodio de que al llegar el rey encuentra a uno que no tiene traje de bodas. Esto cambia el sentido del texto, poniendo de manifiesto que Jesús demanda que sepamos responder a la llamada que se nos ha hecho. Seguramente se refiere a la «justicia» de las buenas obras, del compromiso constante. En todo caso no debemos perder de vista que la parábola la pronunció Jesús para poner de manifiesto la fiesta de la libertad de Dios que llama a todo el que encuentra. Por lo mismo, el significado del traje de boda, debe ser que todo el mundo, incluso lo más pobres, siempre encuentran unas ropas más decentes para ir a una boda o a un banquete, una actitud que nos permita asistir a la celebración.
La parábola contiene muchos detalles que muestran diferentes aspectos: el rechazo de unos a participar en el banquete; la actitud del rey que, en vez de suprimir el banquete, invita a todo el mundo que se encuentre por los caminos: hay que buscar a las personas que no están atadas a nada ni a nadie; son libres. El banquete es, pues, un acto de libertad. En esta situación, el hombre que no lleva vestido de boda, habría que entenderlo, como que no está allí como los demás, libre para la gracia de Dios. Quien no posea esa actitud, “ese vestido”, no está participando de la fiesta de la libertad y de la gracia.
Salesians Cooperadors
_______________________________________
DIUMENGE XXIV DURANT L’ANY / Cicle A
Evangeli Mt 18,21-35
No et dic que perdonis set vegades sinó setanta vegades set
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Pere preguntà a Jesús: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m’haurà fet? Set vegades?». Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set».
Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que va voler demanar comptes als qui ocupen els llocs de govern. Tot just començava, ja li van presentar un dels seus ministres, que li devia deu mil talents. Com que no tenia res per pagar, el rei va manar que venguessin tots els seus béns, i a ell mateix, amb la seva dona i els seus fills, els venguessin com a esclaus, per poder pagar el deute. Però ell se li llançà als peus i li deia: Tingueu paciència i us ho pagaré tot. Llavors el rei, se’n compadí, el deixà lliure i li perdonà el deute. Quan sortia, trobà un dels seus col·legues que li devia uns quants diners, l’agafà i l’escanyava dient-li: Paga’m tot el que em deus. L’altre se li llançà als peus i el suplicava: Tingues paciència i ja t’ho pagaré. Ell no en va fer cas, i el va tancar a la presó fins que li pagués el deute. Els altres col·legues, en veure-ho, se n’entristiren molt i anaren a informar el rei de tot el que havia passat. El rei el cridà i li digué: Que n’ets, de mal home! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. No t’havies de compadir del teu col·lega, com jo m’havia compadit de tu? Llavors el rei el posà en mans dels botxins, perquè el torturessin fins que pagués tot el deute.
Això farà amb vosaltres el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.
COMENTARI CATALÀ
Perdonar sense límits!! Això em diu avui aquest Evangeli. Perdonar sempre i a totes les persones (totes som filles de Déu, creades i estimades així com som). Però anem un pas més enllà. I si no fes falta perdonar? , i si estimés tant que res que em facin, diguin, deixin de fer… m’ofengués?.
Penso que és per aquí per on hem d’anar. Aquest AMOR que no fa preguntes, que no té etiquetes, que simplement acull i abraça!.
Quan veig que a vegades per raons polítiques o ideològiques ( independència o no, si em sento espanyol o català, si soc homosexual o no …) Les persones, i entre elles també algunes de cristianes, es falten al respecte, o es discriminen o pitjor s’agredeixen físicament o emocional… AMOR, és allò que em ve a la ment. Si penso que aquella persona és la meva germana en Crist, que ella ha rebut els dons de l’Esperit, que Déu li ha encomanat una missió… qui soc jo per dir o fer-li res?
Tant de bo, avui, la Paraula de Déu ens porti a ser persones de mirada bondadosa, pensament net i que no es ofenguem i si ens passa, que sapiguem perdonar abans que ens ho demanin o fins i tot si no ho fan!. És una decisió meva que no depèn d’allò exterior.
El Sant Pare ens ho va dir a la JMJ: “Dins l’església hi caven TOTS, TOTS, TOTS. I si no hi ha espai… obriu-lo!”.
Salesians Cooperadors
COMENTARIO CASTELLANO
Perdonar sin límites! Eso es lo que me dice el Evangelio hoy. Perdonar siempre i a todas las personas ( todas somos hijas de Dios, creadas y amadas así como somos).
Pero hagamos un paso más. ¿Y si no hiciera falta Perdonar?. ¿Y si amara tanto que nada de lo que digan, hagan o dejen de hacer me ofendiera?.
Creo que este es el camino. Un AMOR que no hace preguntas, que no tiene etiquetas, que simplemente acoge y abraza.
Cuando veo que, a veces, por razones polìticas o ideológicas ( independencia o no, si me siento español o catalán, si soy homosexual o no…) las personas, y entre ellas también los cristianos, se faltan al respeto, se discriminan o peor, se agreden física o emocionalmente…AMOR es la palabra que me viene a la mente.
Si pienso que aquella persona es mi hermana en Cristo, que ha recibido los dones del Espíritu Santo, que Dios tiene una misión para ella… ¿Quién soy yo para decirleno hacerle nada?.
Ojalá hoy la Palabra de Dios nos llever a ser personas de mirada bondadosa, pensamiento límpio y que no nos ofendamos, y, si nos pasa que sepamos perdonar antes que nos lo pidan… e incluso si no nos lo piden!. Es mi decisión y no depende de nada exterior a mí.
El Papa nos lo dijo en la JMJ: “En la iglesia caben TODOS, TODOS, TODOS, y si no hay espacio… creenlo”
Salesians Cooperadors
_______________________________________
DIUMENGE XX DURANT L’ANY / Cicle A
Evangeli Mt 15,21-28
Dona, quina fe que tens!
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús es retirà a la regió de Tir i de Sidó, i sortí d’allà una dona cananea cridant: «Senyor, fill de David, compadiu-vos de mi: la meva filla està endimoniada». Jesús no li contestà ni una paraula, però els deixebles li demanaven: «Despatxeu-la d’una vegada: només fa que seguir-vos i cridar». Jesús els respongué: «Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel». Ella vingué, es prosternà i digué: «Senyor, ajudeu-me». Jesús li respon: «No està bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells». Ella li contestà: «És veritat, Senyor, però també els cadells mengen les engrunes que cauen de la taula dels amos». Llavors Jesús respongué: «Dona, quina fe que tens! Que sigui tal com vols». I a l’instant es posà bona la seva filla.
COMENTARI CATALÀ
Tant l’evangeli com les dues lectures precedents, tenen com a denominador comú el menyspreu als estrangers (als no jueus) i la seva exclusió davant la possibilitat d’accedir a Déu (i a la Salvació). Fins i tot el mateix Jesús no s’escapa d’aquesta coordenada cultural i, davant la dona cananea, reacciona segons els prejudicis de l’època. En altres passatges, la set, el cansament, la tristor o la ira fan de Jesús un Déu molt humà. Avui, el seu prejudici “racista” també el fan ser molt humà, i m’agrada. M’agrada no tant per Jesús sinó per a mi, que jo també ho soc de “racista” (no sé si amb els nouvinguts, però segur…) amb tanta gent que no coincideix amb la meva manera de veure i valorar les coses.
Davant una “quarta” temptació (aquesta de creure’s amb una dignitat superior i especial davant Déu, respecte a la resta de persones) Jesús sap escoltar la veu de Déu que parla a través d’una dona humil que demana compassió per a la seva filla malalta. La conversió de Jesús m’esperona a preguntar-me a veure si jo faig el mateix. Si en les meves relacions amb els qui m’envolten passa el temps i els dies i no arribo a ser un xic apòstol dels gentils o no aconsegueixo que “entrin a la muntanya santa per a fer festa”, és que encara estic instal·lat en els prejudicis.
Salesians Cooperadors
COMENTARIO CASTELLANO
Tanto el evangelio como sus dos lecturas precedentes tienen como denominador común el menosprecio a los extranjeros (a los no judíos) y a su exclusión ante la posibilidad de acceder a Dios (y a la Salvación). Hasta el mismo Jesús no escapa de esta coordenada cultural y, ante la mujer cananea, reacciona según los prejuicios de la época. En otros pasajes, la sed, el cansancio, la tristeza o la ira hacen de Jesús, un Dios muy humano. Hoy, su prejuicio “racista” también lo hacen ser muy humano y me gusta. Me gusta no tanto por Jesús sino por mí, que yo también soy “racista” (no sé si con los inmigrantes, pero seguro…) con tanta gente que no coincide con mi manera de ver y valorar las cosas.
Ante la “cuarta” tentación (ésta de creerse con una dignidad superior y especial ante Dios, respecto al resto de personas) Jesús sabe escuchar la voz de Dios que habla a través de una mujer humilde que pide compasión por su hija enferma. La conversión de Jesús me emplaza a preguntar-me a ver si yo hago lo mismo. Si en mis relaciones con quienes me rodean pasa el tiempo y los días y no llego a ser, un poco, apóstol de los gentiles o no consigo que “entren en la montaña santa para hacer fiesta”, es que aún estoy instalado en los prejuicios.
Salesians Cooperadors
_______________________________________
DIUMENGE XV DURANT L’ANY / Cicle A
Evangeli Mt 13,1-23
El sembrador va sortir a sembrar
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
Aquell dia, Jesús sortí de casa i s’assegué vora el llac. Era tanta la gent que es reuní entorn d’ell, que pujà a una barca i s’hi assegué. Tota la gent es quedà vora l’aigua i ell els parlà llargament en paràboles. Digué: «El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va néixer, ja que la terra era poc fonda, però com que no tenia arrels, quan sortí el sol, amb la calor s’assecà. Una part caigué entre els cards, però els cards van créixer i l’ofegaren. Una part caigué a la terra bona i donà fruit: o cent, o seixanta, o trenta. Qui tingui orelles, que ho senti».
Els deixebles s’acostaren i li preguntaren: «Per què els parleu en paràboles?». Ell respongué: «Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del Regne, però a ells, no. Als qui tenen, Déu els donarà encara més i en tindran a vessar; però als qui no tenen, els prendrà fins allò que els queda. Jo els parlo en paràboles perquè, tot i veure-hi, no veuen res, i tot i sentir-hi, no senten ni entenen res. En el cas d’ells es compleix aquella profecia d’Isaïes que deia: “Per més que escolteu, no entendreu res, per més que mireu, no veureu res. El cor d’aquest poble s’ha fet insensible, s’ha tornat dur d’orella i s’ha tapat els ulls, no fos cas que si els seus ulls hi veien, les seves orelles hi sentien i el seu cor arribava a entendre, es convertissin, i jo els retornés la salut”. Però els vostres ulls i les vostres orelles sí que són feliços de poder veure i de poder sentir. Us ho dic amb tota veritat: Molts profetes i justos desitjaven veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, desitjaven sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.
Escolteu, doncs, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador: la llavor sembrada arran del camí vol dir que a tots aquells que escolten la predicació del Regne però no l’entenen, el Maligne els pren la llavor sembrada en els seus cors.
La llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la predicació del Regne així que la senten, però només per un moment; no arrela dintre d’ells, i tan bon punt es troben amb dificultats o amb persecucions per la Paraula que havien rebut, sucumbeixen de seguida.
La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l’ofeguen i no dona fruit.
La llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne i l’han entesa, i per això dona fruit: o cent, o seixanta, o trenta».
COMENTARI CATALÀ
A l’evangeli d’avui, se’ns presenta Jesús narrant una paràbola ben coneguda, la del “sembrador” Sabem per l’explicació que dóna Jesús als deixebles quin sentit té. Quines respostes donen les persones en escoltar i posar en pràctica la Paraula de Jesús? Per això em pregunto quina és la meva actitud davant del que Jesús predica, quina és la meva resposta: l’escolto, però no l’entenc; la sento, però quan apareix una dificultat, ho deixo; m’aclaparen les preocupacions i em perdo; o l’escolto i la poso en pràctica.
A més, Jesús es queixa que tenint davant el gran missatger Déu, no són capaços de veure’l, perquè el seu “cor s’ha tornat dur” I jo? sóc conscient de les situacions que m’envolten i on em puc comprometre, o sóc com ells, no sé veure Jesús en els meus germans necessitats i els ignoro.
Salesians Cooperadors
COMENTARIO CASTELLANO
En el evangelio de hoy, se nos presenta a Jesús narrando una parábola bien conocida, la del “sembrador” Sabemos por la explicación que da Jesús a los discípulos qué sentido tiene. Qué respuestas dan las personas al escuchar y poner en práctica la Palabra de Jesús. Por lo que me pregunto cuál es mi actitud ante lo que Jesús predica, cuál es mi respuesta: la escucho, pero no la entiendo; la oigo, pero cuando aparece una dificultad, lo dejo; me agobian las preocupaciones y me pierdo; o la escucho y la pongo en práctica.
Además, Jesús se queja de que teniendo delante el gran mensajero Dios, no son capaces de verlo, porque su “corazón se ha vuelto duro” ¿Y yo? soy consciente de las situaciones que me rodean y donde puedo comprometerme, o soy como ellos, no sé ver a Jesús en mis hermanos necesitados y los ignoro.
Salesians Cooperadors
_______________________________
DIUMENGE XI DURANT L’ANY / Cicle A
Evangeli Mt 9,36-10,8
Jesús cridà els seus dotze deixebles, i els envià
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús, en veure aquella multitud de gent, malmenada i desesperançada com les ovelles sense pastor, se n’apiadà, i digué als seus deixebles: «La collita és abundant, però hi ha pocs segadors. Demaneu a l’amo dels sembrats que hi faci anar més segadors». Llavors cridà els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir tota malaltia. Els noms dels dotze apòstols són, primer Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà, Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà, Felip i Bartomeu, Tomàs i Mateu, el publicà, Jaume, fill d’Alfeu, i Tadeu, Simó, el zelota, i Judes, l’Iscariot, que el va trair. Jesús envià aquests dotze tot fent-los aquestes recomanacions: «No us encamineu a les terres dels pagans ni entreu a la província dels samaritans. Aneu més aviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel. Pel camí prediqueu, anunciant que el Regne de Déu és a prop. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis. No heu pagat res per rebre aquest poder; doneu-ho també sense pagar».
COMENTARI CATALÀ
A l’Evangeli d’aquesta setmana es presenta com Jesús pren una decisió precedida del seu sentiment de compassió pels homes i les dones: Ell se sap pastor i coneix la seva missió, però també sap que emprant mitjans humans, no pot arribar a molta gent. Per això crida altres a estar amb Ell, busca col·laboradors, forma grup per poder formar-los i fer arribar a tantes ovelles sense pastor la seva misericòrdia i la seva cura.
I aquesta crida, que ja podem considerar vocació, ho fa de forma personal ia cadascun pel seu nom. Apareixen tots enumerats, ja que a partir d’ara, cadascun està cridat a ser testimoni de Jesús. Tenen una missió concreta, amb objectius i metes.
Així, la vocació apareix com un oferiment de Déu, un do de la Gràcia. I Jesús, com sempre, fa un pas més. Per a Ell és important el binomi rebre-donar: no és possible oferir allò que no es té, però tampoc considera possible tenir sense oferir als altres. I ens demana que allò que hem rebut ho hem de donar, sense esperar res a canvi, com a signe d’aquest amor de Déu per nosaltres.
Després d’aquesta lectura podríem reflexionar si nosaltres responem a la crida que Déu ens fa en el dia a dia, i si som capaços d’oferir amb generositat aquells dons que Ell ens ha donat.
També podem pregar per les vocacions, sacerdotals, religioses i laicals. Demanem a Déu que segueixi enviant obrers a la seva collita i que puguem treballar tots junts per construir el Regne que anuncia Jesús.
Salesians Cooperadors
COMENTARIO CASTELLANO
En el Evangelio de esta semana se presenta como Jesús toma una decisión precedida de su sentimiento de compasión por los hombres y mujeres: Él se sabe pastor y conoce su misión, pero también sabe que, empleando medios humanos, no puede llegar a mucha gente. Por eso llama a otros a estar con Él, busca colaboradores, forma grupo para poder formarles y hacer llegar a tantas ovejas sin pastor su misericordia y su cuidado.
Y este llamado, que ya podemos considerar vocación, lo hace de forma personal y a cada uno por su nombre. Aparecen todos enumerados, ya que, a partir de ahora, cada uno de ellos está llamado a ser testigo de Jesús. Tienen una misión concreta, con objetivos y metas.
Así, la vocación aparece como un ofrecimiento de Dios, un don de su Gracia. Y Jesús, como siempre, da un paso más. Para Él es importante el binomio recibir-dar: no es posible ofrecer lo que no se tiene, pero tampoco considera posible tener sin ofrecer a los demás. Y nos pide que aquello que hemos recibido lo debemos dar, sin esperar nada a cambio, como signo de este amor de Dios por nosotros.
Tras esta lectura podríamos reflexionar si nosotros respondemos a la llamada que Dios nos hace en el día a día, y si luego somos capaces de ofrecer con generosidad aquellos dones que Él nos ha dado.
También podemos orar por las vocaciones, sacerdotales, religiosas y laicales. Pidamos a Dios que siga enviando obreros a su cosecha y que podamos trabajar todos juntos para construir el Reino que anuncia Jesús.
Salesians Cooperadors
__________________________________________
DIUMENGE VII DE PASQUA
ASCENSIÓ DEL SENYOR / Cicle A
Solemnitat
Evangeli Mt 28,16-20
Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra
Acaba l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s’acostà i els digué: «Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món».
COMENTARI CATALÀ
El missatge que Jesús donà als seus deixebles, al llarg dels temps, no ha variat gens. Avui dia és molt necessari transmetre el missatge de Déu a tots els pobles. Si donem un cop d’ull al nostre voltant, veurem que Déu no és present en la majoria de les persones. Hem pogut comprovar en aquesta passada Setmana Santa, que els costums i tradicions dels pobles estan molt arrelats en algunes contrades, però realment aquestes manifestacions religioses, converteixen?, són mostres de fe?, qui les veu o participa el commou i l’acosta a la fe cristiana o només tenen una visió d’espectacle folklòric? La fe és un do de Déu, si no parem orella als seus ensenyaments i obrim el cor al seu amor, no ens arribarà el seu missatge. Ell ens va dir “aneu i convertiu tots els pobles” Nosaltres hem agafat el seu relleu, però el dubte és, totes les manifestacions de fe popular, són vàlides per a transmetre el seu llegat o ho hem de fer més seriosament? Per acabar, deixo una pregunta a l’aire, “¿per a convertir els nostres conciutadans, cal preparar-se molt bé teològicament o només predicar amb l’exemple? Que tingueu un bon diumenge!
Salesians Cooperadors
COMENTARIO CASTELLANO
El mensaje que Jesús dio a sus discípulos, a lo largo de los tiempos, no ha variado nada. Hoy en día es muy necesario transmitir el mensaje de Dios a todos los pueblos. Si damos un vistazo a nuestro alrededor, veremos que Dios no está presente en la mayoría de las personas. ¿Hemos podido comprobar en esta pasada Semana Santa, que las costumbres y tradiciones de los pueblos están muy arraigados en algunas comarcas, pero realmente estas manifestaciones religiosas, ¿convierten?, ¿son muestras de fe?, ¿quién las ve o participa lo conmueve y lo acerca a la fe cristiana o solo tienen una visión de espectáculo folclórico? La fe es un don de Dios, si no estamos atentos a sus enseñanzas y abrimos el corazón a su amor, no nos llegará su mensaje. Él nos dijo “id y convertid todos los pueblos” Nosotros hemos cogido su relevo, pero la duda es, ¿todas las manifestaciones de fe popular, son válidas para transmitir su legado o lo tenemos que hacer más seriamente? Para acabar, dejo una pregunta al aire, “¿para convertir nuestros conciudadanos, hay que prepararse muy bien teológicamente o solo predicar con el ejemplo? ¡Que tengáis un feliz domingo!
Salesians Cooperadors
________________________________________
DIUMENGE II DE PASQUA: OCTAVA DE PASQUA / Cicle A
Evangeli Jo 20,19-31
Vuit dies més tard, Jesús entrà
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó».
Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas».
Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».
Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.
COMENTARI CATALÀ
A la lectura d’aquest diumenge es presenta la diferència que hi ha entre creure o no en la resurrecció.
Abans de la trobada dels deixebles amb el Ressuscitat, es descriu una situació de foscor, desorientació i absència de sortides (al capvespre, portes tancades, por). En aquest context, la fe, si n’hi ha, no té sentit.
L’aparició de Jesús Ressuscitat capgira la situació: Ell aporta alegria i pau profundes, fruit de l’Esperit que els transmet. Aquesta alegria i pau no es poden contenir i senten la necessitat de comunicar-les: així, els deixebles han esdevingut apòstols, que no tenen por de proclamar la bona notícia, i aquesta es converteix en anunci jubilós (“Hem vist el Senyor”) .
L’episodi de Tomàs conté, així mateix, un altre missatge: no tots veurem amb els ulls físics el Ressuscitat, però serem feliços, tindrem alegria i pau, quan el vegem amb els ulls de l’Esperit. I aquest missatge es converteix, així, en la darrera benaurança: la fe, la confiança en Déu sense proves cridaneres, és una felicitat, un regal que hem de cultivar i practicar.
Per tant, ens hem de plantejar quina és la nostra situació com a cristians: sentim l’alegria profunda de veure el Ressuscitat o, al contrari, vivim a les tenebres i la por? Sentim la necessitat d’anunciar-ho als que ens envolten?
Salesians Cooperadors
COMENTARIO CASTELLANO
En la lectura de este Domingo se presenta la diferencia que existe entre creer o no en la resurrección.
Antes del encuentro de los discípulos con el Resucitado, se describe una situación de oscuridad, desorientación y ausencia de salidas (al anochecer, puertas cerradas, miedo). En este contexto, la fe, si existe, no tiene sentido.
La aparición de Jesús Resucitado da la vuelta a la situación: Él aporta alegría y paz profundas, fruto del Espíritu que les transmite. Esta alegría y paz no se pueden contener y sienten la necesidad de comunicarlas: así, los discípulos se han convertido en apóstoles, que no tienen miedo de proclamar la buena noticia, y ésta se convierte en anuncio jubiloso (“Hemos visto al Señor”).
El episodio de Tomás contiene, asimismo, otro mensaje: no todos vamos a ver con los ojos físicos al Resucitado, pero seremos felices, tendremos alegría y paz, cuando le veamos con los ojos del Espíritu. Y este mensaje se convierte, así, en la última bienaventuranza: la fe, la confianza en Dios sin pruebas llamativas, es una dicha, un regalo que hemos de cultivar y practicar.
Por tanto, debemos plantearnos cuál es nuestra situación como cristianos: ¿sentimos la alegría profunda de ver al Resucitado o, por el contrario, vivimos en las tinieblas y el miedo? ¿Sentimos la necesidad de anunciarlo a los que nos rodean?
Salesians Cooperadors
____________________________________________
DIUMENGE IV DE QUARESMA / Cicle A
Evangeli Jo 9,1-41
Anà a Siloè, s’hi rentà i tornà veient-hi
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement. Els deixebles li preguntaren: «Rabí, qui va pecar, que naixés cec aquest home, ell o els seus pares?». Jesús contestà: «Això no ha estat perquè vagi pecar ni ell ni els seus pares; és perquè en ell es revelin les obres de Déu. Mentre és de dia, jo he de treballar fent les obres del qui m’ha enviat. La nit s’acosta, quan ningú no pot treballar. Mentre soc en el món soc la llum del món».
Dit això escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l’estengué sobre els ulls del cec i li digué: «Ves a rentar-te a la piscina de Siloè». Aquest nom significa «enviat». Ell hi anà, s’hi rentà i tornà veient-hi. La gent del veïnat i els qui l’havien vist sempre captant deien: «No és aquell home que vèiem assegut captant?». Uns responien: «Sí, que és ell». Altres deien: «No és pas ell; és un que s’hi assembla». Ell digué: «Sí, que el soc».
Llavors li preguntaren: «Com se t’han obert, els ulls?». Ell contestà: «Aquell home que es diu Jesús va fer una mica de fang, me’l va estendre sobre els ulls i em va dir que anés a rentar-me a Siloè. Hi he anat i, així que m’he rentat, hi he vist». Li digueren: «On és?». Respongué: «No ho sé».
Dugueren als fariseus l’home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «M’ha estès fang sobre els ulls, m’he rentat, i ara hi veig». Alguns dels fariseus deien: «Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu». Però altres responien: «Com és possible que un pecador faci tals miracles?». I es dividiren entre ells. S’adreçaren al cec altra vegada i li digueren: «Ja que és a tu, que ell t’ha obert els ulls, tu, què en dius, d’ell?». Ell contestà: «Que és un profeta».
Els jueus no volien creure que aquell home hagués estat cec i ara hi pogués veure, fins que van cridar els seus pares per dir-los: «Aquest és el vostre fill que, segons vosaltres, va néixer cec? Com és, doncs, que ara hi veu?». Els seus pares respongueren: «Nosaltres sabem de cert que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Això, ho heu de preguntar a ell; ja és prou gran i ell mateix us donarà raó del que li ha passat». Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que ja llavors havien acordat excloure de la sinagoga tothom qui reconegués que Jesús era el Messies; per això van dir que el seu fill ja era prou gran i que l’interroguessin a ell mateix.
Llavors cridaren altra vegada aquell home que havia estat cec i li digueren: «Dona glòria a Déu reconeixent la veritat: nosaltres sabem que aquest home és un pecador». Ell contestà: «Que sigui un pecador, a mi no em consta. Només em consta una cosa: jo, que era cec, ara hi veig». Ells insistiren: «Digues què t’ha fet per obrir-te els ulls». Respongué: «Ja us ho he dit i no n’heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? És que també us voleu fer seguidors d’ell?». Li contestaren en un to insolent: «Ets tu qui t’has fet seguidor d’ell. Nosaltres som seguidors de Moisès. De Moisès, sabem que Déu li va parlar, però d’aquest, ni sabem d’on és». L’home els contestà: «Justament això és el que em desconcerta: vosaltres no sabeu d’on és, però a mi, m’ha obert els ulls. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, sinó els qui són piadosos i compleixen la seva voluntat. D’ençà que el món existeix, no s’ha sentit dir mai que ningú hagi obert els ulls a un cec de naixement. Si aquest no vingués de Déu, no tindria poder per a fer res».
Li respongueren: «Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?». I el van excloure de la sinagoga.
Jesús va sentir dir que l’havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué: «Creus en el Fill de l’home?». Ell respongué «I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?». Jesús li diu: «Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu». Li diu ell: «Hi crec, Senyor». I l’adorà.
Jesús afegí: «És per fer un judici que jo he vingut en aquest món: perquè els qui no hi veien, hi vegin, i els qui hi veien, es tornin cecs». Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren: «Així voleu dir que nosaltres també som cecs?». Jesús els contestà: «Si fóssiu cecs, no tindríeu culpa, però vosaltres mateixos reconeixeu que hi veieu; per tant, la vostra culpa no té cap excusa».
COMENTARI CATALÀ
Avui, IV Diumenge de Quaresma, l’evangeli ens parla d’un home, cec de naixement, a qui Jesús torna la vista. Aquell home es troba amb Jesús, que “l’envia” a la piscina de Siloé. La trobada li transforma totalment la vida i el món que l’envolta, el fa sortir de la foscor.
La llum de la fe el fa lliure i li permet sortir de les tenebres on era tancat. Però a l’evangeli trobem també altres actituds davant la crida de Jesús, no tothom vol creure que aquesta transformació sigui causada per Jesús, no tothom vol rebre la llum de Crist. Hi ha qui, com els pares, per por, se’n desentén, no vol enfrontar-se als fariseus, no vol sortir de la seva comoditat. Els fariseus, no volen escoltar a qui els dona testimoni, no volen reconèixer el veritable miracle i només se centren a mantenir la seva llei, es queden en la superficialitat, ells sí que estan veritablement cecs!
I nosaltres, quina d’aquestes actituds prenem? La nostra ha de ser l’opció de l’home cec, hem d’escoltar Jesús que ens crida i deixar-nos il·luminar per la seva llum, que ha de transformar les nostres vides, que ens traurà de la nostra foscor. Quan acollim Jesús, quan acceptem i reconeixem el nostre pecat i ens impliquem per canviar la nostra vida, llavors passem de les tenebres a la llum de la fe.
Com ens diu Sant Pau a la segona lectura “En altre temps vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor, sou llum”. Deixem-nos doncs il·luminar per Jesús, que ell obri els ulls i la seva llum transformi les nostres vides perquè també nosaltres puguem ser llum.
Salesians Cooperadors
COMENTARIO CASTELLANO
Hoy, IV Domingo de Cuaresma, el evangelio nos habla de un hombre, ciego de nacimiento, a quién Jesús vuelve la vista. Aquel hombre se encuentra con Jesús, que “lo envía” a la piscina de *Siloé. El encuentro le transforma totalmente la vida y el mundo que lo rodea, lo hace salir de la oscuridad. La luz de la fe lo hace libre y le permite salir de las tinieblas donde era cerrado.
Pero al evangelio encontramos también otras actitudes ante el llamamiento de Jesús, no todo el mundo quiere creer que esta transformación sea causada por Jesús, no todo el mundo quiere recibir la luz de Cristo. Hay quién, como los padres, por miedo, se desentiende, no quiere enfrentarse a los fariseos, no quiere salir de su comodidad. Los fariseos, no quieren escuchar a quién les da testimonio, no quieren reconocer el verdadero milagro y solo se centran en mantener su ley, se quedan en la superficialidad, ¡ellos sí que están verdaderamente ciegos!
Y nosotros, ¿cuáles de estas actitudes tomamos? La nuestra, tiene que ser la opción del hombre ciego, tenemos que escuchar Jesús que nos grita y dejarnos iluminar por su luz, que tiene que transformar nuestras vidas, que nos sacará de nuestra oscuridad. Cuando acogemos Jesús, cuando aceptamos y reconocemos nuestro pecado y nos implicamos para cambiar nuestra vida, entonces pasamos de las tinieblas a la luz de la fe.
Cómo nos dice Santo Pablo a la segunda lectura “En otro tiempo vosotros erais oscuridad, pero ahora que estáis en el Señor, sois luz”. Dejémonos pues iluminar por Jesús, que él abre nuestros ojos y su luz transforme nuestras vidas porque también nosotros podamos ser luz.
Salesians Cooperadors
_____________________________________
Els darrers diumenges hem estat llegint el relat del Sermó de la Muntanya que Mateu expressa tan bellament en el capítol 5 del seu evangeli. Fa quatre diumenges ens deixàvem impactar per la crida de Jesús des de dalt de la muntanya a ser feliços nou vegades: una proclamació que esdevenia provocadora i esperançada alhora. Darrerament se’ns convidava a ser sal i llum: a viure, doncs, amb entusiasme, amb ànims i amb plena confiança la nostra vocació. Avui, al final del capítol, Mateu rebla el clau i capta la nostra atenció amb aquella fórmula discursiva… “ja sabeu que als antics els van dir...” Doncs “jo us dic...” Si ens pensàvem que Jesús havia vingut a abolir la llei antiga, ara ens indica que la nova llei és encara més exigent. No és la lletra de la llei i el seu compliment el que fa que es manifesti el Regne de Déu, Ho sabem prou. És l’esperit que la inspira el que li confereix el veritable sentit. Quan som capaços de buscar l’esperit de la llei avancem en amor i en llibertat. És aleshores quan se’ns fan comprensibles les paraules d’Agustí d’Hipona: “ “Estima i fes el que vulguis. Si calles, callaràs amb amor; si crides, cridaràs amb amor; si perdones, perdonaràs amb amor. Si tens l’amor ben arrelat en tu, cap altra cosa excepte l’amor serà el teu fruit”.” Més endavant Jesús també ens dirà: les guineus tenen caus i els ocells nius, però el Fill de l’home no té on reposar el seu cap… (Mt 8, 20) Jesús ens capbussa en la profunditat i en l‘exigència del seu seguiment. No hi a repòs per a qui busca estimar. Acaba el capítol 5: “Sigueu perfectes, com ho és el vostre Pare del cel”.
Jesús, Crist de misericòrdia,
Com podria complir jo l’exigència d’aquesta indicació? Quina perfecció em demanes? La bondat? L’amor? Que estimi sense mesura? Si mesuro les meves capacitats m’entristeixo i m’enfonso. Però quan recupero la confiança en Tu, la serenor, sento la teva mirada misericordiosa, encoratjadora, que m’omple de força i de decisió… Poso la meva vida a les teves mans. Amb Tu, ho puc tot! Avui amb el salmista goso dir: “Beneeix el Senyor, ànima meva, del fons del cor beneeix el seu sant nom. Beneeix el Senyor, ànima meva, no t’oblidis mai dels seus favors.”
Jaume Casassas i Pons
____________________________________________
DIUMENGE II DURANT L’ANY / Cicle A
Evangeli Jo 1,29-34
Mireu l’Anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Joan veié que Jesús venia i digué: «Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món. És aquell de qui jo deia: Després de mi ve un home que m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia. Jo no sabia qui era, però vaig venir a batejar amb aigua perquè ell es manifestés a Israel». Després Joan testificà: «He vist que l’Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell. Jo no sabia qui era, però el qui m’envià a batejar amb aigua em digué: «Aquell sobre el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa és el qui bateja amb l’Esperit Sant». Jo ho he vist, i dono testimoniatge que aquest és el Fill de Déu».
___________________
COMENTARI català
Aquest text mostra una situació posterior a l’escena de diumenge passat, en què assistíem al començament de l’activitat missionera de Jesús, el seu Baptisme. Aquí, Joan Baptista ens fa un anunci del Messies, que es converteix en una presentació inicial mitjançant el seu testimoniatge personal, i que remet a les profecies d’Isaïes; abans que puguem veure Jesús “ungit per l’Esperit del Senyor” i proclamant “l’alliberament dels captius”.
Per això utilitza una expressió coneguda: “l’Anyell de Déu que treu el pecat del món”. La figura del be remet immediatament al “xai pasqual”, la sang del qual a la nit de Pasqua a Egipte havia lliurat als seus pares esclaus de l’acció de l’àngel exterminador.
El Baptista intueix el destí de Jesús: un dia seria immolat com aquell xai, i la seva sang traurà a les forces del mal la capacitat de fer mal. El seu sacrifici lliurarà l’home del pecat i de la mort, com ja havia profetitzat Isaïes.
A més, comprovem que el Baptista, ple de passió, vol anunciar amb força aquesta notícia: “Jo ho he vist i dono testimoni”.
Seguint aquesta dinàmica estem convidats a fer com Joan el Baptista: trobar en Jesús aquell que ens allibera del “pecat del món”: tot allò que ens limita, ens redueix, les injustícies i desigualtats, fins i tot de la mateixa mort; i, a més, anunciar aquest Anyell de Déu perquè també altres puguin tenir experiència de trobada amb Ell i ser al seu torn alliberats.
Salesians Cooperadors
COMENTARI castellà
Este texto muestra una situación posterior a la escena del pasado domingo, en la que asistíamos al comienzo de la actividad misionera de Jesús, su Bautismo. Aquí, Juan el Bautista nos hace un anuncio del Mesías, que se convierte en una presentación inicial mediante su testimonio personal, y que remite a las profecías de Isaías; antes de que podamos ver a Jesús “ungido por el Espíritu del Señor” y proclamando la “liberación de los cautivos”.
Para ello utiliza una expresión conocida: “el Cordero de Dios que quita el pecado del mundo”. La figura del cordero remite inmediatamente al “cordero pascual”, cuya sangre en la noche de Pascua en Egipto había librado a sus padres esclavos de la acción del ángel exterminador.
El Bautista intuye el destino de Jesús: un día sería inmolado como aquel cordero, y su sangre quitará a las fuerzas del mal la capacidad de hacer daño. Su sacrificio librará al hombre del pecado y de la muerte, como ya había profetizado Isaías.
Además, comprobamos que el Bautista, lleno de pasión, quiere anunciar con fuerza esta noticia: “Yo lo he visto y doy testimonio”.
Siguiendo esta dinámica estamos invitados a hacer como Juan el Bautista: encontrar en Jesús aquel que nos libera del “pecado del mundo”: todo aquello que nos limita, nos reduce, las injusticias y desigualdades, incluso de la misma muerte; y, además, anunciar a este Cordero de Dios para que también otros puedan tener experiencia de encuentro con Él y ser a su vez liberados.
Salesians Cooperadors
____________________________________________
DIUMENGE IV D’ADVENT / Cicle A
Evangeli Mt 1,18-24
Jesús naixerà de Maria, l’esposa de Josep, fill de David
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble». Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres. Josep es despertà i, complint el que l’àngel del Senyor li havia manat, la prengué a casa com a esposa.
COMENTARI CATALÀ
Avui la litúrgia de la Paraula ens convida a considerar i admirar la figura de sant Josep, un home veritablement bo. De Maria, la Mare de Déu, s’ha dit que era la beneïda entre totes les dones . De Josep s’ha escrit que era un home just.
Tots devem al Déu Pare Creador la nostra identitat individual com a persones fetes a la seva imatge i semblança, amb llibertat real i radical. I amb la resposta a aquesta llibertat podem donar glòria a Déu, com es mereix o, també, fer de nosaltres quelcom no grat als ulls de Déu.
No dubtem que Josep, amb la seva feina, amb el seu compromís en els seus entorns familiar i social es va guanyar el “Cor” del Creador, tot considerant-lo com a home de confiança en la col·laboració a la Redempció humana per mitjà del seu Fill fet home com nosaltres. Entre altres aspectes destaca el seu silenci, amarat de contemplació del misteri de Déu, amb una plenitud de fe i amb una actitud de total disponibilitat envers la voluntat de divina.
Aprenguem, doncs, de sant Josep la seva fidelitat, provada ja des de l’inici i el seu bon acompliment en la resta de la seva vida, unida estretament a Jesús i a Maria.
Salesians Cooperadors
COMENTARI CASTELLÀ
Hoy la liturgia de la Palabra nos invita a considerar y admirar la figura de san José, un hombre verdaderamente bueno. De María, la Virgen María, se ha dicho que era la bendita entre todas las mujeres. De José se ha escrito que era un hombre justo.
Todos debemos al Dios Padre Creador nuestra identidad individual como personas hechas a su imagen y semejanza, con libertad real y radical. Y con la respuesta a esta libertad podemos dar gloria a Dios, como merece o, también, hacer de nosotros algo no grato a los ojos de Dios.
No dudamos de que José, con su trabajo, con su compromiso en sus entornos familiar y social se ganó el “Corazón” del Creador, considerándolo como hombre de confianza en la colaboración en la Redención humana por medio de su Hijo hecho hombre como nosotros. Entre otros aspectos destaca su silencio, empapado de contemplación del misterio de Dios, con una plenitud de fe y con una actitud de total disponibilidad hacia la voluntad de divina.
Aprendamos, pues, de san José su fidelidad, probada ya desde el inicio y su buen desempeño en el resto de su vida, unida estrechamente a Jesús ya María.
Salesians Cooperadors
____________________________________________
Diumenge XXXIV de durant l’any
SOLEMNITAT DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST,
REI DE TOT EL MÓN/ Cicle C
Evangeli Lc 23,35-43
Senyor, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, les autoritats es reien de Jesús clavat en creu i deien: «Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit». Els soldats també se’n burlaven: tot oferint-li vinagre, li deien: «Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix». Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «El rei dels jueus».
Un dels criminals penjats a la creu també li deia insultant-lo: «No ets el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres». Però l’altre, renyant-lo, li respongué: «Tu, que estàs sofrint la mateixa pena, tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal». I deia: «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne». Jesús li respongué: «T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís».
meus».
___________________________________
COMENTARI català
Aquest any cristià acaba amb la solemnitat de Crist Rei, tot un símbol de la plenitud i del reconeixement que Jesús es mereix.
Es diu que el van crucificar per declarar-se Rei i Fill de Déu, per això pengen a la part alta de la creu el motiu de la condemna: Jesús Natzarè Rei dels jueus (INRI). Per què aquest títol, Rei dels jueus, no correspon amb el que va ser realment la història de Jesús, i quina història més captivadora per a nosaltres, els seus seguidors!.
Jesús va crear una situació sorprenent a la societat del seu temps, les pecadores i pecadors no fugen d’ell, al contrari, se senten atrets per la seva persona i el seu missatge, menjava amistosament amb ells, els alleuja de les seves penes, els fa veure que Déu no és el jutge sever i rigorós de què parlaven amb tanta seguretat aquells mestres que ocupaven els primers seients a les sinagogues i que els excloïen de la seva vida.
Jesús coneix bé el cor del Pare, Déu entén els pecadors, ofereix el seu perdó, la seva acollida, els va guarint per dins, els allibera de la vergonya i la humiliació, els torna l’alegria de viure. Jesús no parla com a rei dels jueus, els parla del regne de Déu, un regnat ple de solidaritat, de justícia, de fraternitat, d’amor. En el seu projecte no hi caben termes com a poder, egoisme, orgull, enveja, …aquest és el regne que proclama Jesús.
Davant aquests fets les autoritats jueves veien que el seu poder davant el poble podia perdre credibilitat, que se’ls podia anar en orris el seu poder en comparar la bona notícia que el poble anava rebent de Jesús i van cavil·lant la manera de fer-ho desaparèixer fins que aconsegueixen mitjançant denúncies falses portar-lo a la crucifixió. Els summes sacerdots, els escribes…veien que Jesús s’estava convertint en un perill per a ells. Jesús és crucificat perquè la seva actuació i el seu missatge sacsegen d’arrel aquest sistema organitzat al servei dels més poderosos de la religió del temple.
Al costat de Jesús van crucificar dos malfactors, un l’insultava, l’altre “el bon lladre” increpant-lo li deia: ni tan sols tems tu Déu? I demana a Jesús “recorda’t de mi quan arribis al teu regne”. La resposta de Jesús “avui estaràs amb mi al paradís”.
Que aquesta esperança segueixi vivint al nostre cor cristià.
Armant Villalta
Coordinador Centre Mare Mazzarello
Salesians Cooperadors
___________________________________
COMENTARI castellà
Este año cristiano termina con la solemnidad de Cristo Rey, todo un símbolo de la plenitud y del reconocimiento que Jesús se merece.
Se dice que lo crucificaron por declararse Rey e Hijo de Dios, por eso cuelgan en lo alto de la cruz el motivo de la condena: Jesús Nazareno Rey de los judíos (INRI). ¿Por qué este título ¿Rey de los judíos no corresponde con lo que fue realmente la historia de Jesús, y ¡qué historia más cautivadora para nosotros, sus seguidores ¡.
Jesús creó una situación sorprendente en la sociedad de su tiempo, las pecadoras y pecadores no huyen de él, al contrario, se sienten atraídos por su persona y su mensaje, comía amistosamente con ellos, les alivia de sus penas, les hace ver que Dios no es el juez severo y riguroso del que hablaban con tanta seguridad aquellos maestros que ocupaban los primeros asientos en las sinagogas y que les excluían de su vida.
Jesús conoce bien el corazón del Padre, Dios entiende a los pecadores, ofrece su perdón, su acogida los va curando por dentro, los libera de la vergüenza y la humillación, les devuelve la alegría de vivir. Jesús no habla como rey de los judíos, les habla del reino de Dios, un reinado lleno de solidaridad, de justicia, de fraternidad, de amor. En su proyecto no caben términos como poder, egoísmo, orgullo, envidia, …ese es el reino que proclama Jesús.
Ante estos hechos las autoridades judías veían que su poder ante el pueblo podía perder credibilidad, que se les podía ir al traste su poder al comparar la buena noticia que el pueblo iba recibiendo de Jesús y van cavilando la manera de hacerlo desaparecer hasta que consiguen a través de denuncias falsas llevarle a la crucifixión. Los sumos sacerdotes, los escribas…veían que Jesús se estaba convirtiendo en un peligro para ellos. Jesús es crucificado porque su actuación y su mensaje sacuden de raíz ese sistema organizado al servicio de los más poderosos de la religión del templo.
Junto a Jesús crucificaron a dos malhechores, uno le insultaba, el otro “el buen ladrón” increpándole le decía ¿ni siquiera temes tú a Dios? Y pide a Jesús “acuérdate de mi cuando llegues a tu reino”. La respuesta de Jesús “hoy estarás conmigo en el paraíso”.
Que esta esperanza siga viviendo en nuestro corazón cristiano.
Armando Villalta
Coordinador Centro Madre Mazzarello.
Salesians Cooperadors
____________________________________________
DIUMENGE XXIX DURANT L’ANY / Cicle C
Evangeli Lc 18,1-8
Déu farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús deia als deixebles aquesta paràbola, per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança: «En una ciutat hi havia un jutge que desconeixia tot temor de Déu i tota consideració als homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia: “Feu-me justícia contra aquest home que pledeja contra mi”. El jutge durant molts dies no li’n feia cas, però a la fi pensà: “A mi no em diu res el temor de Déu ni la consideració als homes, però aquesta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més”».
I el Senyor digué: «Fixeu-vos què diu aquest jutge sense entranyes. I vosaltres creieu que Déu, ni que esperi pacientment, no farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però quan el Fill de l’home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra?».
___________________________________
COMENTARI
Per què la pregària ens porta a l’esperança? Pregar és confiar en el fet que, d’alguna manera, Déu ens escolta. Pregar és fer-li un lloc al Pare en el nostre interior, fer-lo present, recordar-lo, és a dir: tornar a posar-lo al cor.
Podem pensar que la pregària treballa al nostre cor com l’alfarer quan va donant forma al fang o a l’argilla. Cal amassar el fang fins a conèixer tota la seva composició: … sentir les dureses, les petites pedretes que pot tenir, cal valorar si és necessari posar-li una miqueta d’aigua per tal que agafi millor la forma. Cal estimar i conèixer el fang. Ha de conèixer cada racó per donar-li la forma apropiada. No hi haurà un bon atuell si l’alfarer no coneix el fang amb el qual està fet.
La pregària és això: és la manera amb la qual ens coneixem i ens deixem donar forma. És el pont entre el Pare i nosaltres. Amb la pregària coneixem les nostres febleses, aprenem a perdonar-nos i acceptar-les, per fer de nosaltres allò millor que estem cridats a ser.
La pregària insistent, feta des del silenci, l’obertura, la plena disponibilitat ens porta al bell mig del nostre cor, del nostre ésser més profund.
És ben cert que de vegades ens allunyem de Déu i no preguem, potser tenim por de la nostra feblesa, de la nostra pròpia foscor. Però és justament en aquell moment quan Déu que ens estima, ens està esperant amb els braços oberts i se’ns revela. Mitjançant la pregària, el descobrim com Pare Bo, fa llum de la nostra foscor i ens dóna una mirada nova.
Per què la pregària ens porta a l’esperança? Perquè l’esperança és el regal que ens trobem quan tornem a començar des d’aquesta mirada nova.
Demanem al Senyor que ens doni aquesta mirada nova per ser portadors d’esperança!
Salesians Cooperadors
Provincia Mare de Déu de la Mercè
___________________________________
COMENTARIO
¿Por qué la oración nos lleva a la esperanza? Orar es confiar en que, de algún modo, Dios nos escucha. Orar es hacerle un sitio al Padre en nuestro interior, hacerlo presente, recordarlo, es decir: volver a ponerlo en el corazón.
Podemos pensar que la oración trabaja en nuestro corazón como el alfarero cuando va dando forma al barro o a la arcilla. Hay que amasar el barro hasta conocer toda su composición: … sentir las durezas, las pequeñas piedrecitas que puede tener, valorar si es necesario ponerle un poquito de agua para que coja mejor la forma. Hay que amar y conocer el barro. Debe conocer cada rincón para darle la forma apropiada. No habrá una buena vasija si el alfarero no conoce el barro con el que está hecho.
La oración es esto: es la manera con la que nos conocemos y nos dejamos dar forma. Es el puente entre el Padre y nosotros. Con la oración conocemos nuestras debilidades, aprendemos a perdonarnos y aceptarlas, para hacer de nosotros lo mejor que estamos llamados a ser.
La oración insistente, hecha desde el silencio, la apertura, la plena disponibilidad nos lleva al centro de nuestro corazón, de nuestro ser más profundo.
Es cierto que a veces nos alejamos de Dios y no oramos, quizás tengamos miedo de nuestra debilidad, de nuestra propia oscuridad. Pero es justamente en ese momento cuando Dios que nos ama, nos está esperando con los brazos abiertos y se nos revela. Mediante la oración, lo descubrimos como Padre Bueno, da luz de nuestra oscuridad y nos da una mirada nueva.
¿Por qué la oración nos lleva a la esperanza? Porque la esperanza es el regalo que nos encontramos cuando volvemos a empezar desde esta mirada nueva.
¡Pidamos al Señor que nos dé esta mirada nueva para ser portadores de esperanza!
Salesians Cooperadors
Provincia Mare de Déu de la Mercè
___________________________________________
DIUMENGE XXVI DURANT L’ANY / Cicle C
Evangeli Lc 16,19-31
Et van tocar béns de tota mena, i a Llàtzer mals,
però ara ell ha trobat consol i tu, sofriments
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als fariseus: «Hi havia un home ric que anava vestit de porpra i de lli finíssim, i cada dia celebrava festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava estirat vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant satisfer la seva fam amb les engrunes que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a llepar les seves úlceres. El pobre morí, i els àngels el portaren a la falda d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar.
Arribat al país dels morts i estant en un lloc de turments, alçà els ulls, veié de lluny Abraham, amb Llàtzer a la falda, el cridà i li digué: “Abraham, pare meu, apiada’t de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo molt enmig d’aquestes flames”. Abraham li respongué: “Fill meu, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, i a Llàtzer mals, però ara ell ha trobat consol i tu, sofriments. Pensa també que entre nosaltres i vosaltres hi ha una fossa immensa, tant que si algú volgués passar del lloc on soc jo cap on sou vosaltres, no podria, ni tampoc del vostre lloc al nostre”.
El ric digué: “Llavors, pare, et prego que l’enviïs a casa meva. Hi tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també en aquest lloc de turments”. Abraham li respongué: “Ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin”. El ric contestà: “No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si anava a trobar-los algú que torna d’entre els morts, sí que es convertiran”. Li diu Abraham: “Si no fan cas de Moisès i dels profetes, ni que ressuscités algú d’entre els morts no es deixarien convèncer”».
___________________________________
COMENTARI
Igual que el ric, de vegades vivim en la nostra bombolla de comoditat, no volem pensar i comprometre’ns amb els que tenen una situació desfavorida o de necessitat. Preferim mirar a una altra banda.
Només ens recordem del proïsme quan ho necessitem.
El ric no va ser a l’infern per les seves riqueses, sinó perquè va dedicar tota la seva vida a satisfer només i de forma egoista el seu propi jo, en comptes d’haver-la emprat en fer obres de misericòrdia.
El que ens ha estat atorgat, tant a nivell espiritual com material, és per posar-lo al servei dels altres.
Algunes vegades no podrem ajudar materialment, però podem dedicar el nostre temps, donar un somriure, unes paraules d’afecte i amor.
La millor manera de transmetre el missatge de l’Amor de Jesús, és amb el nostre exemple.
Amb el lliurament del nostre temps, temps que és la major riquesa que tenim.
Cooperadors Salesians, grup de Sabadell
____________________________________________
DIUMENGE XXII DURANT L’ANY / Cicle C
Evangeli Lc 14,1a.7-14
Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
Un dissabte, Jesús entrà a menjar a casa d’un dels principals fariseus. Ells l’estaven observant. Jesús notà que els convidats escollien els primers llocs i els proposà aquesta paràbola: «Quan algú et convida a un dinar de casament, no et posis al primer lloc: si hi hagués un altre convidat més honorable que tu, vindria el qui us ha convidat a tots dos i et diria: “Cedeix-li el lloc”, i tu hauries d’ocupar el lloc darrer, tot avergonyit. Més aviat quan et conviden ves a ocupar el lloc darrer, i quan entrarà el qui t’ha convidat et dirà: “Amic, puja més amunt”. Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula, perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit».
Després digué al qui l’havia convidat: «Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni altres parents teus, ni veïns rics. Potser ells també et convidarien, i ja tindries la recompensa. Més aviat, quan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per recompensar-t’ho, i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran els justos».
____________
COMENTARI
Jesús mai està dins la seva zona de confort, sempre surt a l’encontre. En aquest cas, a casa d’un fariseu. A casa d’algú que no pensa com ell. Només amb aquesta primera frase ja en tindríem prou per pensar-hi una estoneta, no trobeu? Quants cops anem a casa d’aquell que no pensa com nosaltres?, quants cops fem “grupets” amb persones que ens cauen bé i no fem l’esforç d’entendre als altres o d’integrar-los en el nostre grup?
Però continua amb una paràbola que fa referència directa al nostre ego, no només per ocupar els primers seients literalment, sinó per a ser protagonistes, per penjar-nos la medalleta, per destacar, per ser reconeguts empesos per una part de la societat que pensa que aquest són els valors a destacar. Els cristians hauríem de predicar amb l’exemple tot el contrari. Que els èxits se’ls emportin els altres i ens donin a nosaltres la feinada!!! “Da mihi animas” deia Sant Joan Bosco; Dóna’m feina Senyor i ja trobaràs per mi la recompensa justa quan ens veiem.
I acaba amb una missió clara: els cristians ens hem de dirigir, de fer festa, no cap a nosaltres mateixos, dins les nostres pròpies i, permeteu-me l’expressió, avorrides comunitats (ja ens coneixem prou i mai passa res d’extraordinari, fins i tot el missatge salvador de Crist és escoltat com a una rutina) si no cap a l’exterior. Ara és feina de cada un descobrir qui són els coixos, els cecs, els pobres i els invàlids a qui anar a cercar i convidar.
