Diumenge dins l’Octava de Nadal

SAGRADA FAMÍLIA: JESÚS, MARIA I JOSEP / Cicle A

Festa

 

Se celebra el dia 30 de desembre quan Nadal s’escau en diumenge

Lectura primera Sir 3,2-6.12-14

Qui venera el Senyor honora els pares

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

En els fills, el Senyor fa l’elogi del pare i sentencia a favor de la mare. Qui honora el pare expia els pecats, qui honora la mare es guanya un tresor. Els fills seran la felicitat del qui honora el pare; quan pregui, Déu se l’escoltarà. Qui honora el pare viurà molts anys, qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa.

Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força. Déu no oblidarà la pietat que tens pel pare; te la tindrà en compte per a compensar els teus pecats, en farà un monument per expiar les teves culpes.

 

Salm responsorial 127,1-2.3.4-5 (R.: 1)

 

Lectura segona Col 3,12-21

Vida familiar en el Senyor

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses

Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts.

Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies.

Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor. Marits, estimeu l’esposa, no us malhumoreu amb ella. Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor. Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimin.

 

Al·leluia Col 3,16a

 

Evangeli Mt 2,13-15.19-23

Pren el nen amb la seva mare, fuig cap a Egipte

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

Quan els mags van ser fora, un àngel del Senyor s’aparegué a Josep en somni i li digué: «Lleva’t de seguida, pren el nen amb la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà el nen per matar-lo». Josep es llevà, prengué el nen amb la seva mare, sortí de nit cap a Egipte, i s’hi quedà fins que Herodes va morir. S’havia de complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: «He cridat d’Egipte el meu fill».

Tan bon punt Herodes va morir, un àngel del Senyor s’aparegué en somni a Josep, allà a Egipte, i li digué: «Pren el nen amb la seva mare i ves-te’n al país d’Israel, que ja són morts els qui el buscaven per matar-lo». Ell, doncs, es llevà, prengué el nen amb la seva mare i tornà al país d’Israel. Però quan sentí dir que a Judea Arquelau havia heretat el reialme d’Herodes, el seu pare, no gosà anar-hi, sinó que, seguint una indicació rebuda en un somni, es retirà a la regió de Galilea i se n’anà a viure al poble de Natzaret. Així es complí allò que havien anunciat els profetes: «Li diran Natzarè».

 


COMENTARI DE L’EVANGELI

El passatge evangèlic d’avui ens parla de confiança i disponibilitat. De la confiança i disponibilitat de Josep a la voluntat de Déu, rebuda per mitjà de l’àngel, però de la que Josep no dubta ni un moment.

Segueix a ulls clucs el missatge i, sense qüestionar-ho, obeeix perquè confia. De nou, podríem dir que el personatge principal d’aquest text (al igual que el de diumenge passat) és Sant Josep.

Josep, l’espòs i pare amorós i responsable que vetlla per la seva família. Una família que, en un tres i no res, passa de la glòria del reconeixement i adoració dels mags a la  incertesa i perills de la fugida, a la tragèdia del desarrelament en una terra que no és la seva, amb una llengua i costums que desconeix, amb la inseguretat del treball que garanteixi el pa i l’habitacle; però Josep segueix confiant sense preguntar. Està convençut que és la voluntat de Déu perquè la seva fe és indestructible, sap que Déu vol el millor per a ells i per al seu Poble. Ho diuen les Escriptures.

El silenci i disponibilitat de Josep capgiren la nostra necessitat d’entendre les coses que s’esdevenen a la nostra vida; la nostra necessitat de tenir-ho tot lligat, la nostra incapacitat per entomar les “sorpreses” en forma de malalties, pèrdua de persones estimades, daltabaixos econòmics o d’estatus, desamors, …. Davant totes aquestes situacions Josep és el model a imitar.

Tant de bo i com ho va fer ell, siguem capaços d’escoltar, confiar, acceptar i posar-nos en marxa, només sentir la veu del Senyor que ens fa saber la seva voluntat per mitjà de la seva Paraula o de qualsevol persona o circumstància.

 

M. Àngels Arrabal
Associació de Sant Josep de la Muntanya

 

DIUMENGE III D’ADVENT / Cicle A

 

Lectura primera Is 35,1-6a.10

Déu mateix us ve a salvar

Lectura del llibre d’Isaïes

 

La terra eixuta i el desert estan de festa, d’alegria l’estepa floreix. La seva florida s’esbadella com l’iris, s’engalana i crida de goig. Li han estat donades la glòria del Líban, les gales del Carmel i de Saron. Són ells els qui veuran la glòria del Senyor, la majestat del nostre Déu. Enrobustiu les mans que es deixen caure, afermeu els genolls que no s’aguanten. Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve a salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig.

Tornaran els qui el Senyor ha rescatat, entraran a Sió cridant de goig i una alegria eterna coronarà els seus caps. Hi haurà festes i alegria, i fugiran les penes i els gemecs.

 

Salm responsorial 145,7.8-9a.9bc-10 (R.: cf. Is 35,4)

 

Lectura segona Jm 5,7-10

Mantingueu ferms els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop

Lectura de la carta de sant Jaume

 

Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor. Mireu com el pagès espera els fruits preciosos de la terra, prenent paciència fins que les pluges primerenques i tardanes l’hauran assaonada. Igualment vosaltres tingueu paciència, refermeu els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop. Germans, no us queixeu els uns dels altres, perquè no hàgiu de ser judicats; penseu que el jutge ja és a les portes. Voleu, germans, un exemple de paciència en els mals tractes? Preneu el que us donen els profetes que van parlar en nom del Senyor.

 

Al·leluia Is 61,1

 

Evangeli Mt 11,2-11

Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

 

En aquell temps, Joan, que era a la presó, va sentir dir el que feia Crist, i va enviar els seus deixebles per preguntar-li: «Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?». Jesús els va respondre: «Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit dir: els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la bona nova, i feliç aquell que no quedarà decebut de mi». Mentre ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar a la gent de Joan: «Què heu sortit a veure al desert? Una canya sacsejada pel vent? Doncs, què hi heu sortit a veure? Un home vestit delicadament? Els qui porten vestits delicats viuen als palaus dels reis. Doncs, què hi heu sortit a veure? Un profeta? Sí, ho puc ben dir, i més que profeta: és aquell de qui diu l’Escriptura: “Jo envio davant teu el meu missatger, perquè et prepari el camí”. Us ho dic amb tota veritat: Entre tots els qui les mares han portat al món no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; tanmateix el més petit al Regne del cel és més gran que ell».

 


COMENTARI

 

Joan Baptista està pres i espera l’arribada del judici de Déu, que eliminarà per sempre el pecat a poble. Però les notícies que li arriben de Jesús el desconcerten. Esperava un Déu justicier, ple de força i poder.

Així abans de morir, envia els seus deixebles a preguntar-li: ¿Ets tu qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?

Jesús no els respon de forma directa, no s’atribueix cap títol. Simplement actua: sana, allibera, no condemna ni jutja, perdona i anuncia la bona notícia del Regne de Déu.

Després diu als deixebles de Joan: «Aneu a explicar-li el que heu sentit i vist».

Els deixebles expliquen a Joan el que han vist i viscut al costat de Jesús.

A nosaltres ens passa igual que a Joan, vam buscar un Fill de Déu justicier, que jutja i condemna.

No escoltem, ni estem atents. D’aquesta manera, quin missatge podem escoltar? Com podem viure i transmetre la Bona Notícia i el missatge de l’Amor?

Si estem atents i escoltem el seu missatge, serem persones acollidores, guaridores, atentes als més necessitats, posant alegria i consol on calgui.

Llavors la nostra comunitat parroquial no donarà l’esquena als que més pateixen i estarà més present en la vida dels nostres germans. Trobaran una comunitat a l’estil de Jesús de Natzaret, un lloc d’acollida, d’amor i casa per a qui no té llar.

 

Salesians Cooperadors 

 

 

 


DIUMENGE XXXIII DURANT L’ANY / Cicle C

 

Lectura primera Ml 3,19-20a

Per a vosaltres sortirà el sol de la felicitat

Lectura de la profecia de Malaquies

Vindrà aquell dia abrusador com una fornal. Tots els orgullosos i els injustos seran igual que rostoll, i aquell dia, quan arribi, els incendiarà, no en deixarà ni l’arrel ni la tija, diu el Senyor de l’univers. Però per a vosaltres, que venereu el meu nom, sortirà el sol de la felicitat, i els seus raigs seran saludables.

 

Salm responsorial 97,5-6.7-9b.9cd (R.: 9)

 

Lectura segona 2Te 3,7-12

Qui no vulgui treballar, que no mengi

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Germans, ja sabeu què heu de fer si voleu imitar-nos. Entre vosaltres no vivíem mai desvagats, i a ningú no demanàvem de franc el pa que menjàvem, sinó que ens escarrassàvem treballant nit i dia per no afeixugar ningú dels vostres. No és que no tinguem dret a la nostra manutenció, però volíem donar-vos un exemple amb la nostra vida, perquè vosaltres l’imitéssiu. Recordeu que quan érem entre vosaltres us repetíem aquesta regla: «Qui no vulgui treballar, que no mengi». Us escrivim això perquè sentim dir que alguns de vosaltres viuen desvagats i, a més de no treballar, es posen on no els demanen. A tots aquests, els ordenem i els recomanem en nom de Jesucrist, el Senyor, que treballin en pau per guanyar-se el pa que mengen.

 

Al·leluia Lc 21,38

 

Evangeli Lc 21,5-19

Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

 

En aquell temps, alguns parlaven del temple, fent notar les seves pedres magnífiques i les ofrenes que el decoraven. Jesús digué: «Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra». Llavors li preguntaren: «Mestre, quan serà tot això i quin senyal anunciarà que està a punt de succeir?». Jesús respongué: «Estigueu alerta, no us deixeu enganyar, perquè vindran molts que s’apropiaran el meu nom. Diran: “Soc jo”, i també: “Ja arriba el moment”. Deixeu-los estar; no hi aneu, amb ells. I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us alarmeu. Això ha de succeir primer, però la fi no vindrà de seguida». Després els deia: «Una nació prendrà les armes contra una altra, i un regne contra un altre regne. Hi haurà grans terratrèmols, fams i pestes pertot arreu, passaran fets espantosos i apareixeran al cel grans senyals d’amenaça. Però abans de tot això se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Feu el propòsit des d’ara de no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa, i cap dels vostres acusadors no serà capaç de resistir-la o de contradir-la. Sereu traïts fins i tot pels pares, pels germans, parents i amics, en mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom. Però no es perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida».


 

COMENTARI

Aquest passatge de l’evangeli ens anima a cercar la llum i la força que emanen del missatge de Jesús, i encara que de vegades no sigui fàcil per als seus seguidors, ser capaços de viure la nostra vida donant testimoni del mateix.

A l’igual que en l’època de Jesús, ara s’alcen veus de nous profetes i mestres  prometent una vida millor, un nou camí. Però, el missatge de l’evangeli és clar, «no seguim a qui ens allunya de Jesús, el pilar de la nostra fe».

La vida mai està exempta en cap època de problemes, dificultats i moments complicats.

Encara que de vegades creiem que ens fallen les forces i ens superen les situacions, Déu no ens demana res que no puguem fer. L’esperit de Déu sempre ens acompanya.

En els mitjans de comunicació les notícies que es ressalten solen ser les negatives. Així com en moltes opinions romanen el pessimisme, o el catastrofisme.

Si ens ho aconsegueixen encomanar, posarem en dubte la nostra fe i el nostre testimoni corre el perill de decaure.

En canvi és el moment de tot el contrari. És moment de tenir esperança, donar testimoni de la nostra fe en el missatge de Jesús, de lluitar per la justícia, la pau i l’amor. De ser pedres vives perquè, tot i que els temples materials s’ensorrin, els temples vius que som cada un de nosaltres, seguim endavant donant un veritable testimoni de fe i valentia, tot i les dificultats.

Què siguem pedres vives i testimonis de fe i d’amor, allà on ens trobem.

 

 

Salesians Cooperadors

 Provincia Mare de Déu de la Mercè

 

 

 


 

DIUMENGE XXIX DURANT L’ANY / Cicle C

 

Lectura primera Ex 17,8-13

Mentre Moisès mantenia les mans alçades, guanyava Israel

Lectura del llibre de l’Èxode

 

En aquells dies, els amalequites anaren a Rafidim per atacar el poble d’Israel. Moisès digué a Josuè: «Recluta homes de guerra i demà al matí surt a combatre contra els amalequites. Jo m’estaré dret dalt el turó amb la vara de Déu a la mà». Josuè complí les ordres de Moisès i començà la batalla contra els amalequites. Moisès, Aharon i Hur pujaren dalt el turó. Mentre Moisès mantenia les mans alçades, guanyava Israel, però quan abaixava les mans per reposar, guanyaven els amalequites. A la fi les mans ja li pesaven massa per poder mantenir-les alçades. Llavors li acostaren una pedra, s’hi assegué, i Aharon i Hur, un a cada banda, li aguantaven les mans. Així pogué mantenir les mans immòbils fins a la posta del sol, i Josuè derrotà els amalequites i abaté els seus homes amb l’espasa.

 

Salm responsorial 120,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: 2)

 

Lectura segona 2Tm 3,14-4,2

Que l’home de Déu sigui madur, sempre a punt per a tota obra bona

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu

 

Estimat, persevera en la doctrina que has après i has acceptat amb tota confiança, recordant qui són els qui te l’han ensenyada; des de menut coneixes les Sagrades Escriptures que tenen el poder de donar-te la saviesa que duu a la salvació a través de la fe en Jesucrist. Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i és útil per a ensenyar, convèncer, corregir i educar en el bé, perquè l’home de Déu sigui madur, sempre a punt per a tota obra bona.

Davant de Déu i de Jesucrist, que ha de judicar els vius i els morts, i pensant en la seva manifestació i en el seu Regne, t’adverteixo formalment que proclamis la paraula de l’evangeli: insisteix en tot moment, tant si és oportú com si no ho és, mira de convèncer la gent, reprèn, anima’ls, esperant amb tota paciència, com un mestre que sap ensenyar.

 

Al·leluia He 4,12

 

Evangeli Lc 18,1-8

Déu farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

 

En aquell temps, Jesús deia als deixebles aquesta paràbola, per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança: «En una ciutat hi havia un jutge que desconeixia tot temor de Déu i tota consideració als homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia: “Feu-me justícia contra aquest home que pledeja contra mi”. El jutge durant molts dies no li’n feia cas, però a la fi pensà: “A mi no em diu res el temor de Déu ni la consideració als homes, però aquesta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més”».

I el Senyor digué: «Fixeu-vos què diu aquest jutge sense entranyes. I vosaltres creieu que Déu, ni que esperi pacientment, no farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però quan el Fill de l’home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra?».


COMENTARI

Anem cada diumenge a celebrar l’Eucaristia, potser preguem a casa cada dia, però ¿practiquem la justícia i l’amor cada dia?

Aquest Evangeli de Lluc ens recorda el poder de l’oració, però posa l’accent en la justícia i l’amor.

Ens parla de les persones que passen de Déu, que no respecten la dignitat dels altres, que busquen el seu benefici personal, encara que el seu proïsme no tingui cobertes ni les seves necessitats bàsiques.

Per això posa l’exemple del jutge que passava de Déu i de les persones.

Després ens posa l’exemple de la vídua, que era un dels grups socials més desfavorits i marginats.

En actualitat, Quantes persones desfavorides viuen realment en la misèria?

Els profetes ja denunciaven aquestes situacions, igual que avui l’Església i altres institucions recorden contínuament que totes les persones han de tenir uns mitjans dignes per poder viure.

Per això l’evangelista ens recorda com ha de ser la nostra pregària, perseverant, sense desànim i posant la nostra confiança en Déu. Com la vídua de l’evangeli que va insistir fins a ser escoltada.

Com és la nostra fe ?, és simplement fe de compliment o és una fe viva, el pilar és Jesús i que defensa i treballa per la justícia i el benestar de totes les persones?

 

Salesians Cooperadors

 Provincia Mare de Déu de la Mercè

 

DIUMENGE DE PASQUA

LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR

Solemnitat amb Octava

 

MISSA DEL DIA

 

Lectura primera Fets 10,34a.37-43

Després d’haver ressuscitat d’entre els morts,

nosaltres hem menjat i hem begut amb ell

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant-lo en un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom».

 

Salm responsorial 117,1-2.6ab-17.22-23 (R.: 24)

O bé:

 

Lectura segona Col 3,1-4

Cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses

 

O bé:

 

Lectura segona 1C 5,6b-8

Celebrem Pasqua cada dia, vivint amb sinceritat i veritat

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

 

Al·leluia 1C 5,7b-8a

 

Evangeli Jo 20,1-9

Havia de ressuscitar d’entre els morts

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat». Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.

Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

En lloc d’aquest evangeli es pot llegir el de la Nit Santa (Any A, B o C). A la missa vespertina, també el pot substituir l’evangeli del diumenge III de Pasqua del cicle A (els deixebles d’Emaús, Lc 24,13-35).


COMENTARI

 

Maria Magdalena juga un paper molt important en el desenvolupament de la fe de la primitiva comunitat. Va haver de ser la primera en tenir l’experiència de Jesús Ressuscitat. Ella va donar davant els deixebles el testimoni de la seva fe en el Ressuscitat.

Gràcies al testimoni d’ella i dels altres deixebles, la Comunitat dels primers cristians va poder sortir a flotació d’aquells moments difícils de dubtes i de desconcert.

El desconcert i la confusió de Maria i de la Comunitat és símbol del nostre desconcert i confusió en aquests moments de increença. També nosaltres ens preguntem: Què passa avui en el nostre món? Què passa en la nostra Església? Podem tenir algun tipus de certesa? On podem trobar Déu?

El sepulcre estava buit. Jesús no estava dins. Allà no hi havia més que les benes de lli i el drap. Què és el sepulcre buit? És un element central del passatge. Indirectament, és una proclamació pasqual: Jesús ha ressuscitat i no cal buscar-li entre els morts. Així doncs, el sepulcre buit és una dada teològic, que té el mateix valor que les frases: “No és aquí”. “Ha ressuscitat”.

Dóna fe el sepulcre buit? No. El sepulcre no dóna res. Veure el sepulcre buit no porta a les dones a creure, els deixa confuses. La tomba buida no és una prova de la resurrecció, sinó un interrogant. No podem creure per això sol. La fe en Jesús Ressuscitat té altres ingredients.

“La llegenda del sepulcre buit és una pintura pietosa d’un succés que volien imaginar de forma concreta. La fe pasqual no s’origina en virtut d’un sepulcre buit. Més aviat, la llegenda del sepulcre buit es va desenvolupar partint de la fe pasqual “(Rahner).

Què és tenir experiència de Jesús ressuscitat? Quan tenim aquesta experiència? És descobrir per dins que Jesús viu. És tenir la vivència de la proximitat de Jesús ressuscitat.

Només cal que ens fixem en Maria Magdalena i en els deixebles. Com arriben a creure? Arriben a tenir experiència de Jesús ressuscitat perquè tenen interès, perquè li busquen i estan oberts al misteri. Jesús no s’apareix a Herodes, als lletrats, ja que aquests no s’interessen, no li busquen. Déu no s’imposa, no aclapara.

Es té experiència de Jesús Ressuscitat quan se li descobreix com viu; quan se’ns escalfa el cor com als deixebles d’Emaús.

 

Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

 

Marc 9,30-37

Paraula de Déu

Jesús anuncia per segona vegada la mort i resurrecció

 

 Jesús i els seus deixebles travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa els seus deixebles i els deia:
—El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà.
Ells no entenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes.

Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà:
—Què discutíeu pel camí?
Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells era el més important. Aleshores s’assegué, va cridar els Dotze i els va dir:
—Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots.
Llavors va agafar un infant, el posà enmig d’ells, el prengué en braços i els digué:
—Qui acull un d’aquests infants en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.

 


Comentari:

Els deixebles travessaven Galilea seguint un Home. Estan convençuts que és el Messies. Esperen una mostra de poder, el poder d’un rei que salvarà el poble. Fins i tot discuteixen entre ells sobre quins llocs ocuparan en el nou Regne.

Però Jesús els descol·loca. Trenca els seus esquemes amb el seu missatge.

El Fill de l’Home serà entregat i morirà. Poc després ressuscitarà.

Qui vulgui ser considerat el primer, el més important, que es posi l’últim i es faci servidor dels altres.

Jesús mira al seu voltant buscant una vegada més un exemple que els ajudi a comprendre. I els presenta un nen, petit, feble, innocent, sense malícia, ignorat per savis i poderosos i sentencia… Qui no estima un d’aquests infants, no m’estima a mi ni al meu Pare que m’envia.

Nosaltres haguéssim quedat igual de perplexes davant de les paraules de Jesús. Ens pot semblar que és innata en l’ésser humà la necessitat de poder. Jesús ens diu que anem equivocats. La plenitud de la persona amb Déu, la felicitat d’homes i dones només arriba si ens donem als altres, si estimem, si ens fem senzills com infants.

I al costat de les seves paraules, el seu exemple donant la vida per cadascú de nosaltres, patint i morint a la creu en un últim gest d’amor infinit. Un gest, també confiat i esperançat, amb la mirada posada en Déu que el tornà a la vida en la Resurrecció.

I ara, tu i jo, pensem…

Al servei de qui estem posant les nostres forces, el nostres recursos, la nostra pregària, el nostre temps, la nostra vida?

Som-hi! …i amb un somriure, que Déu ens estima!

 

Cooperadors Salesians

 

Copyright @ 2024 Secretariat Diocesà d’Apostolat Seglar. Tots el drets reservats

Un web de